Arts visuals / Exposicions

Jo Sol. Nits de realitats i somnis

A La Virreina Centre de la Imatge es pot veure una exposició singular, on el cinema, la fotografia i la paraula es fusionen creant una obra dinàmica i suggeridora gràcies al treball del cineasta Jo Sol, la fotògrafa  i muntadora Afra Rigamonti i el filòsof Santiago López Petit. De fet, es tracta d’una mostra on “el viatge és una travessia física i existencial  que recorre diversos llocs del món i, simultàniament, certes vores del pensament”.

Jo Sol. La nit incandescent. Viatge al fons del voler viure
Comissari: Valentín Roma
La Virreina Centre de la Imatge. Barcelona
Fins al 27 de juny  de 2021

L’origen d’aquesta exposició és el documental Nos queda la noche. Viaje al fondo del querer vivir, que també el podem contemplar en una de les sales del Centre. Té una durada de poc més d’una hora, dirigit per Jo Sol.  Hi veiem una parella de cineastes que viatgen per diferents indrets copsant imatges de gent anònima. El motiu principal “és desfer el mantell d’obvietat que cobreix la realitat. Però és possible filmar el que es mostra sense amagar-se? És possible despullar intimitats sense projectar una mirada obscena ni condescendent?”.

El documental també s’exhibeix al cinema Maldà en versió original, en català i castellà. Se’l pot incloure dins del nomenat cinema d’art i assaig o subjectiu. És un assaig  que dóna una ullada  a un món ple d’imatges. Per a Jo Sol aquest viatge realitzat mitjançant una càmera i un bloc de notes, és “un regal a la fi  que ens hem ofert, per amor a la vida, al cinema i a aquest món que es transforma a un ritme insostenible”.

El guionista i cineasta català Jo Sol es diu en realitat Jordi Solé (Barcelona, 1968). Va començar la seva activitat artística a principis dels 90 a través de la realització d’audiovisuals per a companyies d’arts visuals i escèniques, com la de la ballarina Sol Picó i de la Fura dels Baus, així com per a artistes, i documentals antropològics. L’any 2000 s’estrena com a director amb el llargmetratge Tatawo, rodat al Barri Xinés de Barcelona. Cinc anys més tard obté una menció especial al festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, i el Premi Jules Verne a la millor pel·lícula del Festival de Nantes amb El taxista ful.  Posteriorment ha obtingut altres premis per documentals i pel·lícules, entre elles Fake orgasm, El somni dels germans Roca –com a guionista-, Vivir y otras ficciones i Amurgán. El 2018 va escriure, realitzar i produir la sèrie Trèvols de 4 fulles per a la cadena BTV.

La directora de fotografia i muntadora Afra Rigamonti ha participat en la majoria de documentals i pel·lícules de Jo Sol. Quant al responsable del guió de Nos queda la noche és el filòsof barceloní Santiago López Petit, que va exercir la docència a la Universitat de Barcelona fins a l’any 2014. Seguidor dels filòsofs francesos Michel Foucault i Gilles Deleuze i de l’italià Toni Negri, sempre li ha interessat tot allò relacionat amb el moviment obrer. A més, ha dedicat “un gran esforç a la formulació ontològica i existencial del voler viure”. També ha intervingut en la pel·lícula El taxista ful.

La nit incandescent. Viatge al fons del voler viure

El comissari Valentín Roma, director del Centre, ha volgut que l’exposició sigui multifuncional, o sigui, els vídeos, les fotografies i els textos estan repartits per les diferents sales de la planta baixa del Palau de la Virreina. Per a Roma aquest projecte disposa d’una “certa polifonia òptica i verbal, en què els  mitjans dialoguen, acompanyen i fins tot xoquen entre si”.

Les fotografies que s’exhibeixen mostren diversos llocs i ambients, com per exemple escenes extretes del metro, del bar, del carrer, de la barberia… En resum, de la vida quotidiana de països com Cuba, Japó, etc., però que en realitat poden ser de qualsevol indret del món. En cadascuna d’elles hi ha un text que les acompanya, però que no explica el que veiem a l’escena, sinó que es tracta d’una reflexió, com “la humanitat és una abstracció inventada pels que no pateixen”, que il·lustra la imatge on es veu a un nen negre mig despullat d’esquena amb els braços creuats  de cara al mar.

Jo Sol. La nit incandescent.

Una altra fotografia serveix per conèixer des de dins una barberia cubana, on es veu al barber que li està tallant els cabells a un home i a la paret hi ha penjada una gran fotografia del Che Guevara. La senzillesa de l’establiment i dels seus personatges contrasta amb les perruqueries del nostre país. Semblen dos móns ben diferents, encara que corresponguin a una mateixa època. El text diu: “Tota vida és una victòria precària”.

Els bars són un lloc on es troba la gent per beure, menjar i parlar, però hi ha una imatge que mostra la barra d’un bar on el cambrer  d’esquena al públic, porta una samarreta blanca mentre està preparant una beguda. Al mostrador hi ha dos homes també d’esquena asseguts en un tamboret prenent alguna cosa. L’escena és ben curiosa, ja que els dos homes estan bevent completament separats l’un de l’altre. No s’interrelacionen, no dialoguen, es mostren indiferents amb el que succeeix al seu entorn. Per això ”la vida es venja amb la vida de ser viscuda. Déu ens odia. Des del bressol de la seva eternitat, anhela el nostre voler viure i per això ens enveja. Déu o el poder, o la Vida, que ens manté amb el mínim de vida per obligar-nos a seguir treballant”.

Jo Sol. La nit incandescent.

El metro és un medi de transport de masses que tothom, un moment o altre del dia, sol utilitzar. Hi ha diverses fotografies a l’exposició sobre ell, però a diferència de les imatges que sovint veiem del metro de Tòquio on les andanes sempre estan a vessar de gent, aquí és el contrari, ja que pot apreciar-se nítidament una noia jove arrossegant una maleta a punt de pujar al vagó, mentre un home des de dins l’està observant. També es veu una mare amb el seu fill asseguts esperant algú. Una altra imatge és la d’un policia o guarda de seguretat situat  d’esquena a la càmera amb els braços oberts mentre passa el metro a gran velocitat. “”La vida segueix”, són les paraules màgiques que serveixen per tancar la ferida del buit. “La vida segueix” diu, una vegada i una altra, que la normalitat i la vida quotidiana copulen entre si”.

Jo Sol. La nit incandescent.

Quant al documental, és fruit dels llargs viatges arreu del món realitzats per Jo Sol i la seva companya Afra Rigamonti. Aquestes experiències han estat filmades, i mostren, segons Santiago López Petit, “postes de sol que encalmaven el mar. Cossos lluminosos agitats pel ritme de la música. Espectres de l’horror i de la mort. Soledats recolzades contra la paret per sostenir-se. I sobretot, una generositat tan immensa que era capaç d’acollir l’estrany”.

La principal idea de fer aquest documental resideix en el concepte de crisi: la de les paraules i la de les imatges. El fet que apareguin textos significa “un intercanvi de cartes imaginari entre un home i una dona”. La nit, encara que siguin paradoxal, il·lumina els fantasmes que ens apareixen  i ens porten falses expectatives. Per això, la nit és necessària per descobrir la veritat, o el que creiem que ho pugui ser.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close