Arts visuals / Exposicions

Joan Brossa. Un creador universal al Pirineu aragonès

El Fons Documental d’Art Contemporani Miguel Marcos

El 2013 es va inaugurar a la localitat aragonesa Aínsa-Sobrarbe el Fons Documental d’Art Contemporani Miguel Marcos que, des de fa tres anys està situat al casc antic de la ciutat, en una antiga escola construïda  el 1936 seguint els criteris arquitectònics de la vil·la. El fons consta de 5.000 documents donats pel galerista saragossà Miguel Marcos, responsable de la galeria que porta el seu nom a Barcelona,  qui des de fa temps tenia la intenció de que el seu fons es quedés a l’Aragó.

Es tracta d’un projecte de col·laboració entre el galerista i l’Ajuntament de la ciutat, amb la funció d’aproximar l’art contemporani a la societat aragonesa i a tothom que visiti aquesta població pirinenca. El material que es pot consultar parteix de la dècada dels seixanta a través de llibres, catàlegs d’exposicions, monografies, publicacions periòdiques tant nacionals com internacionals, dossiers d’artistes i institucions, documents de diversos formats i suports, manuscrits i cartells… La biblioteca està oberta al públic en general, però també serveix d’eina de treball per a investigadors i estudiosos de l’art contemporani internacional.

Miguel Marcos va fundar el 1981 la seva primera galeria a Saragossa. Sis anys més tard en va obrir una altra a Madrid. No va ser fins el 1998 que va inaugurar una altra seu, en aquests cas a Barcelona, sent la única de les tres que funciona actualment. A banda de galerista, també desenvolupa altres activitats com les de gestor cultural, comissari i col·leccionista.

Ha defensat l’art espanyol contemporani des dels seus inicis. Gràcies a ell hem pogut contemplar el treball de molts artistes que no han tingut gaire presència en les galeries catalanes, tot i ser creadors importants, principalment dels anys 80 i 90. El 2007 va publicar dos volums amb el títol de Llibre de la Galeria Miguel Marcos. 1977-2005, amb la idea de mostrar l’enorme quantitat d’activitats que ha desenvolupat en aquestes tres dècades.

La galeria MigueL Marcos ha participat en les més importants fires internacionals, com per exemple ARCO, Art Basel, Art Cologne, Art Chicago, FIAC, Art Istambul i Art Shenzhen, entre altres. El 2008 l’Asociación de Críticos espanyola li va concedir el premi a la millor galeria d’ARCO. Ha comissariat diferents exposicions en museus i institucions nacionals i internacionals. També actua com assessor de col·leccions públiques i privades centrades amb l’art contemporani.

La Sala d’Exposicions d’Art Contemporani de l’Ajuntament d’Aínsa

L’any 2019 va néixer un nou espai expositiu a Ainsa que ocupa diverses sales del mateix edifici on es troba el Fons Documental d’Art Contemporani MIguel Marcos, actualment reubicat al primer pis. Per a l’alcalde la ciutat, Enrique Pueyo, el tenir un espai d’aquestes característiques representa un gran avanç per conèixer de prop l’art contemporani, sobretot per comptar amb “la inestimable col·laboració de la Galeria Miguel Marcos aconseguint que any rere any sigui un reclam per als que ens visiten i també per als nostres veïns i veïnes. És una sort i un luxe comptar amb una infraestructura com aquesta en una població petita”. Ara bé, no es va inaugurar fins un any més tard. L’exposició Brossa essencial és la tercera que es realitza, les dues anteriors van ser: Color. Obras de Juan Antonio Aguirre, Chema Cobo, Carlos Franco y Antón Lamazares, y Abstracción/Simulación.

La directora del Centre d’Art Contemporani és la veneçolana  Lía Caraballo, qui des del 2020 ocupa aquesta funció. Tanmateix, és la coordinadora del Fons Documental des dels seus inicis. Caraballo ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en institucions culturals del seu país, entre elles el Museu d’Art Contemporani de Caracas, a més de comissària d’exposicions. Ha publicat el llibre, conjuntament amb Luis Ángel Duque (comissari de la col·lecció ja traspassat) i Maria Luz Cardenas: Una visión del Arte Contemporáneo Venezolano; Colección Ignacio y Valentina Oberto. Fundación Noa Noa.

“Brossa esencial”. El Joan Brossa més intimista

Brossa essencial
Centre d’Art Contemporàni Aínsa-Sobrarbe
Debajo de los Muros, 1 (Antiguas Escuelas). Ainsa-Sobrarbe, Osca
Produïda pel Fons Documental d’Art Contemporani Miguel Marcos
Fins al 8 de gener 2023

A principis d’any es va presentar al Centro de Arte Tomás y Valiente (CEART) de Fuenlabrada Brossa total, una retrospectiva del poeta i artista conceptual Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), amb la col·laboració de la galeria Miguel Marcos i la Fundació Joan Brossa, on s’exhibien poemes visuals, poemes-objecte i poemes publicats en diferents llibres, així com actuacions teatrals i de màgia, a mode de happenings. El mateix alcalde de la ciutat destacava en el llibre-catàleg editat pel CEART, que l’exposició “ofereix la possibilitat de gaudir d’una experiència enriquidora, capaç d’exaltar la nostra sensibilitat i la nostra intel·ligència”. I això, és precisament, el que ara es mostra a Ainsa, a través d’un centenar d’obres la majoria d’elles exposades a Fuenlabrada, gràcies a la intervenció de Miguel Marcos, ja que la seva intenció és pretendre unir “voluntats, polítiques i culturals, perquè aquest tipus de propostes expositives arribin a llocs on no seria possible que hi arribessin. Portar  l’obra de Joan Brossa forma part del meu treball com a galerista: allà on considero que pot ser interessant porto les meves col·leccions”.

Joan Brossa. Poema corpori B. 1998. (c) Javier Romeo

L’exposició se centra en els diferents camps creatius de l’artista, on la poesia visual és l’aspecte que més sobresurt, com per exemple la representació de les lletres de l’alfabet des d’una visió molt personal. Els poemes-objecte adquireixen una gran importància, ja que la seva visualització és la que més crida l’atenció del públic per la seva gosadia, ironia i humor. L’absurd i allò lúdic configuren una nova manera de representar la realitat. Una realitat provinent de la denúncia social i política.

Brossa beu de diverses fonts, des del surrealisme a l’art conceptual, passant pel dadaisme, o sigui, algunes de les avantguardes més importants del segle XX que, de fet, és el segle que ha viscut de manera intensa, ja que li ha interessat no només l’art i la poesia, sinó també la psicoanàlisi, el transformisme, l’il·lusionisme, la màgia, els jocs d’atzar, els cal·ligrames, el collage, el teatre -va arribar a escriure unes tres-centes peces teatrals-, el cinema i l’òpera -com a guionista-, així com intervencions en espais arquitectònics, happenings i performances. Podríem considerar-lo un creador polifacètic, ja que si hagués nascut a Alemanya o França, per exemple, tindria el mateix ressò internacional que Joseph Beuys o Marcel Duchamp, encara que al nostre país ha rebut diversos reconeixements institucionals, com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1992 i la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts el 1995, a més de representar Espanya a la XLVII Biennal de Venècia el 1997. Com es pot comprovar per l’època que li van ser atorgats, aquests reconeixements li van arribar massa tard.

La mostra ocupa tots els espais de la sala central que permeten contemplar la diversitat de les seves creacions. En primer lloc s’exposen la poesia visual i els poemes objecte, després les instal·lacions i finalment els cartells. La poesia visual ocupa cadascuna de les parets de la sala, on es poden veure  una sèrie de serigrafies de diferents èpoques, on “la poesia adquireix la condició d’imatge endinsant-se en un terreny on conflueixen el que és semàntic i  visual”.

S’exhibeixen algunes lletres en majúscula de l’abecedari que van acompanyades per uns personatges peculiars. Hi ha una peça on apareix la paraula “Disponible”, col·locada de manera singular, ja que al mig de la composició figura la lletra “D” i als quatre costats les paraules “IS”, “PO”, “NI” i “BLE”, com si es tractés d’un joc. El logotip de la marca de vehicles Mercedes Benz sorgeix en mig d’un fons blau. D’una part del logotip  sorgeixen quatre línies corbes com si es tractés d’un estel de Nadal. Com a homenatge a la figura de l’actor Buster Keaton es mostra una peça on es veu un tren de vapor.

Tots coneixem el logotip de La Caixa, però Brossa el representa de manera diferent, o sigui, el fragmenta, ja que l’estel blau només té dues puntes en lloc de les cinc habituals. Una altra obra té un contingut més irònic, ja que apareix una mà esquerra, el palmell del qual, sorgeix la lletra A, i a les serigrafies “Red, Blue” i “Blau, Vermell”, representa les paraules canviant els colors.

Joan Brossa. Vista de l’exposició. (c). Javier Romeo

Respecte dels poemes-objecte, tots ells estan relacionats amb objectes d’ús quotidià, però complint altres funcions, encara que siguin irreals o impossibles d’utilitzar, ja que la seva idea és la de provocar l’espectador, d’anar “en contra de la banalitat: contra la falsa sacralitat ; contra els falsos patriotismes, les ideologies a l’ús i els símbols que substitueixen  la cultura real”. De les obres més singulars n’hi ha una on es veu un rotlle de paper de wàter on hi apareix un cap d’home. En una altra, a unes tisores els hi falta un tros, el què fa impossible el seu ús. Una màscara blanca que cobreix una altra màscara, com si l’anònim personatge volgués amagar-se  de sí mateix. Hi ha un porró de vidre que conté dos daus. Possiblement faci referència a Dau al Set, grup del qual va ser integrant i creador del nom del grup i de la revista. 

A l’apartat d’instal·lacions, hi ha una barca que fa referència a Caront (1998, quan creuava la llacuna Estígia per dirigir-se a l’Hades. Complia la funció de  guiar les ombres errants dels difunts. En lloc d’aigua, hi ha confeti, que tradicionalment s’utilitza com a motiu de celebració. A la proa de la barca apareix escrita la paraula “Caront” en grec. Quant a la Roda (1969-1989), observem al Brossa més irònic, ja que es tracta d’una roda de carro quadrada, el que indica l’absurd de la proposta plantejada. Cadascuna de les seves instal·lacions tenen un caràcter escenogràfic. La majoria d’elles les va crear al final de la seva trajectòria artística. I finalment, la lletra “B” de Brossa en vermell ocupa un espai central en una de les sales.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close