Arts visuals / Exposicions

“Hi havia una vegada…”. Una nova manera d’apropar-se a l’art

Encara que poques coses avui ens poden sorprendre en el món de l’art, sí que pot succeir quan hom contempla una exposició com Hi havia una vegada… a la galeria A34, dirigida pel promotor cultural, galerista i pintor Paco Rebés des de la seva obertura l’any 2005, quan ha volgut dedicar una mostra que recordi la nostra infantesa amb la idea d’aproximar l’art als més joves. Ara bé, el que el públic es trobarà quan la visiti, no són obres de temàtica infantil, sinó que contemplarà una sèrie de treballs d’artistes internacionals que van des de Goya fins a pintors, escultors i gravadors actuals.

Hi havia una vegada
Galeria A/34
Aribau, 34 –Barcelona
Fins al 13 de març de 2021

Juan Bufill, a La Vanguardia, definia molt bé la intenció d’aquesta exposició, ja que la “selecció és heterogènia, inusual i sorprenent,  i tot i això apareix com una cosa natural, com una reunió d’afinitats i contrapunts visuals”· I això és precisament el propòsit inicial que Rebés volia aconseguir amb aquesta col·lectiva integrada per quasi un centenar de peces, de les que la majoria d’elles formen part dels fons de la galeria i altres, encara que no ho sembli, no s’han creat expressament per l’exposició.

Francisco de Goya. Disparate femenino 1. 1815-1819

Hi havia una vegada…

El recorregut de l’exposició no segueix cap ordre concret, per tant ho farem de manera cronològica. De Goya hi ha tres gravats que corresponen a les sèries Los caprichos (1797-1799) i Disparates (1815-1819). D’aquesta última destaca Disparate de bestia, on es veu un elefant al circ. Es tracta d’una de les quatre estampes inèdites publicades a la revista francesa L’Art, el 1877. Hi ha tres xilografies d’ombres xineses pertanyents a un llibre editat el 1874 per la impremta Juan Llorens de Barcelona. D’Àngel Ferrant hi ha una petita escultura de bronze lacat en negre de 1930, on es veu una dona asseguda. En canvi de l’escultor Julio González hi ha una peça molt singular com és el gouache Femmes et enfants (1929). De Max Ernst s’exposa el pochoir  Cahiers d’art (1949) i d’Alexander Calder un gouache de 1973, on es veuen  tres cercles amb els colors negre, groc i taronja sobre un fons blanc, com si representés un mòbil en dues dimensions. És l’original d’un cartell per a la Sala Gaspar.

Joan Miró. Il était une petit pie. 1928

Pablo Picasso i Joan Miró també formen part de la mostra. En el cas de Picasso s’exhibeixen dues obres, una aiguatinta i aiguafort titulat La biche, de la sèrie Buffon (1936) i el dibuix Rucs (1940), provinent de la col·lecció de Maya Ruíz Picasso. Quant a Miró hi ha la carpeta Il était une petite pie de Lise Hirtz, llibre de 28 pàgines que compta amb 8 pochoirs, i una peça sense títol de cera i pastel sobre paper del mateix any de la seva mort, el 1983, dedicat a Paco Farreras que havia estat director de la Galeria Maeght de Barcelona durant el període 1972-1992. També hi ha una fotografia de Joan Vilatobà, considerat com un dels precursors del moviment pictorialista a l’Estat espanyol, amb una obra  que no porta títol de 1904-1910 on apareix una dona gitana amb el seu fill mentre aguanta una mena de pandereta.  De Joaquim Sunyer es mostra una petita aquarel·la del 1946 que representa una escena circense amb un pallasso, una acròbata i un elefant, dedicada a Mariette, filla de Llorens Artigas quan tenia cinc anys.

Respecte als artistes actuals, hi ha un gran nombre de peces d’Isao, nét del ceramista Llorens Artigas; són diverses escultures de bronze i pintures sobre fusta d’animals, com per exemple un gat, un goril·la –que podria ser el famós Floquet de Neu, però de color negre (2018)-, un tigre (2020) i diverses mosques (2006). També hi ha un grup de serigrafies on apareix el rostre d’un nen (2006). Juntament amb la seva mare, la japonesa Mako, ha realitzat una sèrie de ceràmiques on es mostra el mateix gat en diverses tonalitats.

La serigrafia de Joan Brossa, Buster Keaton (1989), és un homenatge a la figura del director, guionista i actor d’El maquinista de la General,  acompanyada d’un vídeo on es veuen diverses escenes de la pel·lícula. D’Antoni Llena es mostra Homenatge als castellers, escultura de tres metres d’altura. L’obra original està ubicada a la Plaça Sant Miquel de Barcelona des del febrer del 2012, i que va ser motiu de diverses controvèrsies. També s’exposen dues tècniques mixtes sobre paper de la sèrie SOS: senyals de fum des d’un subsòl (2020) i un objecte conceptual construït en diversos materials reciclats, realitzat el 2003.

Frederic Amat. Erase una vez. 2020

S’exhibeixen un grup d’aquarel·les de Frederic Amat que il·lustraran el proper disc de Paco Ibañez, Erase una vez (2020). Una de les peces està dibuixada pel fill menor del pintor, Adam, que serà la portada del disc. Casualment el títol d’aquesta obra i del disc coincideixen amb el de l’exposició. Juntament amb les aquarel·les hi ha un text de José Agustín Goytisolo amb la lletra de la cançó Erase una vez que Paco Ibañez va interpretar el 1969. Lluís Hortalà mostra tres peces circulars realitzades entre el 2017 i el 2020, dues de fusta i una de polièster pintades, que fan referència als rotoreliefs de Marcel Duchamp.  Tanmateix, es mostren diverses peces, unes de fusta pintada i altres de marbre, que visualment són difícils de discernir de quin material estan fetes.

Estrada. Trece piezas para armar. 2020

Eduardo Arroyo està representat amb una única obra, com és el collage Tànger (1985), on s’hi veu un dels seus personatges característics, com és la figura d’un home amb barret i al seu costat hi ha Mickey Mouse. Adolf Estrada mostra tres collages del 2019 dins del seu estil constructivista. Fa dos anys vam tenir l’oportunitat de veure una excel·lent exposició seva a la galeria Eude. També presenta una peça en forma de trencaclosques que té la particularitat que pot anar canviant de forma i color. De Ramiro Fernández Saus hi ha diverses obres: aquarel·les, aiguaforts i escultures. Totes elles es mouen dins d’un entorn entre surrealista i expressionista.

Ramiro Fernández Saus. Nadal. 2020

De Luís Marsans hi ha el gouache La caputxeta vermella i el llop i l’aquarel·la Alícia al País de les Meravelles. De la seva filla Alicia  s’exposen tres escultures de fusta a l’aparador de la galeria, totes elles realitzades el 2015.  Joan Hernández Pijuan està representat amb la litografia Núvols III (1991). De la bailaora La Chunga hi ha dues obres. Una d’elles és el cartell que va fer per l’obra La feria de Cuernicabra, per al Teatre Goya. El galerista Paco Rebés va ser el seu representant, a més de model dels seus quadres. 

Tanmateix, hi ha peces d’autors com André Carrara, Béla Kádár, Macaparana, Fidel Sclavo,  Saul Steinberg i Maurice Tauzac. Finalment, hi ha una sèrie de joguines que no tenen cap autor conegut, cas d’un tricicle, un cavallet de fusta pintada, un cavallet balancí, un patinet de fusta i un Mickey patinant i peces de  l’Elvira i la Júlia, dues nenes petites, que complementen l’exposició. 

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close