Arts visuals

Hannah Collins. Visions urbanes de la fotografia

Quan hom veu una fotografia d’Hannah Collins el primer que observa és que està davant d’una obra impressionant, ja que cadascuna de les imatges són com quadres enormes, circumstància aquesta que fa que la fotografia adquireixi una dimensió comparable a la pintura o l’escultura. Aquesta manera de representar la fotografia significa que per a ella l’important és mostrar la realitat des d’una perspectiva que com més impactant i espectacular sigui més interès proporciona a l’espectador. Per això les obres que es poden veure ara a la galeria Lorena Ruiz de Villa són un clar exemple de la seva atracció per les ciutats a partir d’una mirada ben singular i alhora especial de cadascuna d’elles.

Hannah Collins. Observar el món des d’una càmera

Amb motiu d’una exposició que va fer a  la Fundació Tàpies l’any 2019, Pilar Parcerisas escrivia en aquesta mateixa publicació que l’artista  “va més enllà de la fotografia, que expandeix cap al vídeo i el cinema. Però al darrera ha de tenir un motiu, una situació anòmala al món que ella pot assenyalar o donar a conèixer mitjançant la imatge”, definint-la com a “etnògraf”, o el que és el mateix, persona que observa detingudament el comportament social dels diferents éssers humans, tant en l’àmbit grupal com en l’individual.

L’exposició estava relacionada amb la figura de l’arquitecte egipci Hassan Fathy considerat un dels més importants urbanistes i arquitectes del món àrab. Fathy havia projectat una ciutat i habitatges socials a Nova Baris, però que no es va utilitzar per diferents motius. Hannah Collins a través de les seves fotografies va donar testimoni d’aquest projecte fallit.

La primera vegada que vaig contemplar el seu treball va ser a principis dels noranta, concretament a la galeria Joan Prats. En aquell moment ella mateixa considerava que l’obra “neix molt dintre meu. Les meves fotografies no són metàfores. Són com són, i estan com estan, però també podrien ser moltes altres coses”. Durant aquella dècada predominaven les natures mortes, els bodegons —recorden les pintures barroques— i el paisatge.

Hannah Collins (Londres, 1956) a més de dedicar-se a la fotografia és cineasta. Ha dirigit i produït una desena de films, entre ells BeshencevoA Current History, que es va poder veure a CaixaForum i a la Biennal de Sevilla, on explicava la vida d’una família que transcorria en un sol dia. Va residir a Barcelona vint anys. Actualment viu a la localitat almerienca de Níjar. Es va formar a la Slade School of Fine Arts de Londres. Va rebre  la beca Fulbright que li va servir per entrar en contacte amb l’entorn avantguardista nord-americà. Com a docent ha treballat a la universitat californiana de Davis i al Royal College of Art de Londres. Ha obtingut diversos premis, entre ells l’European Photography Award, l’Olympus Award i el Spectrum International Prize for Photography. L’any 1993 va ser finalista juntament amb Rachel Witheread del premi Turner. Ha exposat habitualment a les galeries Leo Castelli i Joan Prats.

Hannah Collins. Sleep. 2006.

Hannah Collins. True Stories
Galeria Lorena Ruiz de Villa Contemporary Art
Carrer Camp d’en Vidal, 14 Barcelona
Fins al 30 de juny 2023

 

True Stories. Les ciutats vistes des de dalt

Les fotografies de Hannah Collins se centren preferentment en dues temàtiques: les ciutats i els seus habitants. De fet, és una precursora de mostrar la fotografia en gran format. Compagina les fotografies amb el vídeo i l’ús de múltiples pantalles. Les seves imatges les podem situar entre el realisme i el surrealisme, ja que representen “una reflexió entorn de la fugacitat del temps present i la seva pervivència mitjançant la memòria dels llocs”.

Aquestes “històries veritables” no només representen ciutats com Barcelona, Nova York o París des d’una òptica paisatgística, sinó també hi ha imatges on apareix l’ésser humà, com és el cas de Calcuta. Sigui d’una manera o altra, el que l’artista reflecteix és la de relacionar l’àmbit urbà a partir de l’arquitectura o més ben dit les arquitectures, amb l’apartat etnogràfic existent en cadascuna de les urbs visitades. La calidesa o realitat de la vida quotidiana es barreja amb la fredor aparent només truncada pel cromatisme accentuat dels edificis que hi apareixen.

Hannah Colllins. True Stories. Paris Purple. Digital Color Photography.

L’any 2008 es va poder contemplar a CaixaForum de Barcelona una exposició on hi havia tres pel·lícules multipantalla, a més de fotografies panoràmiques. El documental La Mina, realitzat el 2007, estava dedicat a la comunitat gitana d’aquest barri situat a Sant Adrià del Besòs, però que limita amb Barcelona. Aquesta peça segons Pilar Parcerisas, posava èmfasi “en aspectes rituals i simbòlics d’aquest col·lectiu social, on el flamenc, els cavalls, la vida al carrer formen un retrat estètic i polític d’aquesta comunitat”.

La sèrie True Stories vol mostrar com són les ciutats des del seu punt de vista. Un punt de vista allunyat del que observen els nostres ulls, ja que ho fa a partir d’un observatori ubicat molt per sobre de qualsevol dels edificis que es veuen. Aquest observatori podria ser perfectament la Tour Eiffel en el cas de París. El més sorprenent és que divideix la imatge en dues parts: el cel i els edificis, donant-li la mateixa importància a ambdós àmbits. El cel és de color lila. Un lila irreal, com si estigués pintat. Aquesta manera de representar la ciutat indica un determinat interès per visionar aspectes i situacions diferents, per això el periodista Felipe Vivancos a La Vanguardia, amb motiu d’una anterior exposició a la galeria, destacava que “l’artista concep aquests paradisos com una imatge aïllada però vigorosa d’una pel·lícula imaginària”.

Hannah Collins. True Stories. Barcelona Gold. 2001. Digital C .print.

En canvi, quan mostra Nova York la fotografia es fragmenta en tres parts. En un primer apartat sorgeix el riu de color blau, després els edificis, però no l’skyline habitual que apareix en totes les postals, sinó una altra zona, i finalment el cel rosa fúcsia. Aquesta varietat cromàtica proporciona a l’espectador que la contempla una certa sensació de calma i assossec fruit d’una imatge molt pensada i meditada per obtenir els resultats que li ofereix la ciutat. Una ciutat habitualment dinàmica on tot succeeix amb massa rapidesa.

Barcelona està representada a través d’un cel groguenc o daurat, demostrant que es tracta d’una ciutat on la llum mediterrània esclata amb tota la seva immensitat. De fet, es tracta d’una imatge fictícia, ja que aquest cel és gairebé impossible que existeixi, però això no és el més important, sinó el que l’artista pretén posar de manifest, com són els terrats i les cases que es veuen en un primer pla oferint una visió singular dels edificis més emblemàtics de la ciutat.

Respecte de Calcuta les imatges tenen una altra condició, com és el cas d’uns nens que dormen al carrer que tenen com a llit una manta col·locada a la vorera, o bé un mapa brodat en lluentons de la mateixa ciutat. Són dues fotografies que reflecteixen perfectament la realitat d’una de les ciutats més poblades del món, a diferència de les altres urbs que semblen un món més idíl·lic i enlluernador. Aquestes peces formen part de la sèrie La vida en pel·lícula, de les que Conxita Oliver comentava que es basaven “en situacions producte de l’atzar, escenes trobades en un espai públic compartit per tothom”.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close