Arts visuals

Guillermo Pérez Villalta. La classicitat de la pintura

Retorn a Barcelona d’un artista compromès amb “la classicitat”

Què un artista de renom no exposi a Barcelona de manera continuada no  hauria pas de sorprendre’ns, ja que malauradament sol succeir massa sovint. Aquest és el cas de Guillermo Pérez Villalta que feia divuit anys que no havia mostrat els seus treballs a la ciutat comtal. Les anteriors exposicions es van dur a terme durant la dècada dels noranta, concretament a la Sala Vinçon —on va presentar obres relacionades amb el disseny de mobiliari—, Salvador Riera i Senda —on també va exposar a principis del 2000 i que va ser l’última que va fer a la ciutat. Ara, sortosament, la sala Parés presenta Aquests darrers anys, una selecció de pintures que cobreixen el període 2010- 2020 que omplen totes les seves sales. Cal destacar que és la primera vegada que l’artista andalús realitza una exposició individual a la Parés.

Joan Anton Maragall i Sergio Fuentes Milà han tingut l’excel·lent iniciativa d’aproximar l’obra d’un artista considerat com a membre de la denominada “nova figuració madrilenya”, i també referent de la “movida madrilenya”. El 1985 se li va concedir el Premio Nacional de Artes Plásticas per la seva contribució a l’art contemporani, però em sorprèn  què li atorguessin quan només tenia 37 anys, edat en la qual molts artistes encara no han tingut l’oportunitat que la seva obra sigui ni tan sols coneguda.  Precisament el crític d’El País, Fernando Huici, el 1986 comentava que el reconeixement es devia a ser un artista important dins de la nova generació de creadors del país. Vint anys més tard, quan ja la seva obra estava consolidada, li van atorgar la Medalla de Oro de las Bellas Artes. L’any passat va rebre el Premio Nacional de Arte Gráfico perquè la seva obra gràfica reunia “tot el seu univers i a la vegada extreu de les tècniques tradicionals noves qualitats”.

Guillermo Pérez Villalta. Las ideologias. 2016. Tremp sobre tela

Una trajectòria fidel a la figuració

Guillermo Pérez Villalta (Tarifa, Cádiz, 1948) va cursar estudis d’arquitectura, encara que no va arribar a llicenciar-se i va preferir dedicar-se a la pintura, l’escultura, el gravat -aiguafort, litografia i serigrafia-, el disseny -de joies i mobles-, l’escenografia i la literatura. El seu pare fou militar i a causa de la seva professió va viure en diferents ciutats andaluses, fins que als nou anys es va traslladar a Madrid. La seva primera exposició individual va ser el 1972 a la sala Amadís de Madrid.

El seu interès per l’arquitectura es plasma perfectament en moltes de les seves pintures, on s’aprecia el seu interès pels artistes metafísics, cas de Giorgio de Chirico. Podem inserir la seva obra en els apartats narratiu i històric —principalment en l’àmbit de l’art, sobretot pel que fa al Renaixement. El seu interès per la mitologia i la religió, a més d’una certa inclinació cap a l’erotisme, demostra que es tracta d’un artista irreverent, però sobretot polifacètic.

A l’Expo 92 de Sevilla va decorar el sostre del Pavelló d’Andalusia, on representava diverses versions del zodíac i de determinats personatges mitològics, com per exemple el d’Hèrcules. Ha il·lustrat diversos llibres, entre ells l’Odissea d’Homer i Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift.

Guillermo Pérez Villalta. San Jorge y la calabaza. 2015. Tremp sobre taula

⁣“Aquests darrers anys”. Una manera diferent de representar la pintura imaginària

Guillermo Pérez Villalta. Aquests darrers anys
Sala Parés
Petritxol, 5 Barcelona
Fins al 29 d’octubre de 2022

En el catàleg, Joan Anton Maragall destaca que l’obra de Pérez Villalta gira entorn de “la història de l’art i de l’arquitectura, la mitologia, la religió, la filosofia, la literatura i altres humanitats…”. Precisament les peces que s’exposen fan referència a aquests temes, on s’observa perfectament el seu interès per mostrar diverses èpoques i temàtiques que formen part de la història de l’art, que trasllada a les teles i papers de manera ben singular, tal com podem veure en Aquests darrers anys.

L’exposició es divideix en dos apartats, el primer està dedicat a una tècnica no gaire habitual avui com és el tremp, que se sol emprar damunt taula i posteriorment amb tela; i el segon a un conjunt d’aquarel·les de format mitjà, que ocupen una de les sales petites de la galeria. La primera obra que rep l’espectador és un autoretrat. Concretament, es tracta d’un grafit i tremp sobre taula titulat la burla, 2017, on apareix ell mateix traient la llengua; del seu cap  sorgeixen unes estructures arquitectòniques i unes formes vegetals, com si del seu cervell brollessin idees centrades en el món de l’arquitectura i l’ornamentació. Teresa Sesé li va fer una entrevista a La Vanguardia on li preguntava si s’havia sentit rebutjat dins del món de l’art i d’haver estat motiu de burla. Ell va respondre que “des de fa anys mantinc una lluita constant contra el que anomeno la modernitat dogmàtica, perquè si no t’adaptes al criteri oficial, ets rebutjat”.

Una de les característiques principals de l’exposició és que algunes de les pintures van acompanyades dels seus esbossos, el que permet comprovar com es produeix el procés de treball de l’obra, tot i que en realitat, el dibuix i l’obra final són pràcticament iguals, tal com observem en obres com Leon Battista Alberti en su estudio, 2015, on representa l’arquitecte renaixentista italià pensant el que dibuixarà, situat dins d’un espai gairebé irreal, ja que per una part veiem unes formes arquitectòniques renaixentistes, i, per una altra banda, sembla que estigui damunt del mar.

Respecte a Las ideologies, 2016, l’arquitectura i la figura són els protagonistes de l’obra. L’artista mostra una sèrie de balconades o talaies, la majoria buides, disposades a tall de maqueta, on apareixen uns personatges caminant —un d’ells porta una gàbia amb un colom blanc i un altre un cub que no sabem el que conté—, o bé en un balcó -una dona que vol apartar-se d’aquests dos homes-. És obvi que l’arquitectura forma part del seu ideari, sobretot en aquesta peça.

Quant a la temàtica religiosa hi ha l’obra Salomón y la Reina de Saba o El Encuentro entre la belleza y la sabiduría (2015), on l’artista representa l’escena bíblica com si es tractés d’una successió d’imatges, recurs molt propi del Renaixement, on veiem el seguici de la reina portant diversos regals per al rei. L’última escena correspon al moment en què la reina de Saba li dona el regal més preuat que consisteix en milers de quilos d’or, perfums i pedres precioses, que a l’escena només queden reflectits en un sol objecte.

Aquesta temàtica sempre li ha produït un gran interès, precisament l’exposició que va fer a la galeria Senda el 1998, que vaig tenir l’ocasió de veure, es titulava El cicló de la Magdalena, on mostrava a una Maria Magdalena allunyada dels estereotips que ens presenten els llibres d’Història Sagrada, com una dona sensual, eròtica i respectuosa, on les referències a l’amor carnal eren ben evidents. En conseqüència, la simbologia eròtica i religiosa es trobava fora de qualsevol prejudici moral. Hi havia un petit quadre on apareixia Salomé portant el cap tallat de Joan Baptista. 

Una altra obra important és San Jorge y la calabaza, 2015, on representa un Sant Jordi nu muntant a cavall mentre li clava la llança a una enorme carabassa, com si es tractés del drac. L’entorn del personatge és una mena d’estructura geomètrica que té com a fons el mar.

A La permanència de la geometria, 2015, es percep perfectament el seu interès per la metafísica, ja que veiem una sèrie d’edificis clàssics on no apareix l’ésser humà, sinó que el protagonisme recau en els mateixos edificis que estan articulats aleatòriament, sense cap mena de distribució espacial. També a Paisaje de lugares con Cristo y la Verónica, 2018, s’aprecia nítidament la seva preferència per la geometria, ja que les construccions que hi apareixen són totes buides, només hi ha dos personatges a l’exterior col·locats en un dels angles del quadre, són Jesús portant la creu i la Verònica amb un pany on es reflecteix el rostre ensangonat i suat de Jesucrist. El més curiós és que Pérez Villalta mostra el fill de Déu amb pantalons. En la majoria de les seves obres combina el passat amb el present, ja que els personatges que apareixen van vestits o nus, i alterna robes antigues amb actuals.

Guillermo Pérez Villalta. La permanencia de la geometría. 2015. Tremp sobre taula

Les aquarel·les mereixen una atenció especial, no només per la tècnica emprada, sinó també per la temàtica i la configuració dels elements que les componen, ja que són ben singulars. Aquí els protagonistes són dos: un paisatge quasi surrealista i unes composicions florals que van acompanyades per diversos elements arquitectònics i objectes estranys. 

Per a l’artista aquesta exposició sorgeix a partir d’un procés comú, o sigui, “que apareix la idea al meu cap, i aquesta pot ser purament formal, mentre que en altres casos es pot tractar d’un “tema”, d’algun aspecte narratiu o simbòlic”. Després fa un esbós al seu quadern de notes i el deixa descansar un temps per posteriorment reprendre de nou el projecte fins a arribar a l’obra final.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close