Arts visuals

Henri Michaux: viatjar pel subconscient

A través d’una cinquantena d’obres realitzades entre 1937 i 1984, l’exposició À la nuit sans limites que presenta la Galeria Marc Domènech traça un recorregut retrospectiu per les incursions en el terreny del subconscient de l’artista. L’autoconeixement és una recerca constant en la seva pràctica creativa que seguirà durant tota la seva vida. Gran part d’aquesta indagació es va centrar en alliberar-se del domini que un exerceix sobre si i experimentar amb la creativitat artística per fer emergir imatges reveladores i inexplorades.

Henri Michaux. À la nuit sans limites
Comissaris: Juan-Manuel Bonet i Marc Domènech
Galeria Marc Domènech
Passatge Mercader, 12, baixos. Barcelona
Fins al 5 de novembre de 2021

La radicalitat de l’obra d’Henri Michaux (Namur, Bèlgica,1899- París, 1984), una de les figures més enigmàtiques de la cultura del segle XX, va néixer en un context marcat pels corrents de pensament existencialista i fenomenològic que es van desenvolupar al París de postguerra. Poeta, amb un llarg bagatge literari, fou en el camp de la plàstica que Michaux va trobar una via de ruptura no representativa. Gelós de la seva imatge i del seu individualisme, descobreix que per avançar en el seu procés d’autoexploració, primer necessita alliberar-se de les barreres socioculturals que condicionen la seva forma de pensar. Això el portarà a investigar cultures orientals, estudiar l’art primitiu i també l’infantil, i a convertir-se en un incansable viatger que recorrerà diversos continents.

Henri Michaux. Sans titre, 1939. Oli sobre tela. Cortesia de la Galeria Marc Domènech

En el moment de la seva arribada a la capital francesa el 1924, en que descobreix l’obra de Max Ernst, Paul Klee i Giorgio de Chirico, s’obren per a ell noves perspectives a la cerca de visions interiors desconegudes. Precursor de la psicodèlia i l’underground, Michaux assaja amb el seu cos i ment -com a laboratoris psicoactius- per observar el comportament de la consciència en condicions experimentals. Desenvolupa un llenguatge molt particular, sovint sota els efectes de substancies psicotròpiques, especialment la mescalina; un alcaloide extret d’un cactus mexicà. Enlluernat davant les mutacions psíquiques i sensorials que generen aquesta i altres substàncies psicoactives i decidit a sondejar els seus efectes en profunditat, Michaux porta a terme nombroses sessions de psicosi experimental i d’experiències al·lucinatòries (controlades pel neuròleg basc Julián de Ajuriaguerra) amb gran curiositat científica.

Henri Michaux. Sans titre, 1960. Tinta sobre paper. Cortesia de la Galeria Marc Domènech

L’any 1972 el mateix Michaux va escriure: “Nascut, criat i educat en un entorn i una cultura exclusivament verbals, pinto per descondicionar-me.” Trobà un mitjà que l’alliberava de les paraules i de les seves normes estructurals, exercitant una expressió capaç de mostrar el seu món interior de forma directa, intensa i espontània. L’artista elabora una metodologia sobre la reconstrucció de la visió instantània i fugissera, deixant fluir lliurement els gestos de la mà, a la manera de l’automatisme surrealista. Les seves obres presenten traços, signes, taques i ideogrames i fa ús de l’aquarel·la i la tinta que li permeten una major velocitat d’execució, així com també la intervenció de l’atzar. Composicions fluïdes i dinàmiques que fan aparèixer figures i paisatges mentals per evolucionar en els anys seixanta cap a l’abstracció que crea des del record dels estats alterats de consciència. “L’art és allò que ajuda a extreure energia”, segons les seves paraules.

A partir de 1937 comença a exposar la seva obra pictòrica, la qual va evolucionant paral·lelament a la seva obra escrita, fins al punt que alguns dels seus llibres –Entre centre et absence (1936), Peintures (1939), Arbres des tròpiques (1942), Exorcismes (1943) o Labyrinthes (1944) ja incorporen dibuixos que acompanyen els seus poemes.

Henri Michaux. Sans titre, 1972-73. Aquarel.la sobre paper. Cortesia de la Galeria Marc Domènech

L’exposició À la nuit sans limites (títol extret d’un poema del propi Michaux) és la primera retrospectiva que es presenta a Catalunya en un espai privat, ja que el 1998 Tecla Sala de l’Hospitalet va exhibir la mostra Henri Michaux. Dibuixos mescalínics. Comissariada per Juan-Manuel Bonet i Marc Domènech, ofereix una mirada panoràmica i aplega una selecció d’obres, entre aquarel·les, guaixos, olis i tintes, en un trajecte cronològic, començant per un guaix de la sèrie Fond noir (1937) i acabant amb una pintura de 1984, any de la seva mort. Encara que es va iniciar en l’escriptura, des dels anys quaranta la seva creació plàstica va anar guanyant terreny en la seva dedicació. Michaux entenia la pintura com una vivència ritual, una acció que, a través de traços enèrgics i rítmics, impulsos i moviments, obeïa a energies introspectives. En una declaració, alhora que es desvinculava de tota filiació o corrent, confessava que l’únic moviment a què podria adscriure’s seria el fantasmisme: un art d’espectres i aparicions. Així, al llarg de tota la seva obra sorgeixen éssers indefinits i hi abunden especialment personatges imaginaris.

Henri Michaux. Sans titre, 1979. Oli i tinta sobre paper. Cortesia de la Galeria Marc Domènech

Es mostren peces de les sèries més emblemàtiques com els frottages dels anys quaranta, en la línia de Max Ernst; un mètode de dibuix que consisteix a col·locar un full de paper sobre una superfície i fregar amb un llapis per extreure’n la seva textura. Fascinat per les escriptures orientals i pels ideogrames xinesos, l’artista va treballà en la creació d’alfabets inventats com si fossin trets dansant en múltiples direccions. Podem veure els grafismes característics de la sèrie Mouvements, realitzats a l’inici de la dècada dels cinquanta; un llenguatge cal·ligràfic de signes despullats i traçats a tota velocitat. Molt interessants són els dibuixos realitzats durant el període mescalínic (1955-1960); en que emergeixen sacsejades psíquiques i danses dislocades extretes de les seves percepcions visionàries. Els resultats d’aquests experiments els publicà als seus llibres Misérable Miracle (1956), L’infini turbulent (1957) i Paix dans les brisements (1959). Posteriorment, després de deixar el consum de droga, segueix recorrent a la pràctica viscuda, fent regressions per seguir cartografiant la percepció sense cap participació de la voluntat i del desig conscient. Pel que fa a les aquarel·les dels anys seixanta i setanta, en aquestes s’aproxima als plantejaments de l’expressionisme abstracte nord-americà. En els darrers anys de la seva trajectòria exercita amb tintes i acrílics, reiterant l’expressió d’estat mentals en què el moviment de la mà, de fluxos continus, provoca formes de gran indeterminació.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close