Arts visuals

Fotògrafs emergents al Centre KBr: entre la narrativa i el conceptual

Segons explica Nadia Arroyo, KBr Flama neix amb el propòsit de “posar el focus sobre el talent més jove que surt de les escoles de fotografia”. Així, a partir d’ara el Centre KBr de fotografia de Barcelona no tan sols acollirà exposicions de grans fotògrafs clàssics del passat o de fotògrafs de renom i amb una trajectòria consolidada encara en actiu, sinó també una exposició anual de fotògrafs emergents. Els quatre primers –les quatre primeres– són Gael del Río, Blanca Munt, Laura Gálvez-Rhein i Gunnlöð Jóna Rúnarsdóttir, i tenen en comú un abordatge entre narratiu i conceptual a la fotografia, i aquests són els últims dies per visitar-la.

Gael del Río (Barcelona, 1990) és llicenciada en Arquitectura, però a la recta final de la carrera va descobrir la fotografia i, professionalment, combina les dues vocacions, o les dues passions: és fotògrafa d’arquitectura. El seu projecte, titulat Evocare, funciona com una exploració subtil, poètica i depurada del dol, del diàleg entre els morts i els vius que queda flotant en l’aire i en la textura de les coses i en els espais, i que els determina i els dona substància. El pare de la fotògrafa, Carlos del Río, era un cirurgià apassionat de l’art, que pintava, esculpia i feia gravat. Després de la seva mort, el 2015, la seva filla va intentar pair el dol prosseguint la relació amb el pare mort –“no perquè algú sigui mort has de deixar de tenir-lo en compte”, ha dit Javier Marías– fotografiant espais buits de gent, creant composicions on el que hi falta és significatiu –un marge on al mig hi falta una pedra, el forat negre d’una ombra sobre el terra–, cercant la naturalesa abstracta de la realitat i fent-ho dialogar amb l’obra gràfica de tendències geomètriques del pare. El resultat és suggeridor i emotiu.

Gael del Río, sèrie Evocare, 2017 © Gael del Río

A Blanca Munt (Barcelona, 1997), graduada en fotografia a l’Escola Superior d’Imatge i Disseny (IDEP), li interessa la dimensió sociològica i fins i tot políticoideològica de la fotografia. El seu projecte, titulat Alerta Mira-sol, és explicat així per Fosi Vegue: “El 2019, la fotògrafa Blanca Munt va participar en un xat veïnal creat per vigilar el seu barri i alertar de possibles robatoris en domicilis o d’altres successos sospitosos. El que inicialment va presentar-se com una eina veïnal eficaç ben aviat va convertir-se en una font de conjectures, suspicàcies i paranoia”. Els delictes reals i el clima embrutit suscitat per l’agressivitat egoista d’alguns veïns al xat va comportar una degradació tant de la qualitat de la convivència com de la noció de comunitat. A partir d’aquesta experiència, Munt ha concebut un projecte format per fotos del seu barri –un oasi benestant– preses d’estranquis, plenes de la tensió que solem atribuir al gènere del suspens i l’espionatge. Més significatives que formalment vives, les fotos són complementades per converses crispades del xat. Interessant.

Nascuda a Alemanya, concretament a Frankfurt del Main el 1997, Laura Gálvez-Rhein ha decidit furgar en la història de la branca alemanya de la seva família. Això vol dir que ha tingut el segle XX desfilant davant dels seus ulls amb tot el seu bagatge de dolor, violències, sorpreses, fascinacions, calamitats, ressorgiments i incerteses. Graduada en Fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, el seu projecte, Ex-libris, és la reconstrucció de la biografia del seu avi, nascut a Berlín el 1937, quan Hitler s’havia més que consolidat al poder i ja havia començat la seva operació de conquesta i domini, de moment continentals. Mesclant fotografies pròpies –del seu avi ja gran– amb altres d’antigues, manipulades o recontextualitzades mitjançant la tècnica del collage, Gálvez-Rhein mostra la guerra, la por, la desolació i les ruïnes que van ser durant els primers anys l’escenari de la infantesa de l’avi, i segueix amb la seva vida, primer com a jesuïta, i després com a home civil dedicat a fer de professor d’alemany i a tenir una família. Hi ha una foto, particularment normal però també particularment commovedora, en què es veu l’avi Rhein de perfil, però només el clatell, l’orella i les espatlles. Li estan tallant els cabells i té les espatlles plenes dels cabells blanquíssims que el perruquer li ha tallat. Un individu, la vida normal, la gran història.

Laura Gálvez-Rhein, sèrie Ex-Libris, 2018-2019 © Laura Gálvez-Rhein

Gunnlöð Jóna Rúnarsdóttir (Reykjavíc, 1992), graduada a l’Escola de Fotografia de la seva ciutat natal, va obtenir un màster en Fotografia i Disseny a Elisava. Després d’uns anys a Barcelona, torna a viure a Reykjavíc, i el seu projecte per a la present exposició, Obscure presence, es molt arquetípicament –gairebé folklòricament, diria, si l’adjectiu folklòric no fos tan pejoratiu– islandès. Espectrals, deliberadament borroses, abstractes no perquè no mostrin res figuratiu sinó perquè els paisatges islandesos són abstraccions evanescents i cromàticament hipnòtiques en comparació amb la realitat figurativa a què estem avesats, l’objectiu de les fotografies de Rúnarsdóttir és captar l’atmosfera que fa possible que, al seu país, la creença en les presències sobrenaturals sigui tan estesa i fonda. D’aquí el títol, Presència fosca, que remet a la mitologia dels elfs, els fantasmes i els huldufólk (la gent oculta). Conscient que el clima extrem, la magnificència hostil i l’aïllament en què viuen molts islandesos els fa percebre una realitat diferent, no òbvia, Rúnarsdóttir proposa a l’espectador que s’immergeixi en una sèrie de fotos pictòriques, en què es veuen geologies cantelludes i coloristes, rastres dèbils de presències humanes i rampellades d’una quotidianitat tan vaporosa i incitant com la de qualsevol fantasma.

Gunnlöð Jóna Rúnarsdóttir, sèrie Obscure Presence, 2018-2020 © Gunnlöð Jóna Rúnarsdóttir
Pere Antoni Pons
Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close