Arts visuals

Jordi Alcaraz. La hibridació del gravat

La Galeria Atelier inaugura la temporada amb Jordi Alcaraz, considerat un dels artistes catalans amb més projecció internacional. Precisament, coincidint amb aquesta exposició, la firma Private Equity Squircle Capital ha organitzat a Francesc Macià, 10 —antiga seu de la Winthertur a Barcelona—, la mostra “Un mirall de la ciutat“, amb la col·laboració de l’assessoria d’art The Art Buro, dirigida a la comunitat inversora amb la finalitat de reactivar el mercat de l’art a Barcelona, on s’han exhibit pintures, escultures i fotografies de 25 artistes, entre ells Miró, Tàpies, Plensa, Gordillo, Sicilia, Fontcuberta i Valdés, a més de tres peces de Jordi Alcaraz.

Jordi Alcaraz. Més enllà de la matèria
Galeria Atelier
Plaça Rovira i Trias, 9. Barcelona
Fins al 30 de novembre de 2021

L’any 2017 Jordi Alcaraz (Calella, Barcelona, 1963) ja va presentar algunes peces a la galeria amb motiu d’una col·lectiva on participaven Jaume Ribas, Antoni Llena i Jaume Plensa. Aquell mateix any va rebre l’encàrrec de la Generalitat de crear el guardó del Premi Pau Casals, que es va atorgar al músic Jordi Savall. La seva obra s’ha exposat en diferents ciutats europees i dels Estats Units, Canadà, Xile i el Perú, a més d’estar present a les millors fires d’art contemporani. Les seves galeries de referència són la Galeria Joan Prats de Barcelona on des del 1998 exhibeix els seus treballs i la galeria Nieves Fernández de Madrid. El 2008 se li va dedicar una retrospectiva a la Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. Més recentment, l’any 2017, va fer una exposició a la Fundació Vila Casas. La primera vegada que va exposar als Estats Units, l’any 2010, va tenir una gran acollida, per part tant de la crítica com del públic, i va ser considerada una de les deu millors mostres que es van fer al sud de Califòrnia d’aquell any. 

L’artista es mou dins del terreny conceptual mitjançant l’escultura, la pintura, la instal·lació, el dibuix, el collage, el gravat i l’estampació digital. Podríem afirmar que la seva obra segueix les petjades dels poemes visuals de Joan Brossa, a causa del fet que “els seus quadres són petites escultures molt visuals i poètiques”. És cert, ja que quan l’espectador observa els seus treballs no està davant d’una pintura o un gravat en concret, sinó que el que està veient va més enllà de la realitat aparent mateixa. La utilització de diferents materials, com per exemple el metacrilat, el vidre, el mirall, l’aigua, el llibre o fins i tot els reflexos, crea un llenguatge especial, sobretot si hi afegim una proposta tridimensional com és la de foradar l’espai, creant una visió nova, gairebé màgica i misteriosa per l’espectador, com si es tractés d’ ”uns jocs poètics de paraules i títols inesperats”.

Més enllà de la matèria

Respecte de l’exposició “Més enllà de la matèria”, l’artista presenta una dotzena d’obres, la majoria d’elles de gran format del període 2017-2021. Per a Alcaraz es tracta d’una mostra de gravats, atès que els tiratges són de 10 a 20 exemplars numerats, però en realitat estan realitzats amb tècnica mixta, encara que ell mateix em va comentar que no es considerava pintor. Totes elles combinen diverses propostes tècniques, ja que en una mateixa peça hi trobem collage, matèria, dibuix, pintura, gravat, i fins i tot podríem afegir-hi escultura, fent que algunes de les obres siguin quasi tridimensionals. Per a Glòria Bosch, que havia estat directora d’art de la Fundació Vila Casas, l’obra de l’artista “transgredeix totes les fronteres de la pintura; amb la matèria dibuixa l’aire”.

Una de les característiques del seu treball és la seva predisposició per aprofundir i endinsar-se en noves formes d’expressió visual, per anar a la recerca d’un univers misteriós i enigmàtic, on la provocació i la ironia creen un món fictici, d’engany, com si es tractés d’una mena de joc, on l’espectador ha d’endevinar el seu significat. De fet, és una manera de comunicar-se amb el món, “establint una relació sorprenent, metafòrica i inèdita”, en tot allò que l’envolta.

Hi ha dues obres que evoquen el món del llibre, objecte aquest que sempre li ha interessat representar. Es tracta de Sense títol I i Sense títol II, totes dues del 2020, on només utilitza el pigment, el metacrilat i la impressió digital. En una d’elles hi ha un llibre aparentment obert amb un fons blanc on sobresurten dues formes ovoidals blanques, i en l’altra una de les formes és negra. També a Exercici de desaparició II (2019) i Sense títol (2017) —aquesta última és de grans dimensions i ocupa tota la paret de la sala del fons—, la taca negra és la protagonista. A Exercici de desaparició II empra l’aiguatinta sobre cotó en lloc de paper i, en canvi, a Sense títol el suport és de cartó, on fa servir la serigrafia, la punta seca, el làser, pigments, plantilles i grafisme. Totes dues obres només coincideixen en l’ús del metacrilat. Només observant ambdues peces l’espectador s’adona de les infinites possibilitats tècniques que el gravat pot oferir.

Respecte de la resta d’obres, predomina la tècnica mixta, com per exemple Sense títol I i II (2018), on unes fines línies verticals contrasten amb unes altres que s’uneixen com si fossin uns cables connectats a uns forats que l’artista provoca en el metacrilat. Aquesta dicotomia entre l’espai obert i tancat fa sensació de llibertat, a causa de l’expulsió de l’aire que hi ha concentrat entre el fons compositiu i el metacrilat, material que pot treballar millor que el vidre gràcies a la seva ductilitat.

Jordi Alcaraz. Trenta-set gravats, esperant. 2020.

En altres peces com Parlar sol I i Parlar sol II (2021), els forats s’incrementen, formant-se una mena de teranyina, units pel llapis litogràfic, com si estigués dibuixant per l’espai, ja que a través del metacrilat dibuixa unes línies que uneixen els forats, a més de fer de separació del paper assecant que actua com a suport. Si observem aquestes obres des de lluny, semblen bombetes trencades, i si a més en els forats hi incorpora color, a través d’unes taques circulars negres,  com és el cas de Trenta-set gravats, esperant (2020), ens pensem que es tracta d’uns interruptors.

Amb motiu d’una exposició que va fer el 2012 a la Galeria Joan Prats, la periodista Montse Frisach li preguntava a l’artista “Com es pot parlar d’anar més enllà de la matèria?”, i li va respondre: “Creant espais intermedis a l’obra i entre la peça i l’espectador. M’interessa el transparent, és escultura pura, és modelar l’aire”.  Per això l’obra de Jordi Alcaraz és ben singular, ja que ha descobert un camí que li ofereix diverses maneres d’expressar-se dins del terreny conceptual, emprant uns materials humils i aconseguint uns resultats òptims. El diàleg amb aquests materials li confereix un llenguatge visual diferent d’altres propostes conceptuals, on la idea és l’únic que interessa, deixant de banda aspectes com l’estètic i el material. L’artista aconsegueix una manera de comunicar que el fa ser diferent de la resta, cercant allò impossible com és la de mostrar l’existència d’allò absent,  del buit, en conseqüència, de l’esperit de l’art.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close