Arts visuals

Joan Claret: construcció i vibració

Obre a l’Hospitalet de Llobregat, i en el marc del projecte Districte Cultural, l’Espai Claret Pomel, dedicat a revisar la figura del pintor Joan Claret, un dels pintors constructivistes més importants de la generació de postguerra a Catalunya. Mort el 2014, en plena preparació de la seva darrera exposició a la fundació Vila Casas, l’Espai Claret Pomel es dedica a la preservació i conservació del llegat de Joan Claret mostrant una selecció representativa de diferents moments de la seva trajectòria, i en particular de l’època que fou més valorada per la crítica: la pintura constructivista de finals dels anys cinquanta i principis dels anys seixanta. El centre es podrà visitar a partir del 5 d’abril (c/ Independència, 84, l’Hospitalet de Llobregat).

El pintor Joan Claret

Joan Claret i Corominas (Barcelona, 1929-2014) és un dels pintors catalans més singulars de la generació de postguerra. Format en un context dominat per l’auge de l’informalisme, Claret es va fer un lloc dins de la plàstica catalana dels anys seixanta a través del cultiu d’una pintura sensible i de base constructivista, esdevenint un dels pocs representants, i sens dubte el millor, en aquest gènere. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma, el 1957 va estar breument a París, la qual l’empenyé a fer el seu salt pictòric cap a una pintura refinada i analítica. Els tres mesos a París foren ben prolífics, on arribà a assistir a les classes de Dialèctica de la filosofia de Maurice Merleau Ponty o a les exposicions conceptuals d’Yves Klein, acompanyat d’amics com Joan VilaCasas. En tornar a Barcelona, inicià el cultiu d’una obra insòlita en el context barceloní, la qual serà objecte d’admiració per part dels principals crítics i galeries de la ciutat, principalment de la Sala Gaspar, amb la qual arribarà a exposar fins a nou ocasions (quatre de les quals de manera individual). En paraules del crític Alexandre Cirici Pellicer, Joan Claret era «un pintor constructivista pur, un heroic resistent vers l’informalisme».

Interior de l’Espai Claret Pomel

Tot i que Claret tingué una trajectòria artística prolífica, es considera que els seus anys de plenitud pictòrica van ser entre el 1959 i 1966, és a dir entre el seu retorn a París i la seva segona gran exposició individual a la Sala Gaspar. En aquest interval Claret, a banda de les seves destacades exposicions individuals, participà en mostres col·lectives de gran rellevància en el seu temps, organitzades per Rafael Santos Torroella, en companyia de Tharrats, Subirachs, Vilacasas, Hernández Pijuán, entre d’altres; o en les exposicions d’art al carrer MAN. Cal destacar també d’aquells anys la participació en exposicions internacionals, a Brasil, els Estats Units, Anglaterra o Suècia, o l’adjudicació del premi de dibuix Joan Miró, el 1963.

Col.familia Claret

La progressiva difusió internacional del treball de Joan Claret va créixer entre els anys 1964 i 1965 amb la inclusió de la seva obra en una exposició col·lectiva itinerant pels Estats Units, englobat dintre els grups Modern Spanish Painting i Seven Catalonian Artists. Els anys vuitanta i noranta justifiquen la seva afirmació «la meva pintura és com l’escriptura, es compensa a mesura que es va fent, tot hi està relacionat». Així, són anys de consolidació i evolució d’un llenguatge tant personal com coherent.

Joan Claret va morir als vuitanta-cinc anys, en plena preparació de la seva darrera exposició a la Fundació Vila Casas. D’aleshores ençà, el seu fill, Albert Claret, és el responsable de la conservació i divulgació del llegat artístic del pintor, així com de la seva promoció a través de la Sala Claret Pomel de l’Hospitalet de Llobregat o en exposicions itinerants fora de la seu.

Albert Mercadé
Historiador, crític d'art i curador independent. President de l'ACCA (Associació Catalana Crítica d'Art). Llicenciat en història de l'art i Doctor en Humanitats. Ha sigut comissari d'exposicions en diferents museus de Catalunya i escriu amb regularitat en diversos mitjans. Actualment és director artístic de la fundació Arranz-Bravo i comissari del districte cultural de l'Hospitalet.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close