Arts visuals / Exposicions

Geometries. L’abstracció com a recurs creatiu

La galeria Marc Domènech ens té acostumats a una sèrie d’exposicions col·lectives que permeten contemplar autors de renom internacional, principalment de les avantguardes del segle XX. Són exposicions que serveixen també per recuperar o donar a conèixer artistes dels quals no tenim gaires referències pel fet que no han mostrat els seus treballs de manera habitual al nostre país.

Geometries
Galeria Marc Domènech
Passatge Mercader, 12 Barcelona
Fins al 9 de setembre de 20
22

Aquest és el cas de la mostra actual Geometries, on s’exhibeixen obres de més de 30 artistes nacionals i internacionals, sent l’element geomètric el principal protagonista. Amb aquesta exposició la galeria ha volgut retre homenatge a una de les principals figures de l’abstracció com és l’holandès Piet Mondrian, creador del neoplasticisme juntament amb Theo van Doesburg, amb motiu del 150è aniversari del seu naixement.

Enric Planasdurà .’ST’ 1956. Oli sobre tela

Com és complex referir-se a tots ells, només comentarem algunes de les obres que s’exhibeixen, bé perquè es tracta d’artistes consagrats, bé per la seva singularitat o per ser autors que no han tingut el reconeixement que es mereixien, cas de la pintora Magda Bolumar a qui recentment Marc Domènech li va dedicar una exposició individual on es van poder veure un nombre important de xarpelleres, i de la que El temps de les arts se’n va fer ressò. La peça que s’exposa és un acrílic sobre paper com a homenatge a l’astrònom i divulgador científic Carl Sagan, on es pot apreciar el seu interès pel món còsmic a través de l’aparició d’elements geomètrics —una mena d’entramats i línies molt fines i cercles concèntrics— que semblen extrets d’un món imaginari i oníric.

Joan Vilacasas ‘ST’. 1958. Tinta i oli sobre paper

D’Armand Cardona Torrandell hi ha un petit dibuix i pastel a tall d’esbós. Però en realitat no ho és, ja que per a ell era tan important un dibuix com una pintura. Aquí es pot apreciar el seu domini del dibuix a través de la línia i el color, i sobretot amb un llenguatge propi.  Cardona Torrandell és un altre pintor informalista que no ha merescut l’atenció que es mereixia per part de la crítica.

De l’extremeny, però establert a Galícia, Teo Soriano es mostra el relleu Ángulo, 2013. Possiblement, sigui la peça més genuïnament geomètrica de totes les que s’exposen, ja que es tracta de dues rectes que comparteixen un vèrtex, o el que és el mateix un angle. El material emprat és fusta pintada amb acrílic de diferents colors.  Hi ha dues obres que pertanyen als anys trenta, l’oli Conciliabules distraits (1935) d’Alberto Magnelli i la tempera Dos forma en ocre y rojo (1938) de Joaquín Torres-García, que reflecteixen perfectament els seus idearis creatius. L’obra del pintor italià s’ha pogut contemplar en diverses ocasions a la galeria. Precisament aquesta obra forma part del moment en què s’interessa per l’abstracció geomètrica. Quant al pintor uruguaià, considerat el fundador de l’universalisme constructiu i del Taller Torres García, presenta una peça de marcades influències primitives.

De Moisès Villèlia hi ha tres peces, una escultura i dos acrílics, que per a mi han estat un descobriment, ja que s’allunyen del seu treball habitual cas dels mòbils i altres escultures de canya de gódua. Aquí veiem un personatge mostrat de manera geomètrica, com si es tractés d’un esbós d’un joc infantil. La simplicitat formal no sol ser usual en el seu treball, perquè requereix una minuciositat i una destresa important en la seva creació.

Artistes consagrats com Andreu Alfaro, Erwin Bechtold, Luis Fernández, Pablo Palazuelo, Manuel Ángeles Ortíz, Enric Planasdurà, Antoni Tàpies i Sol Lewitt tenen el seu espai a l’exposició amb obres ben representatives de la segona meitat del segle passat. Hi ha pintures d’alguns dels seguidors del Taller Torres-García com Alceu Ribeiro i Alejandro Vilarich, artistes que la sala Dalmau sol exposar habitualment, on s’aprecia la influència de l’artista uruguaià, encara que les obres tenen la seva pròpia personalitat, on el color i el geometrisme formal són ben evidents.

Antoni Tàpies. ‘Pintura damunt cartró rascat’ 1959. Proc. Mixt sobre cartró

Cal destacar les pintures d’artistes més propers cronològicament com Regina Giménez, Vicenç Viaplana, Ramón Herreros i Xavier Escribà amb peces que defineixen perfectament el seu treball, tot i ser artistes ben diferents tenen com a nexe comú l’ús de diversos elements geomètrics que poden indicar qualsevol aspecte que podríem considerar com a figuratiu i, per tant, interpretable.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close