Arts visuals

Identitat i distinció. En la tercera onada de globalització

En un any, la pandèmia de la Covid-19 ha comportat importants transformacions, ha modificat els hàbits, les formes de relació. Els viatges han estat una de les activitats que més s’han ressentit de les restriccions. En aquest curt termini de temps, s’ha produït un canvi de paradigma, en què “lo local” ha guanyat importància enfront del global. Pot ser que això sigui conjuntural, encara que abans de 2020 ja hi havia indicis que havia portat a economistes a apuntar que la tercera onada de globalització havia arribat al seu punt més àlgid, veurem si l’interès per lo local és una cosa temporal o estem davant el cant del cigne de l’últim procés de globalització.

Aquesta última onada de globalització es va iniciar en la dècada de 1980, en un moment en el qual la fotografia estava en procés d’institucionalització. L’increment del seu valor cultural i econòmic va fer que s’iniciés un procés de recuperació del patrimoni fotogràfic que, en certa manera, havia estat oblidat en les col·leccions dels museus, en les biblioteques i en els arxius. També es va produir una recategorització en la qual es va trencar amb el formalisme, model que havia tingut una gran visibilitat en els manuals d’història de la fotografia, des de la segona meitat del segle XX, on la interrelació de la fotografia i l’antropologia no tenia pràcticament visibilitat.

Gloria Oyarzabal, fotografies incloses en el llibre Woman Go No’Gree, Editorial RM, 2020

El desenvolupament de l’antropologia visual, l’apogeu dels estudis culturals i postcolonials va fer que la fotografia adquirís importància en els debats de l’esfera artística i científica en un moment en què les teories sobre la postmodernitat estaven molt presents i s’expandien per tots els àmbits. La seva arribada a les ciències socials i a l’antropologia va iniciar un període marcat pel revisionisme històric i per l’autocrítica que va portar al qüestionament dels mètodes i dels discursos que havien utilitzat els antropòlegs durant el període colonial, en els quals l’eurocentrisme i l’occidentalització havien estigmatitzat o exclòs als locals.

Edward Said, Malek Alloula, Teresa Harlan, entre altres, van ser alguns dels autors locals que van repensar la imatge que s’havia projectat dels territoris colonitzats, dels pobles sotmesos. Van ser les veus que van donar visibilitat als grans absents en la configuració i projecció de les seves imatges en l’imaginari occidental, els que van revelar i van intentar revertir el procés d’idealització de les representacions eurocèntriques.

Les noves narratives van revelar i intentar revertir el mal i les projeccions que s’havien realitzat anteriorment, encara que continuaven tenint llacunes. Generalment, es van basar en aspectes binaris com a salvatge, civilitzat; primitiu, modern; colonitzat, colonitzador; occidental, oriental, comunisme i capitalisme. La polarització dels posicionaments i el desconeixement, van excloure matisos, van donar una versió parcial, oferint una lectura nord-sud, però no incloïa la del centre perifèria. Van obviar que al Brasil Hércules Florance, un dels pares de la fotografia en 1833 va inventar un procediment per a obtenir imatges , que va anomenar fotografia, sent el primer a utilitzarlo, que creadors com el xilè Vicente Huidobro, van jugar un important paper en la creació de les primeres avantguardes literàries i artístiques del segle XX i que a El Caire, a la fi de la dècada de 1930, va haver-hi un interessant col·lectiu d’artistes surrealistes.

El període de descolonització de la història de l’antropologia i de la fotografia es va realitzar en un moment en el qual va haver-hi una important reconfiguració en l’ordre mundial. La caiguda del mur de Berlín en 1989, va acabar amb la política de blocs que dividia el món. L’abandonament progressiu del comunisme va canviar el mapa social i polític d’Europa, del món. L’obertura de països com Rússia i la Xina va afavorir l’inici de la tercera onada de globalització, creant un important augment dels fluxos en l’activitat comercial, de persones, de capitals i d’informació.

La globalització es va veure afavorida per la tercera revolució industrial que es va iniciar en la dècada de 1990, en la qual es va passar de la cultura analògica a la digital. La democratització dels ordinadors personals, d’internet, al costat de l’aparició dels dispositius mòbils amb càmeres i accés a la web i la creació de xarxes socials van modificar les formes d’interrelació, de producció i difusió d’imatges.

La globalització i la mundialització han fet desaparèixer, de manera física i virtual, les fronteres, han reduït la distància entre les diferents parts del planeta. Com tots els processos de modernització, ha anat acompanyat de grans canvis: en els hàbits, en les formes de relació i de consum, creant un nou ordre en el qual la uniformitat ha guanyat terreny, fent que les ciutats i els seus paisatges culturals i socials siguin cada vegada més semblants.

La fotografia ha continuat jugant un paper important en tot aquest procés, la seva producció ha augmentat de manera exponencial en les darreres dècades, el sorgiment de xarxes socials, especialment les visuals, com Instagram, han donat visibilitat a comunitats o grups que no la tenien en els mitjans de comunicació, permetent que s’autorepresentin, però també ha contribuït, de manera important, en el procés d’estandardització de les formes de vida, modificant aspectes relacionats amb la intimitat. Actualment, qualsevol persona amb els mitjans adequats pot accedir a les parts més remotes del planeta, o a aspectes més íntims o privats d’un gran nombre de persones famoses o anònimes.  Perquè ens puguem fer una idea de la dimensió de l’ús de la fotografia només cal accedir a algunes dades recents del rànquing per països d’ Instagram: als EUA hi ha 140 milions de comptes, els mateixos que l’Índia; a Brasil, 99 milions, a  Turquia,  46 milions, a França, 24 milions,  21 a l’Argentina o Espanya, a l’Aràbia Saudita, hi ha 15 milions, els mateixos que a el Canadà o a Filipines.

Com en la dècada de 1980, estem immersos en un període de revisió, d’autocrítica i curiosament alguns dels temes centrals d’aquell període han tornat a aparèixer com el feminisme, el multiculturalisme, els aspectes relacionats amb el gènere o la identitat, amb l’ecologia o el medi ambient, o els afroamericans- actualment s’ha començat a utilitzar el terme negre com un signe d’identitat, despullant de connotacions racistes- s’han convertit en temes de llibres, articles, exposicions i debats en museus i revistes. També s’ha produït que aspectes que, en aquell període es veien com a positius, com la integració política, econòmica; la interculturalitat i el multiculturalisme, avui en dia són percebuts, en certs sectors, com negatius perquè amenaçen la integritat de les cultures, les identitats nacionals. Identitat i distinció sens dubte han adquirit una gran importància en l’era de la diversitat homogènia.

Negritud, revista Exit, núm. 81, febrer-març-abril, 2021 i The New Black Vanguard: Photography Between Art and Fashion, Aperture, 2019

Possiblement el paisatge post-Covid pot ser ben diferent, la revolució tecnològica està materialitzant coses que no fa massa temps formava part de les fantasies futuristes: com l’arribada a Mart, l’establiment de taxis aeris a les ciutats, la subhasta d’obres d’art produïdes per un ordinador.  El desenvolupament de la intel·ligència artificial, la biotecnologia, la realitat augmentada i l’expansió de la robòtica  poden introduir, en poc temps, nous canvis d’hàbits, nous debats que ara costa de preveure, tot i que es pot intuir la importància del seu calat.

Juan Naranjo
Curador d'exposicions independent i galerista. Combina la investigació dels debats introduïts per les noves tecnologies en l'esfera artística i els canvis d'hàbits socials amb l'organització d'exposicions i subhastes d'art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close