L’artista reinterpreta Idilio, una revista del cor amb consultori de psicoanàlisi.
Gonzalo Elvira. Idilio
Galeria Rocío SantaCruz
Fins al 8 de febrer de 2019
El 26 de setembre de 1948 veia la llum la revista Idilio, publicació pionera a l’Argentina del que serien posteriorment les revistes del cor. A més de fotonovel·les, consells per a la llar i articles sobre moda, incloïa una novetat: un consultori de psicoanàlisi. César Civita, un dels responsables de l’Editorial Abril, va voler incloure una secció dedicada a la psicoanàlisi en un moment en què la disciplina encara era poc coneguda. Per això va recórrer a Gino Germani, fundador de la sociologia moderna a l’Argentina que era el que signava la secció amb el pseudònim Richard Rest, i també a Enrique Butelman, editor de la prestigiosa editorial Paidós que havia estat alumne de Carl Gustav Jung a Suïssa. Les lectores eren convidades a enviar relats dels seus somnis a la secció anomenada “La psicoanàlisi t’ajudarà” per a ser interpretats pel Dr. Rest i il·lustrats en forma de fotomuntatges -de ressò oníric- per la dissenyadora gràfica i fotògrafa Grete Stern. La col·laboració es va desenvolupar durant tres anys i es van publicar prop de 150 treballs. Només 46 negatius van sobreviure al temps, ja que en aquell moment mai es va pensar que podria ocupar un paper en el camp artístic.
El resultat fou un experiment a mig camí entre la psicologia, la sociologia i l’art i una de les experiències artístiques més valentes entre mitjans de comunicació i públic. Entre les imatges, la dona representada per Stern pertanyia a la classe mitjana i mostrava anhels de millorar socialment, bé en el seu paper de mestressa de casa, bé en el de dona independent i treballadora. Va saber descodificar el rol femení submís a valors patriarcals, gràcies a la seva capacitat per desestructurar les convencions de la mirada. Los sueños de cansancio, Sueños de destrucción, Sobre el abismo, Los sueños de realizaciones futuras, Los sueños de inhibiciones, palesen les inquietuds, les frustracions o els impediments d’un col·lectiu femení que buscava un posicionament social. Una representació que entrava en total contraposició amb la conservadora visió que projectava la revista i tot una prova que va pretendre analitzar l’univers de les dones a través de la psicoanàlisi. Idilio es va convertir en una dels magazines més populars de l’Argentina, arribant a vendre més de tres-cents mil exemplars a la setmana.
A l’exposició titulada Idilio de l’artista Gonzalo Elvira (Argentina, 1971) que presenta la Galeria Rocio Santacruz, de nou reapareix la Bauhaus, com en altres anterior treballs seus (Bauhaus, 1919. Modelo para Armar), però ara ja no a través de l’escola sinó des de la vivència d’una de les seves integrants, Grete Stern. Va néixer a Alemanya el 1904, en el si d’una família relacionada amb la indústria tèxtil, es va especialitzar en les arts gràfiques i desenvolupà treballs en el terreny del disseny publicitari. El 1929, ja a Berlín, accedeix a les classes de fotografia de la Bauhaus, on s’introdueix en l’univers de la composició. Juntament amb Horacio Coppola, alumne de l’escola, va emigrar a l’Argentina empesa pel triomf del nazisme a les eleccions del 1933 a causa de la seva condició de jueva.
Elvira pren alguns dels “Somnis”, pertanyents a l’obra de Stern i els redibuixa acuradament a tinta per atorgar-los nous significats. En aquest joc de lliure associació Gonzalo Elvira també incorpora les portades de les revistes i també de llibres referents a la psicoanàlisi com ara de Freud, Lacan, Melanie Klein, Ferenczi o Erich Fromm, que reprodueix en gran format a tinta xinesa, amb les trames pròpies de l’edició a partir d’una xarxa de punts i de línies. Igualment, reprodueix portades de llibres ficticis, editats per la falsa editorial anomenada “Cerilla”, imaginada per Elvira, per conjugar erudició i fantasia, realitat i ficció.
L’artista, no vol, en cap cas, que els seus resultats siguin purs exercicis visuals, d’aquí que tots els seus treballs portin implícita una llarga investigació que parteix d’una cartografia més àmplia en la que va connectant diferents moments i personatges històrics. Generalment, els temes que investiga formen part d’un arxiu històric que acumula, a partir del qual va estirant dels fils fins aconseguir projectes de tesi. Un dels períodes en el que s’està focalitzant és el d’entreguerres perquè és quan comencen a gestar-se els drets socials. En aquest sentit, el tema de la Bauhaus l’interessa especialment, perquè tot i que fou un model pioner, una escola oberta i avançada d’arquitectura i d’arts aplicades, de la que sorgiren figures cabdals en el camp del disseny, transmetia valors culturals patriarcals: detecta que a les dones se les allunyava de l’arquitectura o de l’ebenisteria i se les aconsellava treballar la ceràmica i el tèxtil.
Gonzalo Elvira viu i treballa a Barcelona des del 2000. El seu projecte artístic està format per uns eixos històrics socials i de la pròpia història de l’art; uns eixos s’han anat repetint al llarg de la seva trajectòria en forma de projectes temàtics realitzats com investigacions-assaigs en llargs períodes de temps i es van convertint en arxius vius. Aquests s’han anat formalitzant de forma molt diversa en la seva trajectòria artística: dibuixos, pintures, fotografies, llibre d’artista i objectes. D’alguna manera «aquestes diferents tècniques formals em permeten una reflexió sobre la pròpia imatge i sobre la representació de les imatges».
