El Museu Etnològic i de Cultures del Món organitza una exposició al voltant aquesta tècnica antiga d’estampació japonesa, a través del seu màxim representant Serizawa Keisuke i alguns seguidors seus.
Barcelona. Quan visitàvem l’exposició de la Mako Artigas a Púbol ens van dir que es feia una exposició similar al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona, comissariada inclús pel mateix investigador, Ricard Bru.
Efectivament a la seu del museu, a la del carrer Montcada –l’altra seu és a Montjuïc- ; la de davant del Picasso, es fa una exposició dedicada a Serizawa Keisuke (1895-1984). D’ell s’exposa una col·lecció de peces estampades amb la tècnica “kataezome”, que atresora el museu, i del qual l’artista japonès n’és un dels màxims representants.
A diferència de Púbol, l’exposició de Barcelona no és un recull de mostres per a moda tèxtil. L’aplicació és més amplia, tot i que el suport sol ser flexible igual. Keisuke feia cortines, rotllos verticals per penjar, biombos, ventalls, llibres i papers d’embolicar regals. L’exposició inclou diverses peces de Keisuke. Està prologada per unes obres que han fet uns alumnes de l’escola Massana, utilitzant la tècnica japonesa. I es clou amb peces d’artistes influïts per Keisuke, com la mateixa Mako Artigas, Yoko Kataoka, que viuen a Catalunya i Okamura Kichiemon i Mori Yoshitoshi.
L’exposició és possible fer-la gràcies a que als anys cinquanta Eudald Serra va fer un dels seus viatges al Japó i va comprar directament les peces a Serizawa Keisuke. L’artista va ser nomenat el 1956, Tresor Nacional Vivent pel seu mestratge en la tècnica del kataezome i per la reinterpretació de la tradició.
Keisuke va ser coetani de Joan Miró. Va néixer el 1895 i va morir el 1984. Per dominar la tècnica del kataezome va viatjar a Okinawa per aprendre de mans expertes. Ell com altres artistes estaven dintre la tendència japonesa de l’època, de recuperació de la cultura popular. Un moviment de principis del segle XX, que s’anomena “mingei”.
El moviment “mingei” sembla que estava inspirat en el Arts and Craft anglés. També era una resposta a la industrialització de la societat. El ceramista Hamada Shoji, estava al darrera de la teorització, encapçalada per Yanagi Soetsu i altres. De base budista, el moviment definia una sèrie de conceptes estètics, dirigits a la recerca d’una bellesa superior, fruit del treball d’artesans anònims allunyats d’un enriquiment personal.
La tècnica del “kataezome” es basa en l’ús de plantilles retallades que s’utilitzen per crear reserves i imprimir la forma del motiu. Les plantilles són d’un paper resistent que s’anomena “washi” . Per aplicar el color s’utilitza una cola barrejada amb pigments. En un vídeo de l’exposició es mostra com Keisuke prepara l’esbós, i després retalla amb una mena de bisturí el “washi” i amb un pinzell gruixut aplica la cola. Després aplica altres colors directament. Finalment la tela treballada es neteja amb aigua per treure la cola. Pot semblar que les pinzellades que afegeix manualment tapen el dibuix del patró, però la taca que fa és transparent i deixa veure el dibuix de sota.
Keisuke crea les peces amb una actitud espiritual, entenent cada part del treball per assolir un objectiu acceptable. En el vídeo es veu com l’artista treballava i com va organitzar un taller de kataezome amb diverses persones, a qui ensenyava la tècnica.
L’exposició mostra diversos treballs de l’artista, en que un motiu central es combina amb fons tenyits d’intensa bellesa. També creava motius historiats per explicar, per exemple, el paisatge i tradicions d’Okinawa. Ho veiem en un rotlle vertical. Els motius –castells, monuments, ponts- els va dibuixar durant la primavera del 1939. Més tard hauria aprofitat aquests apunts per fer unes obres per finançar la reconstrucció del taller, víctima lateral dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial.
L’exposició també mostra llibres estampats amb la seva tècnica, en que es versiona el Quixot. Però aquí la tècnica canvia de nom i s’anomena “kappazuri”.
La tècnica que es mostra a l’exposició es diu kataezome, però es veu que el terme antic és “katazome”. La “e” la van introduir les persones que van nomenar Keisuke Tresor Nacional Vivent, per dotar el terme d’un significat més pictòric. Aquesta tècnica és la bàsica per a les peces que es mostra a l’exposició i seria la mateixa de les peces que vam veure a Púbol, de la Mako Artigas.
Keisuke va transmetre la tècnica i hi ha hagut continuadors. A casa nostra tenim alguns “seguidors” com la ja esmentada Mako Artigas i també la Yoko Kataoka. Aquesta darrera la va ensenyar a cinc alumnes de l’Escola Massana: Sonia Benítez, Marieke Peyrounette, Marta Poca, Josep Safont i Moeki Yamada. Els seus treballs encapçalen l’exposició i hi experimenten combinant-ho per exemple amb brodats.
L’exposició “Kataezome, el llegat artístic de Serizawa Keisuke” és una bona proposta per refrescar-se aquest estiu i es podrà veure fins el 7 de gener del 2024.
