Arts visuals / Exposicions

Helena Civit, les restes com a estructures de reconstrucció

La proposta de ProjecteSD per a Art Nou no és planteja com una exposició en format convencional, sinó com una càpsula de fragments sobre una taula, entenent la superfície com l’àmbit de treball i el lloc de vivència, pensament i transició.

Helena Civit
Remains
Programa Art Nou
ProjectesSD
Passatge Mercader, 8. Baixos 1ª. Barcelona
Fins al 21 d’agost de 2021

En el marc del programa Art Nou 2021 Projectes SD presenta la primera aproximació individual de la jove Helena Civit Kopeinig (Àustria, 1997) amb uns exercicis en els que presència i absència, totalitat i fragment, residu i empremta, forma i idea, són conceptes que ressonen en les formes fràgils que esdevenen dels successius processos de fer i refer. L’estudi i l’experimentació de matèria i estructura constitueixen el mitjà a través del qual l’artista percep, interpreta i projecta les seves percepcions sobre l’espai i el pas del temps. Tots els seus suggeriments objectuals i matèrics es caracteritzen per una inconfusible qualitat processual, una tactilitat orgànica i un sentit d’habitabilitat.

Helena Civit. Niu, 2019. Guix i fusta. Cortesia de ProjecteSD. Foto: Roberto Ruiz

Les seves són aportacions de naturalesa íntima, introspectiva i amb un segell autobiogràfic i personal que recreen sentiments i estats anímics en un discurs que barreja -a través d’un líric mestissatge- el món de l’objecte i l’àmbit del pensament. Reuneix, integra i conjumina reminiscències i fragments en una convivència que genera nous significats per apel·lar a la idea de capa, residu, vestigi o resta d’un fonament vulnerable que ja no és, que està absent. Remains és una aproximació al món de Civit a través de l’extensió d’una taula on s’hi acumulen objectes insignificants realitzats amb materials pobres, senzills i humils com ara cera, parafina, guix, paper, resina, fusta o cabells amb altres estris trobats com ara eines. La directora de Projectes SD, Sílvia Dauder, explica: “Donada la joventut i curta trajectòria de l’artista, hem considerat més interessant utilitzar aquest format més modest i poc opulent per tal que l’artista s’exposi i es posi en contacte amb l’audiència de forma molt directe i poc escenificada”.

La pràctica pluridisciplinària de Civit, que integra la imatge, el tèxtil, l’escultura o el dibuix interroga plàsticament el moment de l’aparició de les peces com també el procés de realització. És per això que el taller, el tauler de treball, la pàgina en blanc, les cantonades o les marginalitats són el centre dels seus dispositius, igualment els vessaments, les ferides, els trencaments i els accidents que esdevenen la base de la matèria plàstica en transformació. El resultat és una espècie de metamorfosi en la qual les peces s’adapten a l’entorn i viceversa. Es configura un paisatge format per materials diversos manipulats que s’han convertit en atuells híbrids, en conglomerats de sediments heterogenis. Sense tractar d’ocupar mai el centre, allò minúscul reclama un apropament en algun racó a descobrir.  L’ambient silenciós convida a alentir el ritme, a avançar amb cautela, fins i tot a adoptar una actitud contemplativa. Les escultures, concebudes com a cossos vius, prefiguren un medi on emergeix un nou sistema de correspondències basat en la cura i l’afecció.

Helena Civit. Niu II, 2019. Cabells naturals i fibres. Cortesia de ProjecteSD. Foto: Roberto Ruiz

Llicenciada en Belles Arts, Helena Civit segueix un camí multidisciplinari, transitant sempre en les superfícies, la pell i la fugacitat. Les seves morfologies orgàniques són el resultat de llargs processos en els quals s’estableix un diàleg entre l’observació del món, l’abstracció de les sensacions i el maneig material. Fines capes de guix que es van trencant se superposen en una composició que sembla inacabada i que apel.la a la continuïtat intemporal en un estat permanent i incomplert. Una relació tàctil amb el material que l’artista modela, aplana, teixeix, inserta o fon en uns processos vius i inconclusos. Damunt, una acumulació de peces i estris de naturalesa domèstica esdevenen cossos mal·leables que poden anar mutant i transformant-se en un intercanvi de corporeïtats. Aquest projecte qüestiona alguns dels aspectes més importants del conceptualisme com són la posició del creador i el resultat final de l’obra.

Helena Civit. Remains, 2021. Taula amb diversos objectes i materials. Cortesia de ProjecteSD. Foto: Roberto Ruiz.

La presentació de propostes emergents com aquesta d’Helena Civit són possibles gràcies a una de les activitats més conegudes entre les organitzades per Art Barcelona com és el programa Art Nou. Aquest esdeveniment posa de manifest el paper de les galeries en la identificació i difusió de nous valors de l’art, alhora que crea sinergies entre agents artístics de la ciutat i converteix el mapa de Barcelona, entre el mes de juliol i principis de setembre, en una festa de la creació emergent.

Enguany se celebra el desè aniversari, un succés anual que té com a objectiu descobrir i fer visibles maneres de fer emergents en l’art, així com oferir marcs de col·laboració idonis entre artistes joves i galeries. Enguany presenten, fins al 9 de setembre, un programa que inclou mostres, activitats paral·leles en diferents formats, tallers i visites guiades a galeries i centres de producció, que converteixen Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat en l’epicentre de l’art jove. Hi participen més de 80 artistes a 32 galeries i espais, amb la col·laboració d’altres agents culturals de la ciutat. Art Barcelona és una associació fundada el 1990 i dedicada a promoure iniciatives conjuntes de les galeries associades per tal de detectar noves veus de l’art contemporani i donar-les a conèixer.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close