Arts visuals / Exposicions

Garry Winogrand. Una visió diferent de la societat nord-americana

La primera vegada que vaig veure una exposició de Garry Winogrand (Nova York, 1928 – Tijuana, Mèxic, 1984) va ser a la Fundació Tàpies el 1991. Recordo que Marie-Claire Uberquoi en destacava que estava estructurada “en funció dels diferents temes tractats per l’autor al llarg de la seva carrera”. La  mostra va permetre veure imatges d’estadis plens de gent, fires de bestiar de l’oest americà, així com diferents situacions que es produeixen en les convencions polítiques. L’exposició portava el títol de Ficcions del món real, on s’exhibien dos centenars de fotografies.

Garry Winogrand
Comissari: Drew Sawyer
Centre de fotografia KBr Fundación MAPFRE
Av. Litoral, 30. Barcelona
Fins al 5 de setembre de 2021 

Vint anys després a Foto Colectania es va dur a terme una altra exposició, on es van exhibir una vuitantena de fotografies, concretament de la sèrie Women are beautiful. Eren retrats  que l’artista va trigar quinze anys en reunir, concretament entre el període 1960-1975, on va recórrer diverses localitats dels Estats Units. La propietària de la sèrie era la col·leccionista  Lola Garrido, que senyalava que en aquella època no era un artista gaire conegut, però “que va liderar amb Diane Arbus i Lee Friedlander el nou documentalisme americà. Els New Documents, que és l’inici de la fotografia moderna”.

Garry Winogrand. Metropolitan Opera. 1952

Ara a KBr Fundació MAPFRE es mostra una gran retrospectiva on el públic barceloní veurà una selecció de fotografies de carrer que l’han fet famós per la seva singularitat. Emprava lents de gran angular, amb les que experimentava amb nous models compositius. Utilitzava habitualment una càmera Leica 35 mm. Segons John Szarkowski, director del Departament de Fotografia del MOMA, l’emprava com “una forma d’incloure el que ell volia des d’un punt estratègic més proper, des del qual podria fotografiar un vianant de cap a peus (per exemple) des d’una distància que normalment només utilitzem per enfocar cares”.

Trajectòria: De la meteorologia a la fotografia

Garry Winogrand (1928-1984) va néixer al Bronx, en una família humil; el seu pare era adober de pells  i la seva mare planxadora. Va estudiar mitjançant  una beca que li van concedir per ser un nen superdotat. Va treballar com a meteoròleg a Texas, fins que va descobrir que la seva veritable professió era la de fotògraf, tot i que abans es va decantar per la pintura. El 1948 comença a fer fotografies. Tres anys més tard  rep una beca per estudiar fotografia a la New School for Social Research de Nova York. La seva primera feina professional va ser quan col·labora amb la revista Harper’s Bazaar que li encarrega fotografiar la inauguració de la temporada de 1951 del Metropolitan Opera House de Nova York.

El 1961 realitza la seva primera exposició individual a l’ Image Gallery de Nova York, on mostra una sèrie de fotografies que fan referència a alguns temes que seran recurrents en la seva trajectòria com són el món de la família, l’oest dels Estats Units i els carrers de Nova York. El 1964 rep una beca de la John Simon Guggenheim Memorial Foundation perquè fotografiï aspectes de la vida americana. Més endavant la mateixa institució li va concedir dues beques més, que li van permetre treballar amb més llibertat.

Garry Winogrand. Central Park Zoo. 1967

El 1967 compagina la fotografia amb la docència com a professor a la Parsons School of Design, a Nova York. El mateix any realitza una exposició al MOMA, titulada New Documents, que viatjarà per diferents universitats americanes, fins finalitzar al San Francisco Museum of Art. El MOMA li va dedicar quatre exposicions durant la seva trajectòria. Un any més tard exerceix de professor a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York, fins el 1971. Posteriorment farà classes en diferents instituts, centres i universitats d’art, fins que entra al cos docent de la Universitat de Texas, i al poc temps es converteix en catedràtic de Fotografia del Departament d’Art. En vida va publicar dos llibres, Els animals (1969) i les dones són boniques (1975).

Garry Winogrand. El fotògraf central de la seva generació

El títol d’aquest apartat està extret del catàleg de l’exposició que Garry Winogrand va fer al MOMA, l’any 1978, comissariada per John Szarkowski, on s’analitzava la fotografia nord-americana des del 1960. En aquell moment Szarkowski ja dirigia el Departament de Fotografia del museu. Va ser una de les persones que més van influir en el treball de Winogrand. Com senyala el comissari de l’actual exposició a Barcelona, Drew Sawyer, “qualsevol valoració del treball d’aquestes dues personalitats ha de prendre en consideració la seva estreta relació professional i les seves nombroses col·laboracions”.

L’exposició abasta des dels seus inicis fins poc abans de la seva mort. Segons el mateix Sawyer, la millor obra de Winogrand és la de la dècada dels 60. La primera part de la mostra pertany als anys 50 quan treballava de free-lance fent fotoreportatges i documentals. Al poc temps ja treballa per l’agencia Pix. Fotografia diversos esdeveniments, sobretot relacionats amb temes de societat, en publicacions com Sports Illustrated, Men, Climax i Collier’s, entre altres. Degut als problemes econòmics que van  tenir les revistes per la implantació de la televisió, fa que es dediqui un temps a la publicitat. Al mateix temps comença a interessar-se per les escenes del carrer que el van fer famós.

Encara que la majoria de les fotografies són en blanc i negre, també hi ha un apartat al KBr on es poden  contemplar les de color – a principis dels 50 ja en feia- a través de 152 dispositives i que és la primera vegada que s’exposen a Espanya, ja que només s’han vist al MOMA l’any 1967. S’han comptabilitzat fins a 50.000 fotos de color al seu arxiu, i un milió en blanc i negre. Va arribar a emprar 26.000 carrets, dels quals 2.000 estan encara per revelar, sobretot els de color, ja que el seu revelat i posterior impressió era molt cara, concretament entre 100 o 200 vegades més car que el blanc i negre. De totes maneres s’han pogut revelar moltes obres després de la seva mort.

Hi ha un gran nombre d’imatges de gent als estadis, de fires de bestiar, convencions polítiques, de zoològics –el tema dels animals sempre li ha interessat -, de dones passejant o anant de compres, i sobretot, imatges de la vida quotidiana d’algunes zones de la ciutat de Los Ángeles, cas del Grauman’s Chinese Theater, Farmer’s Market, el Hollywood Boulevard i la Muscle Beach, entre altres.

La dècada dels 60 és el moment de la fotografia artística, com per exemple unes fotografies de 1962 on veiem a una parella de joves que estan d’esquena mentre estan mirant els elefants, o bé una altra, davant de la càmera i al darrera seu hi ha una lleona que els està observant, que podria significar que tenen el perill darrera seu i no se’n adonen d’ell . Els zoològics i els aquàriums de Nova York li apassionaven. Sempre que podia anava amb els seus fills a visitar el zoo de Central Park. Szarkowski comentava que “el zoo de Winogrand és una mena de teatre on els homes  i els vertebrats més primitius representen, en forma de paràbola, el drama còmic de la vida urbana moderna”.

Garry Winogrand. New York City. 1969

Representa una visió del seu país diferent del que feien altres fotògrafs. Ell mateix manifestava que “fotografio per descobrir quin serà l’aspecte d’alguna cosa un cop fotografiat”.  Emprava lents de gran angular per fer fotos al carrer, compensant les distorsions que ocasionava el gran angular “tallant de manera convenient els marges de les seves fotografies”

A la dècada dels 70 fa una sèrie sobre les fires de bestiar i el “rodeo”  a Fort Worth, Texas, així com dels estadis de futbol, cas de la Universitat de Texas, on es pot veure els vint-i-dos participants en moviment, on l’atzar té molt a veure. Els esdeveniment públics sovintegen en aquesta època, tot i que l’any 1960 ja va cobrir la celebració de la Convenció Nacional del Partit Demòcrata. Va fotografiar actes dels presidents Eisenhower i Kennedy. D’aquest últim,  s’exposa una imatge on se’l veu de cara a través de la pantalla mentre està parlant, però en realitat està d’esquena al fotògraf. Podríem afirmar que es tracta d’una obra conceptual.

El tema femení és a la sèrie Women are beautiful que sempre l’ha  atret. Viatjant per diferents localitats del seu país les va anar fotografiant en diverses situacions: banyant-se o prenent el sol, ballant, rient, bevent al bar, protestant en una manifestació pro avortament i passejant amb minifaldilla. En resum, dones sense complexos, alliberades i desinhibides. Hi ha una fotografia on veiem a quatre dones parlant, que casualment tenen els peus alineats. Quan hom observa les seves fotos se n’adona que en una mateixa imatge s’entreveuen d’altres.

Una de les característiques principals de les seves fotografies és que dóna una gran importància al centre de la imatge. Tampoc posa títols a les  obres. Se solia col·locar al mig de la gent per poder prendre les instantànies. En moltes ocasions els transeünts se’l queden mirant encuriosits o li recriminen el seu atreviment. La majoria de les imatges estan de costat, no alineades. No es tracta de fotografies sentimentals ni poètiques, sinó que transmeten un gran realisme. Per a Garry Winogrand, la fotografia “és una manera de pensar, de veure, de sentir –veure i copsar detalls de manera instantània amb fidelitat-. No es tracta de pintura, ni de poesia, ni de cap altra cosa que no sigui la fotografia mateixa- l’expansió de la visió i l’enteniment”.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close