Arts visuals / Exposicions

* JD / Poema d’una dona / GV *

L’any 1968, la Petite Galerie de l’Alliace Française de Lleida  es va convertir en una guspira de modernitat enmig de la foscor que el règim llançava sobre la ciutat. La capital de Segrià va aconseguir, gràcies a aquest espai d’art alternatiu, aprofitar les esquerdes dels sistemes repressius imperants i convertir-se en un punt clau de l’avantguarda cultural.  El 1971, després de tres anys d’activitat, la Petite Galerie va acollir la primera exposició de poesia concreta que es va fer a Catalunya, on el barceloní  Joan Brossa i els dos ponentins Josep Iglésias del Marquet i Guillem Viladot van contribuir a l’esclat dels nous llenguatges poètics de postguerra.

Les casualitats corològiques van fer que l’any 2019 confluïssin diferents esdeveniments que tornaven a posar en relació als tres protagonistes de l’exposició del ‘71.  D’una banda, es va commemorar el centenari del naixement de Joan Brossa i, de l’altra, el trentè aniversari de la mort de Josep Iglésias del Marquet, així com el vintè aniversari sense  Guillem Viladot. En aquest país, malauradament, aquestes dates assenyalades acostumen a ser sinònim de més pressupost i més repercussió mediàtica, però més enllà del recolzament de les administracions, tres institucions es van posar a treballar per engegar un projecte de revisió, recuperació i estudi del que havia significat l’exposició iniciàtica de la poesia experimental catalana: La Fundació Joan Brossa de Barcelona, El Museu d’art Jaume Morera de Lleida –que justament l’any 2018 havia estat l’impulsor d’un projecte que recordava els 50 anys de la creació de la Petite Galerie— i la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” d’Agramunt.

D’aquesta col·laboració entre les tres institucions en va néixer un projecte expositiu que, partint de la voluntat de recreació “arqueològica” de l’exposició de l’any 1971, també tenia la voluntat de mostrar els inicis de la poesia concreta a Catalunya i els lligams simbòlics, estètics i visuals entre els tres creadors. Així, doncs, després d’inaugurar l’exposició a Lo Pardal d’Agramunt i veure’s també a les sales del Museu Morera de Lleida, al febrer d’enguany la mostra va aterrar al carrer de la Seca de Barcelona, seu de la Fundació Joan Brossa.

Justament, ha estat en aquesta darrera parada de la itinerància on l’exposició ha servit com a pretext perquè tres poetes que treballen amb els llenguatges i les problemàtiques pròpies del nostre present hagin fet una proposta de diàleg amb alguna obra de Brossa, Viladot i Iglésias. D’aquesta manera, aquestes noves lectures que s’han afegit al projecte expositiu les va iniciar una acció de Núria Martínez – Vernis a la que va seguir la proposta de Meritxell Cucurella-Jorba i, finalment, una peça de Juana Dolores, la Joana.

Pel meu lligam amb Agramunt i per les incomptables hores de converses compartides amb la Joana, no puc evitar incidir una mica més en la proposta que ella va presentar el passat dos de juny sota el títol  *Poema d’una dona heterosexual de carn i ossos de principis d’aquest segle*. El punt de partida d’aquesta obra, o més aviat el pretext visual que l’ha fet néixer, és una peça que Guillem Viladot va confeccionar l’any 1972 amb la col·laboració de Josep Iglésias del Marquet: Poema de l’home. En aquesta obra, impresa en format pòster en papers de diferents colors, la successió de lletres de l’abecedari  col·locades per parelles –la mateixa lletra del dret i del revés— genera un espai entre elles on s’hi insereixen diverses paraules. La primera d’aquestes paraules és pensa a la que segueixen tota una sèrie de mots que indiquen parts del cos:  des del front fins els peus. Un recorregut vertical, doncs, on les lletres incorporen –mai més ben dit— la pròpia carn i, finalment, l’envien cap a la utopia on ens conviden les ultimes paraules del poema: passa, camí, horitzó, llum i llibertat.

Poema de l’home. Guillem Viladot, 1972

L’exercici propi de la poesia concreta d’utilitzar les lletres com a elements deslligats del seu component semàntic, fins i tot sonor, per a convertir-les en imatges, en fenòmens visuals és un exercici que també posa en pràctica la Joana. El posa en pràctica, però, des del present, utilitzant els recursos propis que ens facilita el món digital. Viladot rascava làmines de Letraset  per extreure’n lletres, números i signes de puntuació. La Joana, en canvi, ha escollit, d’entre el ventall gairebé infinit de GIFs que apareixen en el moment de fer una Story a Instagram, les lletres de l’abecedari que, com Viladot va fer el Poema de l’Home, han estructurat la seva peça. Una peça que en format de vídeo, ha anat barrejant aquestes lletres animades amb les imatges, fetes amb Selfies, de les paraules que Viladot indicava. Així, el mot esdevé  imatge de cos i el bocí de carn paraula; tot emmarcat dins d’una estètica visual i discursiva plena de simbologies feministes i anticapitalistes gestades en polígons del Baix Llobregat. El món digital se’ns presenta com un rebost inesgotable de recursos poètics. Amb la seva obra, la Joana no només ha creat un empelt temporal i simbòlic entre una obra del 1972 i la seva, sinó que ha ajudat a què ens qüestionem les noves possibilitats de la poesia concreta del present.

“Fragments de l’obra *Poema d’una dona heterosexual de carn i ossos de principis d’aquest segle* . Juana Dolores, 2021.

El dia de la presentació de *Poema d’una dona heterosexual de carn i ossos de principis d’aquest segle* la Joana va utilitzar un escrit de Guillem Viladot,  fet a la dècada dels anys noranta titulat Apunts per a una explicació de la poesia visual,  per a replantejar-se d’es d’una visió radicalment contemporània els diferents aspectes que el poeta agramuntí tractava en aquest text. Així doncs, la Joana va reflexionar sobre cinc conceptes claus per a l’obra viladotiana –l’avantguarda, el signe, el símbol, l’objecte i l’objecte de companyia— que li van servir, alhora, per formalitzar el seu discurs i la seva proposta.

Sempre reivindiquem a Viladot com un personatge camaleònic, un home encuriosit per tots els llenguatges artístics. No se’n va poder estar de tastar-ne com més millor, fins i tot el digital, sí. Molt al final de la seva vida, juntament amb el seu amic arquitecte Daniel Gelabert, va tenir temps de fer un poema amb ordinador. El mateix Gelabert li explicava a Montserrat Felip (companya de vida de Viladot) en una carta, enviada l’any 2001,  que “Ordenant els meus temes de despatx, he trobat un treball que vam fer amb col·laboració amb en Guillem. Ell va posar el concepte i jo l’ordinador, amb el software Pont Line. El resultat és el que tu pots veure: Tres culleres entrecreuades, ombres projectades, Guillem Viladot en vertical i projecció sobre pla horitzontal de les lletres exceptuant la O, que està dins la cullera. Crec que has de tenir una còpia, perquè això és poesia visual amb ordinador.”[1]

De ben segur que si Viladot encara fos viu hagués seguit experimentant amb els llenguatges visuals. Potser piularia a Twitter, penjaria fotografies a Instagram, reflexions a Facebook i, ves a saber, potser fins i tot tindria Tinder.


[1] Arxiu Guillem Viladot. Número d’inventari 179.

Pau Minguet
Tot i haver nascut a Cornellà de Llobregat fa anys que viu a Belltall, un poble de la baixa Segarra —del que n’és regidor de cultura i ruralitat— al mig d’allò que, des de Barcelona, s’anomena “territori”. Després d’estudiar història de l’art, amb sis mesos de periple parisenc, i un màster de recerca en art i disseny va anar a parar a l’oasi cultural del desert de l’Urgell: Agramunt. A la capital del Sió dirigeix la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” des del 2018.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close