Arts visuals / Exposicions

Hamada i Artigas. L’exploració de la ceràmica japonesa a Catalunya

L’influx de l’art popular japonès en l’estètica d’Occident va ser important a final del segle XIX amb la proliferació de xilografies japoneses i la difusió que les exposicions universals van fer de la tradició popular de la ceràmica japonesa a partir del 1800. Podem citar L’Exposició Universal de Londres de 1862, la de París de 1867, amb productes de Saga i Samusa, i fins i tot a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 s’hi veieren ceràmiques de fabricants del país, com Miyagawa Kozan i Ito Tozan, i d’indústries i tallers com Koransha i Asahiyaki.

Els colors del foc. Hamada & Artigas
Comissari: Ricard Bru
MNAC.
Palau Nacional, Montjuïc. Barcelona
Fins al 3 d’octubre de 2021

Però aquesta promoció i difusió comercial de la ceràmica japonesa de bon gust i ostentació donà com a resultat la tendència decorativa de l’ art nouveau. El gust popular per ceràmiques coloristes i bigarrades de color va generar una altre contracorrent que intentava trencar amb les decoracions retòriques, luxoses i ostentoses, recuperant els valors d’una tradició  mil·lenària que veia la bellesa en els productes artesans de la vida quotidiana. És el moviment mingei pel qual travessa Hamada (1894-1978) i enlluerna Josep Llorens Artigas (1892-1980), sent Hamada el model per enfrontar-se a una producció ceràmica industrial que amenaçava la qualitat estètica de les pràctiques artesanals.

Vista general de l’exposició Els colors del foc. Hamada & Artigas. Foto: Pilar Parcerisas

L’exposició Els colors del foc. Hamada & Artigas, al MNAC, realitzada en col·laboració de la Fundació J Llorens Artigas de Gallifa, posa sobre la taula les afinitats electives entre Hamada i Llorens Artigas, amb les ramificacions que aquest contacte va tenir en altres artistes com l’escultor Eudald Serra (1911-2002), que juntament amb Artigas creen l’AR-SE (1952-1955) per posar en pràctica la bellesa a la quotidianitat de mingei, que esposen a la Sala Gaspar i de la que es poden veure alguns exemples en aquesta exposició. La continuïtat d’Artigas amb el seu fill Joan Gardy, la instal·lació a Gallifa el 1951 d’un forn com el que té Hamada a Mashiko, prop de Tòquio, mostra l’interès d’Artigas per apropar-se al Japó, país que aconsegueix visitar molt tard, el 1962, si bé la coincidència amb Hamada a Londres el 1952 mitjançant Bernard Leach, fundador de mingei donà el seu resultat. En aquest forn s’hi faran les cuites de les ceràmiques de Joan Miró.

Josep Llorens Artigas, Hamada Shoji i Bernard Leach, a les noves de Joan Gardy Artigas i Ishikawa Mako, 1962. Fundació J. Llorens Artigas.

Aquest moviment que comença els anys 20 preserva i posa en valor la ceràmica popular japonesa, i veu la bellesa estètica no en la decoració, sinó en l’honestedat de la tradició artesanal anònima, en la creació d’objectes funcionals quotidians, que entenien compartits amb el poble. Hamada és qui millor representa aquests valors, no signa les obres i trenca el tabú que la bellesa no estava renyida amb la utilitat. La ceràmica era necessària per al gaudi de l’esperit i, com escriu Artigas a la revista Destino del 5 de maig de 1962, després de viatjar al Japó: “En la obra de Sjodi Hamada no solamente perdurarà el alma de un artista sinó el espíritu de todo un país”.

Mingei  gresola amb la creació del Museu d’Art Popular del Japó, quan al grup inicial de Yanagi Soetsu i Bernard Leach s’hi afegeix Tomimoto Kenkichi (1886-1963) el 1926 i el museu posa la primera pedra a Tòquio el 16 de gener del 1936. Cal afegir el llibre de Yanagi, El camí de l’artesania (1927), reeditat el 1954. Cal afegir El arte japonès (1932), de Tsuneyoshi Tsuzumi i la traducció catalana d’ El llibre del te d’Okakura Kakuzo, en una primera edició ja el 1926.

Josep Llorens Artigas, Gerro, 1943. Col·lecció particular. Foto: Josep Casanova.

L’altra ramificació que mostra l’exposició Hamada & Artigas és la Exposición de Arete Popular Japonés del Reial Cercle Artístic de Plaça Catalunya, 14, el 1950, una total primícia a Europa, organitzada per Eudald Serra i Cels Gomis, col·leccionista d’objectes i joguines populars  japoneses, algunes presents a la mostra.

Tot aquest entramat de relacions amb el Japó a partir de la ceràmica no haurien arrelat sense el pòsit d’alguns renovadors de la ceràmica a Catalunya, com Francesc Quer, Francesc Elies, Marian Burgués i Lluís Bracons. Quer, deixeble de Burgués, fa carrera a França, Brasil i  Anglaterra, abans d’aterrar de nou a Catalunya a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues i com a professor de l’Escola Superior de Belles Oficis de la Mancomunitat de Catalunya, que dirigeix Francesc Galí. Professor d’esmalts i ceràmica a la secció d’Arts de la Terra d’aquesta escola, introdueix el gres d’alta temperatura i esdevé el professor de Llorens Artigas. Exposa amb alguns artistes noucentistes, com Feliu Elies (Joan Sacs) al Faianç Català de Santiago Segura. Sacs  destaca en l’obra de Quer els valors de la matèria en la seva nuesa.

Artigas, després del seu pas per París i de col·laborar amb diversos artistes internacionals, entre ells Dufy, amb qui debuta a la galeria Bernheim-Jeune el 1924, participa a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París del 1925. Atret per l’Àsia Oriental, Xina i el Japó, confessa que l’”art oriental i la ceràmica francesa em van portar de jove a estudiar la terrissa i la ceràmica en general”. Contràriament als seus companys de generació, com Aragay o Guardiola, Artigas despulla de decoració les ceràmiques, i per a ell el més important és l’esmalt a partir de la forma. La forma és clàssica, cerca la immanència, en general és un vas, però és en el color i en l’esmalt on les fórmules d’Artigas arriben a les 3000. Llorens Artigas arriba a l’abstracció: “”La ceràmica és l’art més abstracte que existeix. Intento que els meus vasos tinguin un valor d’expressió comparable al de la pintura, si bé més concret i hermètic” i procura “fixar per mitjà del color tonalitats fugaces”, essent la naturalesa la seva font d’inspiració. La imperfecció és el millor camí per arribar a l’abstracció. Alguns títols són molt poètics: Gerro Clar de lluna (1927), Gerro brillant de fons gris amb flocs de neu (c.1930); en altres impregna el color de l’esperit de matèries etèries o líquides.

Sato Haruji, Kokeshi, c. 1940. Col·lecció Família Gomis Müller. Foto: Josep Casanova.

Artigas, al contrari d’Hamada, signava les seves peces. Hamada deia que l’important no era el nom, sinó que la peça fos bona. Treballava i modelava en un torn a mà i repetia formes i motius, el que és palpable a les obres exposades, que conserven les grafies de les canyes de sucre d’Okinava. Hamada compartia amb les forces de la natura (terra i foc) l’autoria d’aquestes obres i també amb el pòsit cultural d’una tradició anònima compartida.  Així, la ceràmica participava de la vida.

El moviment mingei va al moll de l’os del debat entre bellesa i utilitat, entre tradició i modernitat, entre art i artesania, un debat que si bé es resol amb intel·ligència i humilitat a l’Orient, al Japó especialment, la mentalitat especulativa d’Occident ha frustrat aquest unió i reconciliació de contraris. Quan la ceràmica s’ha acostat a l’artista o l’art en majúscules ha triomfat i ha estat reconeguda, quan s’ha volgut renovar la tradició artesanal i posar-la en mans de la indústria, el moviment ha fracassat. En aquest debat em ressona la conversa que vam tenir a casa d’Eudald Serra amb motiu de la seva exposició retrospectiva a la Virreina el 1998, una visita que vaig fer acompanyada de Pere Noguera, alumne d’Eudald Serra a l’Escola Massana i renovador de la terrissa de La Bisbal amb molts tocs de l’esperit de la tradició japonesa. Una bona obra per aquest debat és la peça de Noguera compartida amb l’artesà Cornellà, els vuit càntirs fumats que Alexandre Cirici va batejar amb el nom de “Sèrie conceptual sobre el càntir” (1976) al seu llibre Ceràmica catalana (1977). I tot mentre girava el cercle de la taula del menjador d’Eudald Serra per servir i prendre el te en bols de ceràmica d’esperit japonès, una tarda agradable per compartir records i conceptes.

Regal de noces d’ Hamada Shoji a Joan Gardy i Ishikawa Maio, 1962.

Els colors del foc. Hamada & Artigas és una exposició exquisida i el llibre, publicat per a aquesta ocasió, va molt més enllà que la mateixa exposició, amb l’anàlisi històric que en fa el seu comissari, Ricard Bru, a qui cal felicitar per l’aprofundiment en aquest terreny que es presta a malentesos estètics com és la ceràmica, culturalment devaluada, si bé la seva presència en un museu d’art com el MNAC segueix mantenint-la en l’àmbit de les elits culturals i artístiques.

Pilar Parcerisas
Crítica d'art i curadora d'exposicions independent. Doctora en Història de l'Art i llicenciada en Ciències de la Informació. Membre fundadora del diari Regió 7. Ha comissariat més de cinquanta exposicions, entre elles: Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980 (1992), Dalí. Afinitats Electives (2004), Man Ray, llums i somnis (2008), Vienna Actionism (2008), Il·luminacions. Catalunya visionària (2009), Dalí, Duchamp,Man Ray. A Chess game (2014-2916), Joan Ponç. Diàbolo (2017-2018), Adolf Loos. Private spaces (2018). Ha publicat Art & Co. La màquina de l'art (2003), Barcelona Art-Zona (2007) Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007) i Duchamp en España (2009). Crítica d'art del diari Avui i Elpuntavui (1982-2017). Ha escrit guions per al cinema, entre ells destaca el llarg L’última frontera (1992). Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close