Arts visuals

Jordi Colomer. Salt als marges

Després de quatre anys, Jordi Colomer (Barcelona, 1962) torna a exposar a Barcelona, a ADN Gallery. A Standard colors articula un conjunt de projectes, de fotografia i vídeo, gestats durant els darrers tres anys, i modulats pels efectes de la pandèmia. Hi trobem una tensió a resoldre entre la necessitat de l’artista de donar sortida a les seves inquietuds de base (com construir comunitat; la mirada utòpica i internacionalista; la subversió dels codis urbans) i la dificultat de dur-los a terme en un context de constricció. Colomer li dona la volta servint-se d’altres recursos artístics per ell estimats: la ironia, el joc, la simulació, la mirada crítica, i posant-se ell mateix com a principal agent catalitzador de l’obra.

Jordi Colomer – Standard Colors
ADNGallery – Barcelona
Fins al 26 de febrer de 2022

Jordi Colomer és un dels artistes referencials del país. La seva obra treballa sobre temes universals, però des d’un profund arrelament local. És capaç de crear imatges simbòliques i perdurables, però sense especular, posant la presència humana al centre. És una obra filourbanita, però en una ciutat que sempre guaita des dels marges. I finalment, emanen de la seva obra les més diverses ànsies i inquietuds del nostre temps, com el desig irresolt de construcció de comunitats subjectives, alternatives al model ultraindividualista que ens anorrea per arreu.

L’esclat de la crisi va agafar a Colomer en el seu taller de LaInfinita a l’Hospitalet, forçant-lo a estroncar aquest insòlit projecte de creació i residència, obert i transdisciplinar, que havia iniciat amb Carolina Olivares i Eduard Escofet. LaInfinita era, és, la materialització d’una evolució lògica del treball últim de Colomer, sadollat d’anhel comunitari, com el que es desprenia del Pavelló espanyol de la Biennal de Venècia (Join us!) o la Manifesta de Palermo (New Palermo Felicissima). L’esclat pandèmic va frenar aquell esperit de trobades, residències, tallers, concerts, accions performàtiques que no només alimentaven el projecte de LaInfinita, sinó que també el seu propi treball artístic.

Jordi Colomer: Standard MEX 1,Cortesia de l’artista i ADNgallery.

Les sèries fotogràfiques de Standard MEX i El Dorado estan realitzades durant un viatge de Colomer a la ciutat de Mèxic durant el 2019, però premonitòriament anuncien alguns dels recursos, més espartans i autosuficients, que utilitzarà en els anys a venir. Destaquen per la simplicitat del mètode de treball: amb el propi artista com a referència i un telèfon en mà, que li serveix com a eina fotogràfica durant dues derives la través dels marges urbans de la ciutat de Mèxic. L’itinerari el fa fornit de dues referències artístiques singulars: les atmosferes cromàtiques de l’arquitecte mexicà Luis Barragan -els esplendorosos murs pintats dels colors vernaculars mexicas: roses, violetes, fúcsies- i els principis DIY de cromatisme expandit de Josef Albers -Interaction of Colour (1963)-, que Colomer havia après durant els seus estudis d’arquitectura i disseny, i amb els quals hi tornà a connectar durant la seva visita a la a la casa-taller de Barragan, a la vista d’unes obres adaptades a la residència fetes pel pintor alemany.

El color alliberat, en efecte, tractat no com un objecte sinó com una experiència. L’experiència de deambular a l’atzar pels barris de Mèxic, o per les carreteres secundàries de Xile (Celeste Payne, 2020), buscant grans parets urbanes, o senyals de trànsit autoconstruides, pintades amb colors populars, sobre les quals poder fer un lliure exercici d’acció i composició cromàtica, i amb cartolines adquirides a botigues locals. És un gest, una acció, un salt alliberat i espontanti en els marges de les grans metròpolis del món, i que tant ens relliguen amb projectes anteriors com Anarchitecton: de nou la dualitat entre estructura passiva -murs, objectes urbans- i activa: la performativitat, la vida de carrer, que sempre és més vida als afores, a les rodalies, allunyat dels centres on es concentra el capital, el lucre, l’ambició i l’estandarització.

Jordi Colomer: Red PCR,Cortesia de l’artista i ADNgallery.

Totes aquestes sèries americanes connecten, de cop, amb L’Hospitalet. És la peça central de l’exposició (Red RPC, 2021), allà on apareix l’artista hieràtic i palplantat, com un objecte més d’un carrer solitari, anònim i desolat qualsevulga de l’extraradi metropolità. Els objectes improbables i abandonats que l’envolten, les portes industrial mig obertes, vesteixen una atmosfera inquietant que apareix com un poderós contrapunt a la mirada vitalista i performativa de les sèries precedents.

Jordi Colomer: Alfabet (X), Cortesia de l’artista i ADNgallery.

Colomer pensa en tots els detalls i connexions possibles, que es van introduint a l’exposició d’una manera progressiva i expansiva. A Red PPC se serveix també de cartolines de color adquirides al barri, però les usa ara com a vestits estrellats, introduint-nos subtilment el codi polític de la bandera. Pocs passos enllà, les estrelles reapareixen escampades sobre una gran cartolina, blava, que atravessa tota la sala d’exposicions central d’ADNGallery. Incapaç de renunciar a l’element comunitari en el cabal d’un projecte, l’artista ha generat un gran espai de trànsit sobre cartons industrials, i un acollidor espai d’invitació per a descalçar-se. Amb aquest mood relacional el visitant es topa amb Europa (2021), el darrer treball audiovisual de Colomer. Un vídeo hilarant, sorprenent, crític, en que apareix un actor de circ fent de xanquer i disfressat amb la bandera europea -feta novament a partir de cartolines i estrelles-, tot passejant desenfadadament pels carrers d’un suburbi indeterminat. El personatge ni tan sols es mira les gents, torbades davant semblant escena. Una metàfora amb punch d’aquesta Europa altisonant i estirada, de buròcrates i banquers, amb qui, malgrat les adhesions de base, costa tant empatitzar i construir tal i com ens proposa el treball artístic de Colomer: a través de comunitats lliures transnacionals, deslliurades del lucre, dels algoritmes i de l’interès, i alimentades a partir pels principis de creació, utopia i fraternitat.

Jordi Colomer: Europa, 2021 Cortesia de l’artista i ADNgallery. Foto Pol Rebaque
Albert Mercadé
Historiador i crític d'art. Llicenciat en història de l'art i Doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Ha sigut comissari d'exposicions en diferents museus de Catalunya i escriu amb regularitat en diversos mitjans. Actualment és director artístic de la fundació Arranz-Bravo i col·laborador del districte cultural de l'Hospitalet.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close