Arts visuals / Exposicions

Gravats de Marià Fortuny per celebrar els 40 anys de 6a

Sense la Galeria i el Taller 6a, el panorama artístic de Mallorca seria més pobre. I no només de Mallorca. Perquè, des del 1982, pels obradors del Taller 6a hi han passat una vuitantena d’artistes d’arreu de l’Estat espanyol i també del panorama internacional. El 6a, considerat amb justícia “la casa mare de les tècniques d’estampació tradicionals a Mallorca”, celebra enguany el seu quarantè aniversari. Han estat quatre dècades molt excitants i productives. Dels seus obradors, n’han sortit unes 1.800 imatges, treballades –ja ho he dit abans– per vuitanta artistes mitjançant les tècniques de la xilografia, del gravat calcogràfic i de la litografia. Situats l’un al costat de l’altre, el Taller i la Galeria 6a formen un nucli poderós d’art contemporani i de creativitat al cor de Palma.

Marià Fortuny i Marsal. Mestre gravador
Galeria 6a. Palma (Mallorca)
Fins al 30 de març del 2022

I ara, a més, han començat a celebrar el quarantè aniversari de la seva fundació amb una exposició extraordinària. Titulada “Marià Fortuny i Marsal. Mestre gravador”, la mostra reuneix quaranta-dues peces que permeten constatar el virtuosisme d’un artista valorat i conegut sobretot per la precisió del seu dibuix i la vivor encesa del seu cromatisme. Bel Font, directora de la Galeria 6a, explica que l’exposició ha estat possible gràcies a “la generositat, la confiança, l’amistat i la complicitat amb nosaltres” d’Enric Juncosa i Darder, posseïdor d’un “exquisit corpus d’estampes, proves de feina i dibuixos preparatoris”, els quals constitueixen una col·lecció digna “dels millors museus”.

Nat a Reus el 1838 i mort a Roma el 1874, Marià Fortuny va tenir temps, tot i la seva curta vida, d’excel·lir com a pintor, com a dibuixant i com a gravador, i d’assolir una fama i un renom internacionals, i de deixar per a la posteritat una sèrie d’obres que, més d’un segle i mig després d’haver estat fetes, encara hipnotitzen gràcies al seu frenesí de color, gràcies a la pulcritud elèctrica de la seva tècnica, gràcies al dramatisme seductor o brutal dels seus temes. Lluny de l’espectacularitat sumptuosa de les seves pintures més exuberants –penso ara en La vicaria o La batalla de Tetuán–, els gravats que es poden veure a la present mostra són d’una delicadesa i una meticulositat intimíssimes, fins al punt que obliguen la mirada de l’espectador a recollir-se quasi en ella mateixa, a establir un diàleg visual hiperdetallista amb l’obra que contempla.

Marià Fortuny: Home estès a terra, 1878. Aiguafort. Imatge: Joan Ramon Bonet.

Segons es resumeix en el text que s’ha preparat per a l’exposició, “la tècnica del gravat calcogràfic és essencial per entendre el desenvolupament de l’obra de Fortuny. Dins els diferents procediments que es poden dur a terme amb aquesta tècnica, ell se centra en el gravat d’incisió indirecta, que té com a tècniques principals aquelles que permeten obtenir tant la llibertat de traç com l’acabat pictòric, és a dir, l’aiguafort i l’aiguatinta. És només en alguns casos particulars –continua el text–, com La tiradora de cartes o Idil·li, que fa servir punta seca, una tècnica del tot directa”. També és important dir que la relació de l’artista català amb les tècniques del gravat no tenia res de subsidiari, de diletant o de divertimento menor, simple gimnàstica de la mà i la mirada. Al contrari: Fortuny –cito de nou el text del full de sala– “s’ocupava de tot el procés, gravava ell mateix les planxes i feia ell mateix les proves d’estat”. És a dir, la dedicació i la implicació eren totals.

La varietat de temes que toca Fortuny als gravats exhibits a la 6a també demostra fins a quin punt era un artista de talent versàtil. La seva era una versatilitat, vull dir, tècnica però també mental, de mà però també de mirada. Hi ha temes bíblics o religiosos, d’aire clàssic, retrats de tota mena de personatges, estampes de caràcter social, marines, quadres de costums, figures al·legòriques, estampes dramàtiques, retalls més o menys exòtics de la realitat del Marroc… Convivint amb harmonia en la delicadesa tècnica de Fortuny, hi ha pollosos, pidolaires, diplomàtics, botànics, anacoretes, un home que medita, la figura de la Victòria, cabilencs morts, una família marroquina, guàrdies armats a cavall… Tant quan són aiguaforts i aiguatintes acabats com croquis o proves d’estampació, el talent de Fortuny és radiant i infal·lible.

Marià Fortuny: Mestre de cerimònies, c. 1870. Prova d’estampació manual de la matriu amb pintura a l’oli negra i el mànec del pinzell (Frottage) Imatge: Joan Ramon Bonet.

Bel Font  m’explica algunes curiositats de la mostra. “Hi ha una sèrie de peces úniques al món. La sèrie Àrab amb gel·laba i turbant a cavall, que trobem a la col·lecció gràcies a dues estampes, més una prova de feina, a més d’un dibuix preparatori original i un petit esbós en un dels quadernets de notes de l’artista, és única. Igual que la prova de feina de Mestre de cerimònies. És una prova –continua Font– que mostra l’esperit de Marià durant el procés de feina, quan feia proves infinites fins a obtenir un resultat final plenament satisfactori. En la prova de feina d’aquesta peça en concret, es pot veure com experimentava amb el frottage amb el mànec d’un pinzell, banyat amb pintura a l’oli negre, per veure com quedaria amb un fons fosc, com bé es pot veure en la mostra amb l’estampa definitiva. Una de les tasqurd principals de 6A és precisament la didàctica de la tècnica, i amb aquesta mostra podem apropar el públic a la màgia del gravat, a l’obra gràfica original com a mitjà expressiu en si mateix”.

La col·lecció que ara es pot veure gairebé completa a la Galeria 6a tan sols s’ha mostrat dues vegades abans. Tot plegat, un luxe, que permet constatar, tal com insisteix Font, que Fortuny va ser, juntament amb Goya, un dels dos grans mestres gravadors de l’Estat espanyol del segle XIX.

Pere Antoni Pons
Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close