Arts visuals

Jordi Abelló contra la pintura i a favor de la mirada

El passat dia 10 d’octubre, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni,  l’artista Jordi Abelló va presentar, en una sessió única (de moment?), el seu darrer treball “Contra la pintura” a la capella del Mas Miró, a Mont-roig del Camp. L’elecció d’aquest espai, d’aquest indret i d’aquest dia no eren insignificants ni producte de la casualitat sinó que responien a una idea premeditada i consubstancial al treball que presentava. Es tractava, en aquest cas, d’ocupar un espai on es van cremar i destruir les imatges i el mobiliari; d’anar a un indret d’una significació molt especial pels amants de les arts plàstiques com és el lloc on Miró va esdevenir pintor; i de fer-ho en un dia de reivindicació del patrimoni.

Contra la pintura és una senzilla però intensa instal·lació integrada per dos vídeos: Shots / Trets, que és la gravació d’una acció realitzada per Abelló, i Contra les imatges / contra la pintura, un muntatge que recull agressions i atacs que han patit molt diversos monuments i obres d’art.

A Shots / Trets, es pot veure com l’artista apunta i dispara contra unes particulars dianes en una sala de tir. Durant la gravació veiem com va disparant successivament contra cadascuna de les imatges situades al fons, a una distància determinada. Quan al final de l’acció les imatges-diana s’acosten per veure’n el resultat podem observar que es tracta d’una mena de retrats del mateix autor, uns peculiars autoretrats que han patit transformacions i superposicions de textures diverses. I si ens hi fixem més, veiem que els bons trets són els que han encertat en els ulls del retrat, en el lloc de la mirada, tot provocant uns petits forats que criden la nostra atenció, que provoquen l’entrada de la llum, que ens conviden a imaginar com traspassar aquestes mirades, com passar a l’altra banda del retrat.

Jordi Abelló preparat per a realitzar l’acció Shots/Trets (Foto: Lluc Queralt).

Aquesta acció carregada de simbolisme és també un homenatge i un recordatori a aquella voluntat de Joan Miró d’assassinar la pintura. Per això, Abelló ha dut a terme l’estrena del seu treball al Mas Miró, a Mont-roig. I a més, ho ha fet en una jornada europea de defensa del patrimoni i en un lloc molt concret, la petita capella que va viure les conseqüències del conflicte de l’anomenada Guerra Civil i va patir la destrucció de les imatges i del seu mobiliari interior. En aquest petit espai, actualment nu, en aquestes parets blanques que ara fan de pantalla, ha presentat Abelló la seva videoinstal·lació “contra la pintura”.

Un dels retrats-diana amb el forat del tret al mig de l’ull. (Foto: Lluc Queralt).

El vídeo que s’emparella i dialoga amb el dels Trets es titula Contra les imatges / contra la pintura i és un recull de diverses agressions que han patit els monuments, les estàtues, els quadres, les obres d’art en general. Són imatges que passen molt ràpidament per davant dels nostres ulls per tal de provocar una sensació general d’acumulació, d’agressió, de malestar.

La gravació consta de tres parts. A la primera es veuen una sèrie d’imatges violentes i d’agressions contra el patrimoni universal intercalades amb altres de bombardejos i de destrucció. Entre les imatges creiem endevinar diverses accions dels talibans com l’atac al Museu de Mosul, a l’Irak, o la destrucció dels Budes gegants de Bamiyan, a l’Afganistan, que tan van indignar a l’opinió pública internacional en el seu moment. O la destrucció del Pont Vell de Mostar a la guerra de Bòsnia, etc.

A la segona veiem les conseqüències de les agressions i dels atemptats que han patit diverses obres d’art. Entre altres podem descobrir les ganivetades que va rebre la Venus del espejo de Velázquez, les agressions a la Ronda de nit de Rembrandt, al Guernica de Picasso, etc.

Abelló disparant a les dianes. (Foto: Lluc Queralt).

I a la tercera part es pot veure a diversos artistes que se serveixen d’actes més o menys agressius i/o violents per a realitzar les seves obres. Podem veure a Miró cremant els seus quadres, a Yves Klein pintant amb foc, a Francis Bacon amb les seves imatges brutes i rebregades o a Niki de Saint Phalle disparant sobre les bosses plenes de pintura penjades dels seus quadres emblanquinats que en rebentar “pinten” les obres, les omplen de colors.

Els dos vídeos van ser projectats sobre la paret buida de la petita capella, en el lloc que correspondria al retaule i/o a les imatges principals. Un al costat de l’altre establien un diàleg i una confrontació plena de referències i connotacions.

En un cert sentit no deixa de ser xocant que un artista que sempre s’ha caracteritzat per la descoberta de tota mena d’imatges i per la creativitat de la seva mirada, ens parli ara també de la violència contra les imatges, d’aquesta maleïda iconoclàstia de la que sembla que mai ens en desempallegarem, que sempre està d’actualitat, que sempre rebrota. Potser per això mateix no ha pogut evitar de parlar-ne.

Imatge dels vídeos instal·lats a l’interior de la capella del Mas Miró.

Veient la instal·lació i repassant els vídeos hom s’adona ràpidament que, malgrat el títol, Jordi Abelló no està contra la pintura sinó a favor de l’art i de la mirada; una mirada oberta, receptiva, imaginativa, transformadora. Una mirada que a vegades també pot ser agressiva o violenta. Abelló és un artista que en tots els seus treballs ens ensenya a tots plegats a mirar més, a mirar millor, i a fer-ho de manera més incisiva, més aprofundida.

Ara caldrà esperar a les properes convocatòries, a les properes presentacions d’aquest o d’altres treballs seus. Abelló ja ens té acostumats a les presentacions dels seus treballs en espais emblemàtics, fora dels circuits convencionals, i en llocs molt diversos de la nostra geografia; ens té acostumats a mostrar les seves obres en uns moments i en uns espais que per a ell tenen alguna significació especial. Potser també per tot això, les seves obres ens atreuen, ens captiven i ens ensenyen a mirar.

Abel Figueres
Llicenciat en Belles Arts (especialitats en escultura i gravat). Ha estat catedràtic d’Ensenyament Secundari i professor del Batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny des de 1977 fins al 2016. S'ha dedicat a l'ensenyament de l’art, del dibuix i/o del disseny en diversos llocs i a diferents nivells. Interessat per les relacions entre la teoria, la pràctica, l'educació i la crítica de l'art i del disseny, ha publicat nombrosos articles i textos a diaris, revistes i catàlegs.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close