Vam conèixer l’obra de l’artista cubana Glenda León (La Havana. 1976) per primera vegada a la Galeria Senda l’any 2014 amb motiu de l’exposició Hacia el silencio, on reunia un grup d’obres amb un fort contingut sociopolític. Va ser la primer ocasió que mostrava el seu treball a títol individual a l’estat espanyol.
Glenda León. Mecànica celeste
Galeria Senda
Trafalgar, 32. Barcelona
Fins al 3 de gener 2020
Més tard, les seves aparicions a ARCO i LOOP ens han servit per comprovar com es desenvolupa la seva trajectòria creativa. A Glenda León se la pot considerar com la continuadora de l’artista conceptual Ana Mendieta, nascuda a Cuba però que va fer la majoria de la seva carrera als Estats Units, i de la que actualment podem contemplar alguns dels seus treballs a l’exposició L’Avantguarda Feminista dels anys setanta. Obres de la VERBUND COLLECTION. Viena, al CCCB.
Glenda León treballa el videoart, la instal·lació, la fotografia, la pintura, el dibuix, els objectes i els llibres d’artista. Viu i treballa entre L’Havana i Madrid. Va estudiar ballet clàssic i Filologia, es va llicenciar en Història de l’Art a la Universitat de L’Havana i es va graduar a l’Acadèmia d’Arts Mediàtiques de Colònia. Ha fet residències a diverses ciutats, com per exemple a París, concretament al Convent des Recollets i a la Fundació Browstones; a l’UP Front and Personal i la Fonderie Darling, de les ciutats canadenques d’Edmonton i Montreal. Ha rebut diversos premis, entre ells el The Pollock-Krasner Foundation Award, el Premi Pinos Nuevos. Ensayo y crítica artístico-literaria de l’Havana i el Premi de la Unesco para las artes, de la VIII Biennal de l’Havana. La seva primera exposició individual va tenir lloc al Centro de Desarrollo de las Artes Visuales, de la capital cubana, el 2001. El seu treball s’ha exhibit en diferents països: Canadà, Irlanda, Cuba, França, Anglaterra, Estats Units, Itàlia, Xina, Holanda, i òbviament Espanya. Al marge de la Galeria Senda també ha exposat al CAAM de Las Palmas, al Matadero i a la galeria Juan Aizpuru, ambdues de Madrid.
La seva obra, principalment el videoart i la instal·lació, s’han pogut contemplar en diverses fires internacionals, com per exemple ARCO i LOOP, a través de la galeria Senda. L’any passat vaig tenir l’oportunitat de veure a ARCO una sèrie de peces, a mode d’instal·lació-escultura, on hi havia unes màquines d’escriure antigues que en lloc de tecles tenia espelmes o mistos. D’alguna manera em recordava al Joan Brossa més irònic. Glenda León senyala que “el sentit del ritme es pot veure en molts dels videos”. D’altra banda, en alguns videos, el so és el que li dóna tot o part del sentit de l’obra”.També va ser seleccionada pel Pavelló cubà a la 55ª Biennal de Venècia de l’any 2013, amb la instal·lació Music of the Spheres, on el protagonista era el so. A través d’una capsa de música i mitjançant un pentagrama circular i buit, superposava la imatge del sistema solar, on cada nota es referia a un planeta. Per tant, s’escoltaven 9 notes que corresponien als 9 planetes. El 2017 va presentar a LOOP un vídeo on es veia una mena de mapamundi format per núvols. El 2019 ha participat a la XIII Biennal de L’Havana amb la instal·lació Mecànica Natural, on apareixia un arbre de grans dimensions que aixafava un cotxe, mentre al se voltant sorgien unes branques i uns cotxes en miniatura. La idea de l’artista és la de reflexionar sobre el macro i el microcosmos, tot introduint “una anomalia a les nostres expectatives, la qual ens permet observar les formes preconstituïdes de la interpretació que dirigeix el nostre pensament”. Tanmateix, al mateix any, va presentar a la Bienal Sur de la ciutat colombiana de Cúcuta, el projecte Juntosaparte.
Ara de nou podem veure les seves recents creacions a la Galeria Senda amb la mostra Mecànica Celeste, on “emprèn una reflexió dialèctica sobre la fragilitat i força de la naturalesa”. De fet, es tracta de la continuació de Mecànica Natural, però en lloc d’arbres, els protagonistes són les papallones. Uns insectes fràgils que es troben en infinitat de llocs del planeta i que formen part de l’ecosistema. A més, a nivell mitològic, les papallones tant poden simbolitzar l’ànima com la reencarnació. Per això, tant poden donar bona sort com poden ser un auguri amenaçador. En total hi ha una vintena d’obres, entre fotografia, pintura, vídeo i instal·lació.
Vaig tenir l’oportunitat de visitar l’exposició acompanyat de l’artista, que em va servir per entendre millor el motiu pel qual va crear aquesta sèrie sobre el cosmos. Respecte del contingut de la mostra, veiem en primer lloc un vídeo, on s’observa un grup de papallones que s’allunyen i després retornen fins que xoquen amb la pròpia pantalla. Fa referència al llarg viatge que emprenen moltes papallones per diferents països, com són els lepidòpters que emigren des de Mèxic fins a Canadà, cas de l’espècie D. Plexippus. Al final de la sala hi ha una vitrina on l’únic personatge que l’ocupa és la papallona blava Morpho Absoloni del Perú, que és la més nòmada de totes elles. Encara que les ales siguin blaves, es tracta d’un efecte òptic, ja que si s’observa des d’un altre angle es va tornant lila i després marró. El color blau no és el propi pigment sinó que és produït per la iridescència.
Tota aquesta referència al món de les papallones ve originat perquè l’artista empra la pols de les seves ales per crear la majoria de les obres que s’exposen, el que permet “un viatge metamòrfic que suscita qüestions ontològiques i epistemològiques”. La incorporació d’aquesta pols li serveix per donar una capa de lluminositat a les seves composicions, on apareixen unes galàxies que podríem considerar com a fictícies, però que segons l’artista ens condueixen a un món metafòric. De fet, la metàfora forma part del seu discurs creatiu, on la realitat o allò intangible moltes vegades es confonen.
En aquesta mostra Glenda León sent la necessitat d’afavorir “una visió holística de l’Univers”, en el que la majoria dels organismes vius van iniciar el seu recorregut existencial amb la mateixa intensitat per la qual es va produir la gènesi de l’univers. Aquestes obres relacionen a vegades amb la sèrie Cartes Celestes de l’artista cubana Loló Soldevilla, amb la que aparentment no sembla que existeixen gaire nexes, ja que es tracta de pintures abstractes geomètriques riques en cromatisme que recorden el món de Paul Klee.
La resta d’obres són pintures i fotografies, on es percep la seva visió de l’univers: un fons negre on sorgeixen uns punts brillants, com si fossin un conjunt d’estels fixos però que no tenen relació entre ells, com si fossin constel·lacions. També apareixen planetes imaginaris, cometes o el big bang com a prototip cosmològic de l’univers que s’ha estès fins arribar a la situació actual. Les imatges estan fetes sobre paper fotogràfic, així com pèl de les papallones com a matèria prima, que també serveix per denunciar el que es fa amb els recursos naturals.
A l’anterior exposició a la galeria Senda, el discurs se centrava en la recerca de la identitat, tocant temàtiques com la religió, l’esport o la política, en què l’agrupament de la gent produïa una mena de contagi del comportament, així com una davallada de l’autogestió individual. Aquí l’artista planteja la seva òptica de la vida “com un camí de creixement espiritual i del paper que l’art pot tenir en aquest procés”. En conjunt podem afirmar que el treball de Glenda León és la suma de diferents models de representació de la realitat. Una realitat que aparentment els nostres ulls no veuen en primera instància, però que si ens anem endinsant en el seu món conceptual hi veurem situacions que ens indiquen que no estem tan lluny del que ens proposa. La idealització del cosmos que planteja ens indueix a cercar en la natura l’explicació de moltes preguntes que ens fem, però de les que no tenim la resposta. Per això, l’artista pretén descobrir l’origen de tot, encara que sigui una tasca quasi bé impossible.
