L’artista presenta a la Galeria Àngels Barcelona diferents peces que giren al voltant de l’apropiacionisme.
Itziar Barrio (Bilbao, 1976) que viu i treballa a Nova York des de fa una dècada, desenvolupa una obra en la interrelació de diferents disciplines i propostes. Els seus inicis provenen de la pertinença a un col·lectiu feminista quan tenia quinze anys i va arribar a l’art a través dels seus estudis de psicologia i filosofia.
Itziar Barrio. The Hand at Work
Galeria Àngels Barcelona
Fins al 17 de gener de 2020
Utilitza tant peces de caràcter tridimensional a les que redimensiona amb noves significacions, com imatges fixes que es combinen amb la creació de videocreacions narratives. Conceptes instal.latius, fotogràfics i videogràfics, conviuen en un mateix món, aconseguint jugar amb objectes, sons i imatges. Les peces es disposen i conviuen de manera que al·ludeixen a la incertesa pròpia de la velocitat de la vida contemporània i a l’assetjament i contaminació dels nous mitjans. L’ésser contemporani ha de lluitar contra els missatges generats pel màrqueting i la publicitat en xarxa, encaminats a encaixar-lo dins del cànon: la virtualitat es fa real de forma immediata i convivim en un món tangible i intangible alhora. Per això, posa èmfasi en els nous significats i en la generació de símbols i signes vinculats a la societat actual. Els seus treballs es desenvolupen per fases i sempre van acompanyats d’investigacions prèvies que comparteix amb escriptors, investigadors o científics, deixant les obres en procés per tal que el públic les formalitzi. Per poder comprendre el seu treball, resulta fonamental entendre que gran part de la seva obra evoluciona de manera episòdica i evoluciona en l’espai i en el temps. L’interessa explicitar que l’obra mai està acabada.
L’artista és principalment coneguda per les seves complexes produccions de performance gravades en directe, on l’espontaneïtat del directe xoca amb el planejat per fer-nos veure que tots som actors en les nostres pròpies situacions.
La primera exposició d’Itziar Barrio a la Galeria Àngels Barcelona titulada HE HAND AT WORK utilitza una multiplicitat de mitjans que van des del vídeo i la performance, fins a la instal·lació, per fer de la desobediència un element essencial i evidenciar com el cinema, el mobiliari o altres referències porten implícites estructures de poder que amaguen mecanismes subtils que afecten el nostre pensament i les nostres relacions. Per a ella, la desobediència és un camí cap a tot allò inèdit i innovador i l’interessa com a eina per repensar les tradicions en el camp del cinema i de la cultura popular. Abordant el conflicte entre el poder i la temptació, l’artista se centra en les diferents formes en què el gènere, la sexualitat, el treball, el desig i altres conceptes constitueixen l’element implícit de tota negociació, tant política com personal.
L’estètica dels seus treballs parteix del cos i l’artista s’apropia de mitologies contemporànies per trencar els codis establerts. El seu interès pels mitjans de producció en sèrie es veu reflectit, per exemple, en la cadira plegable JEFF de la marca IKEA que la tuneja combinant els materials propis com és el metall amb el ciment que té connotacions industrials i també amb el làtex que es pot relacionar amb la subcultura de la pornografia. De la mateixa manera, la seva passió pel món del cel·luloide i pels seus icònics mites queda reflectida a la sèrie Pickpocket (2016-2019), en la que utilitza un dels plànols de la pel·lícula que va dirigir el director francès Robert Bresson el 1959 per transformar-la en instal·lació de paret i reproduir -en forma impresa- la mà del protagonista de la pel·lícula. Una mà que ha estat desproveïda del seu context fílmic original (la del carterista) i que aquí es converteix en un signe despullat que queda obert per tal que l’espectador li atorgui un significat totalment nou. També utilitza fragments de textos com ara l’extret del Manifest Cyborg de Donna Haraway (1985); un dels escrits postfundacionals del feminisme que busca una alternativa al feminisme essencialista i tradicional: un cyborg és, per a l’autora, el model per traspassar el gènere i superar la desigualtat; un híbrid de màquina i organisme, una criatura de realitat social i també de ficció.
Amb la videoinstal·lació de tres canals There’s Nothing to Be Scared of. They are Crazy About Each Other (2018), Barrio manifesta el seu interès por la performativitat, per analitzar les dinàmiques socials i de domini que trobem a la societat a través de l’ús d’una multiplicitat de conformacions narratives. Es poden veure els actors treballant en la seva interpretació, però també com se’ls demana la seva opinió sobre els papers que estan executant. Una actuació que suposa un repte per a les normes socials i una contribució al debat sobre les condicions laborals.
Itziar Barrio interpel.la el públic en una experiència entre realitat i ficció per tal que actuï com a testimoni i espectador alhora. En lloc d’actuar com a víctimes de les circumstàncies, tenim la possibilitat de reescriure o redirigir les històries per interpretar un nou paper.
