Arts visuals / Llibres

Isidre Nonell, la centralitat dels marges

Nonell. Visions des dels marges hauria pogut ser una magnífica exposició, amb diversos préstecs de primeríssima categoria –Picasso, Goya, Daumier…–, però la pandèmia va obligar a suspendre-la. Com a mínim, tenim el consol que, de moment, és un magnífic catàleg. (Dic de moment perquè no és del tot descartable que l’exposició es pugui fer en un futur. Difícil, així com ara està tot, però no impossible.)

Nonell. Visions des dels marges
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Coordinat per Francesc Quílez i Eduard Vallès
Barcelona, 2021
297 pàgines

Coordinat per Francesc Quílez, conservador en cap del gabinet de dibuixos i gravats del MNAC, i per Eduard Vallès, conservador d’art modern de la mateixa institució, és un catàleg que instrueix tant com enlluerna. Primer, per l’extraordinària qualitat de les obres d’Isidre Nonell que s’hi reprodueixen, d’una energia plàstica feroç i reconcentrada i d’una singularitat i una perspicàcia humanística formidables. I segon, per la miríade de textos que l’acompanyen, que aborden des del context històric en què va viure i treballar Nonell fins alguns dels seus temes predilectes –els cretins que va retratar als Pirineus, les gitanes–, passant per la seva innovadora tècnica dels fregits i per la relació amb París i Picasso. Els textos han estat escrits per Francesc Fontbona, Glòria Escala, Ricard Mas, Carme Ramells, Núria Oriols, Núria Pedragosa i Ruth Bagan, a més dels ja mencionats Quílez i Vallès.

Isidre Nonell, Cretins 1896-1898. Col·lecció particular, Girona

Nonell va néixer a Barcelona l’any 1872, i va morir a la mateixa ciutat el 1911, abans de fer els quaranta anys, a conseqüència d’un tifus. Tot i la seva curta vida, va tenir temps de deixar una obra rica, intensa, reconeixible tant pels temes que tracta com per la força plàstica, la densitat cromàtica i la precisió expressiva que la caracteritzen. Després d’uns inicis ja molt interessants com a paisatgista, Nonell va passar uns mesos del 1896 a Caldes de Boí, amb Ricard Canals i Juli Vallmitjana, la família del qual hi regentava un balneari. Allà va començar a dibuixar, amb resultats excepcionals i molt innovadors, “individus malalts de cretinisme, amb importants afectacions físiques i mentals”, que vivien en la pobresa i en la més absoluta marginalitat. Va ser l’inici d’un llarg i fecund interès per aquells personatges que la societat menyspreava, rebutjava, expulsava.

Ja des del proemi, Quílez i Vallès destaquen “l’originalitat distintiva” d’un pintor que va anar sempre a lloure, però que, a pesar del seu talent, mai no va ser ni unànimement celebrat ni valorat en vida ni tampoc ha estat unànimement reconegut i apreciat des del punt de vista de la historiografia. Això s’explica justament per l’interès genuí, obsessiu, per tota mena de figures desemparades i marginals –cretins, malalts de goll, pobres de solemnitat, gitanos…–, “els models de vida dels quals es trobaven molt allunyats de l’acusat sentit esteticista i plaent que va presidir la iconografia de la primera generació modernista”.

Isidre Nonell, Captaires, 1898. Col·lecció Casacuberta Marsans

Més que no pas el fet de retratar marginats i gent humil o “descarrilada”, tanmateix, és la manera com Nonell els retrata –sense afany burlesc o caricaturesc però tampoc sense sublimacions, amb una empatia no edulcorada, amb un realisme pietós i ple de dignitat, però mai condescendent– allò que el fa un pintor verament modern. En aquest sentit, els coordinadors subratllen la naturalesa “contracultural” tant de la figura com de l’obra de Nonell, que és un fruit de les “coordenades historicoartístiques del canvi de segle” però, alhora, n’és un fruit d’allò més singular.

Els paisatges primerencs que va pintar Nonell, que avui en dia sobretot és conegut com a retratista, no es compten, en general, ni entre les seves millors obres ni tampoc entre les més conegudes, però Eduard Vallès en remarca un aspecte interessant i eloqüent: de la mateixa manera que les figures humanes a les quals prestarà atenció més endavant són figures negligides, menyspreades, habitualment no mirades, els paisatges en què es fixa als seus inicis també són “espais prosaics i modestos”, generalment poc tinguts en compte, no mirats. Aquests espais inclouen “descampats, camps de cultius, zones industrials”, també elements concrets, vulgars i poc impressionants, com les xemeneies i les barraques. El catàleg conté una mostra ben interessant d’aquesta mena de paisatges.

El gruix de la no-exposició i del catàleg, perquè són el nucli fort de l’obra de Nonell i de la seva concepció humana i plàstica, són els retrats –pintures i dibuixos– de gitanos i de pobres. Diu Quílez que “quan veiem les obres de Nonell és difícil sostreure’s a cert aire de fatalisme, d’atmosfera enrarida, d’una visió afligida de l’existència que ho contamina tot i transmet una imatge de pessimisme metafísic”, però alhora remarca que l’artista va defugir els estereotips racials i de classe que eren habitualment emprats per representar les persones d’ètnia gitana. Tampoc no és gens típica ni estereotipada la manera com va fer molts d’aquells retrats, en què els retratats apareixen ocupant gairebé la totalitat de la superfície, com un embalum mig esbaldregat o encongit o arronsat, el qual conserva el seu anonimat perquè els rostres són una bola d’ombra indistingible. Vistos més d’un segle després d’haver estat fets, continuen produint un efecte poderosíssim.

Isidre Nonell, Naturaleza muerta con cebollas y arenques, 1910. Museu Nacional d’Art de Catalunya

Els textos del catàleg també tenen una dimensió panoràmica: expliquen Nonell i la seva vida i els seus interessos, però també l’emmarquen dins un context general i també el posen en comparació a alguns dels seus més rellevants col·legues, amics, competidors i coetanis, entre els quals hi havia Mir, Pichot, H. Güell, Casagemas i Picasso. En aquest sentit, són molt interessants i instructius el text de Francesc Fontbona, sobre el context de l’època i les complexitats de la ideologia i l’actitud sociocomercial de l’artista, i el de Vallès i Escala, sobre la complicada, tensa, curiosa, pugilística i estimulant relació entre Nonell, Picasso, Casagemas i Sabartés. Relacionat amb això, val la pena esmentar aquí la idea que l’obra dibuixística del Picasso primerenc té coses molt nonellianes. I és que és clar: Picasso “va robar” –era el verb que ell usava– de tothom, però sobretot va robar d’aquells que més admirava, i de Nonell en va robar molt, o bastant.

Acurat, complet i substanciós –a més de les pintures i els dibuixos de Nonell, i de tants artistes que el retrataren o l’influïren o que ell va influir, hi ha també una considerable quantitat de fotografies (d’Adolf Mas, sobretot de Francesc Serra)–, Nonell. Visions des dels marges és un catàleg esplèndid. Tant de bo un dia sigui una exposició igualment esplèndida.

Pere Antoni Pons
Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Periodista i escriptor. Ha publicat, entre altres, els reculls de poemes 'El fibló i la festa' (2003), 'Fervor tan fosc' (2006), 'Aquí, on passa tot' (2017) i 'Canvi de guàrdia' (2019), els llibres entrevista 'La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan Francesc Mira' (2009), 'Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta' i 'Conversaciones con Jean Marie del Moral' (2018), les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010), 'Tots els dimonis són aquí' (2011) i 'Si t’hi atreveixes' (2014) i el llibre de perfils 'Un arxipèlag radiant' (2019). Col·labora regularment en premsa fent entrevistes, articles d’opinió, crítica literària i d’art, i reportatges i cròniques de temàtica cultural i sociopolítica.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close