Exposicions

José Antonio Hernández-Díez. Serpentejant el coneixement

L’historiador alemany Aby Warburg es va interessar per tot allò que es pogués vincular entre el pensament racional i el pensament màgic. Ell mateix va encunyar el terme Pathosformeln, que podríem traduir com a fórmules emocionals o de sentiments. Es tracta d’un “conjunt d’elements plàstics que representen un tipus, al que una comunitat cultural li assigna un valor significatiu”. Per tant, seguint la línia desenvolupada per la ceramista Rosa Amorós –de la qual ja ens vam referir en aquesta mateixa revista- a l’anterior exposició celebrada a la galeria Estrany-de la Mota Advisors, partint del projecte Pathosformeln, ara hi podem apreciar el treball de l’artista veneçolà José Antonio Hernández-Díez (Caracas, 1964), titulat El ritual de la serp. Osomort-JAHD, a través de diverses instal·lacions que ocupen tota la sala principal.

José Antonio Hernández-Díez. El ritual de la Serp. Osomort-JAHD
Galeria Estrany- de la Mota Art Advisors
Passatge Mercader, 18. Barcelona
Fins al 30 de juny 2021

Un artista compromès amb la societat

José Antonio Hernández-Díez es va establir a Barcelona a finals dels noranta. Es va formar en el Centro de Formación Cinematográfica de Caracas. Ha participat en diversos esdeveniments internacionals, com Aperto 93: Emergy/Emergenza de la Biennal de Venècia de 1993; Beyond Borders, la primera Biennal de Gwangju de 1995; InSITE97 (Tijuana, Mèxic, 1997); The Carnegie International (Pittsburgh, 1999-2000) i The Structure of Survival de la Biennal de Venècia de 2003. El 2000 va exposar al CGAC de Santiago de Compostela.

Entre 2002 y 2003 va tenir lloc la seva primera exposició retrospectiva en diferents museus, entre els quals el New Museum de Nova York, SITE de Santa Fe y el Palm Beach Institute of Contemporary Art de Florida.  La seva obra La hermandad, que va participar a la col·lectiva Cocido y crudo al Reina Sofia, va ser adquirida per la Col·lecció de “La Caixa”, i també té obra al MACBA, on es va poder veure la seva exposició No tinc por de cap mal (2016).  Des del 1999 exposa regularment a la galeria Estrany-de la Mota.

El seu treball es mou entorn de l’art conceptual, tot i que utilitza objectes –molts d’ells reutilitzats- per poder mostrar les seves propostes relacionades amb la religió, la tradició, la societat i els costums, o sigui el que avui dia anomenem com a globalitat. L’artista “transforma les deixalles naturals de la nostra tecnologia en objectes xamànics que pertorben  els nostres hàbits estètics”. La fotografia, el vídeo, l’escultura, el dibuix i la instal·lació, li serveixen per crear el seu propi imaginari.

El ritual de la Serp. Osomort-JAHD

Tota l’exposició circula entorn de la serp, a partir de la idea del bé i el mal, de la dualitat entre contraris. La serp “ens resulta com una figura misteriosa i ambigua, un phárkamon, com haurien dit els grecs, capaç al mateix temps de proporcionar la vida i condemnar a la mort”. Però també la serp desenvolupa una altra tasca igualment important com és la de la iniciació i el coneixement.

José Antonio Hernández-Díez. Vista general. Exposició El ritual de la serp

L’artista planteja el concepte de pecat, que “obre la porta al coneixement del món”, posant com exemple la serp i els fongs –que procedeixen de la natura. Aquesta relació la mostra en una de les parets de la sala mitjançant un mural, a mode de graffiti, que reprodueix una part de l’absis de l’església romànica del segle XI de Sant Sadurní d’Osormort,  petita localitat situada a la comarca d’Osona, on també al seu terme hi ha el poblat ibèric de Puig Castellar.

José Antonio Hernández-Díez. Mural. Reproducció de l’absis de Sant Sadurní d’Osormort

La pintura mural representa una escena del pecat original a través de les figures nues d’Adam i Eva. Darrere d’ells hi ha l’arbre del bé i del mal, o sigui del coneixement, però en lloc de portar pomes, porta bolets, concretament l’ amanita muscaria, un al·lucinogen utilitzat per diferents cultures, ja que el seu poder narcotitzant permetia l’accés al coneixement i a la vegada arribar a un estadi superior, com per exemple succeeix en la tradició popular de la Índia, on es creu que Buda va ascendir al Nirvana després d’haver menjat aquest tipus de bolets.

José Antonio Hernández-Díez. Vista general. Exposició El ritual de la serp

La resta de l’exposició gira també entorn del món de la serp i dels fongs, ja que l’artista mostra diverses instal·lacions en les que veiem el naixement i el niu de la serp, i els diferents estadis vitals. Enmig de la sala  hi ha una catifa molt gran que acull una sèrie de materials fragmentats , com si fos la descomposició de la matèria. Després veiem una serp de color verd enrotllada descansant en un racó. Posteriorment la mateixa serp es va desplaçant lentament entre uns cons taronges en forma de zig-zag, mentre es va dirigint cap un grup d’amanita muscaria.

José Antonio Hernández-Díez. Exposició El ritual de la serp

Hi ha una estanteria on s’exhibeixen diferents peces relacionades amb la bicicleta, com dues rodes, un tubular i un manillar. Tenen en comú que estan pintades de rosa i, a més, la figura de la serp també hi és present, ja que està inclosa en cadascuna de les peces. Finalment, en una vitrina s’exposen una sèrie de fotografies i documents amb escenes d’Adam i Eva, on tots els arbres del coneixement que hi apareixen estan plens de grans bolets. També hi ha escenes on es perceben els efectes al·lucinògens que  produeixen a la gent que els ingereix.

José Antonio Hernández-Díez. Vitrina. Documents i fotografies. Exposició El ritual de la serp

Tal com mencionen Míriam Villar i Cecilia Aranyossy, la serp va transitant per la sala, mentre “ens parla de l’enfrontament entre el que és venerat i el demoníac, dues postures que conviuen al llarg de la història i que assumeixen trets canviants segons les diferents mirades culturals”. Per això l’obra de l’artista veneçolà no defuig la tradició, ans el contrari, s’enfronta a la superstició, la religió i, en conseqüència, amb la moralitat. La història es pot explicar de moltes maneres, però si ens endinsem en la cultura popular, trobarem infinitat d’aspectes i situacions que ens fan reflexionar, i a la vegada tractar de comprendre-les, però sense arribar a l’extrem de venerar-les o abusar d’elles. 

El mateix artista senyala que la seva obra no vol anar més enllà del propi significat de les coses, sinó “simplement vull mostrar-lo, posar-lo de manifest, com les instruccions de rentat de les samarretes que apareixen quan les hi dones la volta”.

Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close