Poques ciutats catalanes poden enfrontar-se al mar Mediterrani. Només en conec una on la jugada ha anat bé, o això pensem els d’aquelles terres. Tarragona, la nostra primera capital s’enforna al mar amb un balcó. Al capdamunt de la rambla Nova, amb vistes directes a l’horitzó. Una línia o traça que s’acaba repetint a les dues ribes del mar i que l’exposició “Photobooks, This Story Will Never Get Finished”, instal·lada al MAMT de la Diputació de Tarragona i dins dels actes del festival SCAN Tarragona, ens explica a través d’una trentena de fotollibres.
Photobook, This Story Will Never Get Finished
Comissària: Natasha Christia
SCAN Tarragona, Festival Internacional de Fotografia de Tarragona
Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona
Fins al 18 de febrer
Haig de reconèixer, suposo que com a formació professional, que m’impacta veure objectes exposats en un museu -sigui en exposició permanent o temporal- que puguin manipular-se per part dels visitants o usuaris, que no siguin investigadors o professionals del sector. Aquesta puntualització agafa tot el sentit en el moment de visitar una de les mostres que ofereix aquest any el Festival Internacional de Fotografia de Tarragona: SCAN.
En un dels espais de la Casa Martí de la Part Alta de la capital mediterrània, actual seu del Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, el festival programa l’exposició de fotollibres “Photobook, This Story Will Never Get Finished”. Comissariada o a cura —meló encara per obrir a casa nostra— per la historiadora de l’art, escriptora i pedagoga Natasha Christia, a qui el festival encarrega un projecte expositiu sobre les traces —leitmotiv de l’actual edició del festival— que s’emmarca en un àmbit geogràfic concret, però també dins d’un element important de l’univers de la fotografia com són els llibres de fotografia o fotollibres. Uns elements, aquests llibres, amb una presència important en un món editorial ideal global, però que encara han de democratitzar la seva presència en moltes biblioteques. Tot i aquesta premissa, el visitant de la mostra no tindrà aquesta impressió. Els formats dels llibres, la majoria d’editorials independents de diversos punts de la Mediterrània, ens inviten a fullejar-los i cercar aquelles imatges que més ens poden impactar.
Christia comenta que “en el context de la fotografia, el terme rastre denota una marca, senyal o evidència d’una presència, existència o acció anterior d’alguna cosa”; un “vestigi”. També es pot referir a un fragment o una impressió que s’ha deixat enrere involuntàriament i, de vegades, a una “inscripció”, una “petjada”, una “marca de mort” o un “element auràtic”. Damunt de les derivades del terme traça construeix la mostra a base dels maons de fotografies i llibres.
Al mateix temps, la traça que la comissaria o curadora cerca i busca també s’entén com una teranyina sobre el mapa del sud al nord, de l’est a l’oest, i viceversa, correspondrà a una lectura multidireccional desxifrar els buits, les discontinuïtats i les veus mudes, silenciades o infrarepresentades.
El fet de trobar-nos en un museu d’art, dins d’una exposició temporal i amb la condició d’observadors o lectors dels llibres, alguns podem fullejar-los i altres ens presenten digitalment, ens fa entendre la mostra com un element únic. Una instal·lació on els llibres, els seus suports, les cartel·les o el material gràfic i expositiu fora un sol element.
Així “els fotollibres de la instal·lació es mostren juntament amb una sèrie de guies de viatge del segle XX, un gènere de publicació que rarament s’associa a la història del fotollibre. Junts reforcen un ecosistema de trobades que respon a la vitalitat d’un mar que l’historiador Fernand Braudel ha anomenat el “continent líquid”.
La buscada confrontació entre llibres, pensaments i idees vol desafiar “la concepció grecoromana del Mediterrani com a zona de contacte incessant i entitat culturalment homogènia, així com els binomis d’est-oest i sud-nord, perpetuats per la literatura de viatge. En canvi, criden l’atenció sobre la necropolítica d’una regió geopolítica que actualment està regida per línies costaneres sobiranes, controls migratoris i el neocolonialisme.”
Un conjunt de lligams retrats que la comissària vol que interpretem a través dels ulls d’aquells que capturen la imatge, però també amb els ulls que miren aquestes imatges. Una anada i tornada, també per la Mediterrània que suma a tot el conjunt els conflictes bèl·lics que actualment s’estan desenvolupant als diversos racons del mapa.
Més enllà de les imatges, els textos dels llibres, les informacions i altres elements gràfics ens transportes a una òrbita global. Una visió diferent de la nostrada que ens pot ajudar a descobrir quina visió i idea té la comissaria, però també els autors, fotògrafs i editors dels llibres, allò que dèiem sobre l’univers del fotollibre i l’univers de la imatge.
Tot el material que reuneix la mostra, i les anteriors, amb el temps, conforma un arxiu que creix integrat a la biblioteca del MAMT i creant un pòsit que resta i perdura més enllà de les diverses edicions del festival tarragoní.
