Arts visuals / Exposicions

José Manuel Broto. El pintor de la llum i el color

Han transcorregut deu anys de la darrera exposició del pintor aragonès José Manuel Broto (Saragossa, 1949) a la galeria Carles Taché de Barcelona que el representa des del 1991. Precisament enguany es compleix el 30è aniversari d’aquesta relació. De totes maneres la seva primera mostra a Barcelona va ser abans, concretament a la desapareguda galeria Ciento l’any 1979. Broto va viure a Barcelona durant el període  1972-1985 fins que s’instal·là a París. Actualment resideix a Mallorca. Podríem afirmar que la seva estada a la capital catalana va coincidir amb el moment de la seva formació i del seu reconeixement com un dels joves creadors emergents  d’aquella època.  Entre els anys 1973 i 1978 va formar part del grup TRAMA,  que també va editar una revista de curta durada, amb Xavier Grau, Javier Rubio i Gonzalo Tena; més tard s’hi van afegir Jordi Teixidor i Carlos León. L’ideòleg del grup era l’escriptor José Jiménez Losantos –avui dia convertit en un periodista polèmic per les seves declaracions anticatalanistes-. El grup es decantava per l’abstracció enfront de l’art conceptual, sobretot el provinent de Catalunya, que cada vegada anava adquirint més protagonisme, així com  l’art figuratiu madrileny.

José Manuel Broto. Cristal
Galeria Carles Taché.
Barcelona
Fins al 31 de maig de 2021

Però no va ser fins al 1984 quan vaig contemplar per primera vegada el seu treball. Fou amb motiu d’una exposició individual a la galeria Maeght de Barcelona, de la que Manuel Duran a “El Correu Catalán” comentava que “representa l’índex màxim al queal es pot arribar a la millor pintura espanyola del moment, dit això amb el convenciment  que aquest aragonès establert a Barcelona (mai especialment brillant però sí savi i oportú) és un dels pocs pintors joves del país que seran reconeguts en el futur“.  Des d’aleshores la seva obra s’ha anat obrint camí de manera regular sense gaires estridències però sí amb alguns canvis propis de la investigació i experimentació en noves maneres de crear, tant a nivell pictòric com gràfic i digital.

Les seves primeres creacions es relacionen amb el constructivisme, on es perceben diferents motius figuratius. Posteriorment, es decantà per un expressionisme abstracte incorporant-hi matèria. Va passar d’utilitzar tonalitats suaus a altres més fortes, fins a arribar a fusionar ambdues, sense donar importància a la figuració i incorporant elements de collage.

A mesura que va intensificant el cromatisme, també van sorgint determinats grafismes així com gruixudes taques de pintura que s’escampen lliurement pel quadre.  Algunes de les seves obres dels 80 estan pròximes a l’expressionisme abstracte americà, com per exemple Clifford Still i Sam Francis, aquests dos a través de la forma, i de Mark Rothko respecte del color. A meitat dels anys 80, quan ja està residint a París, es produeix un canvi radical en les seves composicions, ja que apareixen pinzellades plenes d’agressivitat, grossos empastaments, línies corbes… És com una mena de manifestació explosiva de forma i color. 

A principis del 2000 el gest es fa més evident a través d’uns signes serpentejants i d’unes siluetes curvilínies que coexisteixen  amb perfecta harmonia amb el color i la llum. Un color on s’aprecia una atmosfera vaporosa, difuminada, tan característica en la seva obra, on només resta alterada per la inclusió d’uns elements geomètrics, com rectangles i quadrats, que són els que provoquen l’impacte  lumínic a nivell compositiu, sent els primaris les gammes cromàtiques més emprades.

En aquests darrers anys ha anat simplificant les seves propostes, introduint formes espacials i transparències, tal com es pot contemplar en l’exposició actual.  Precisament, Conxita Oliver assenyala que en les seves creacions s’aprecia “un  repertori d’energies formals alliberades en una explosió de matisos, registres i veladures que potencien la força metafòrica d’unes imatges que permeten a cadascú evocar el seu propi món imaginari.”

Cristall

La mostra que es presenta ara a la galeria Carles Taché porta el títol de Cristal. Formen part d’una sèrie de 32 obres que es van exhibir al claustre del monestir de San Juan de la Peña, el 2008. Són treballs previs, o sigui els esbossos o idees per a les vidrieres d’una església, cercant el moviment i la llum que les travessa i que penetren en l’edifici.

No és la primera vegada que Broto mostra la seva obra en un monestir, ja que el 2001 ja ho va fer a la sala voltada de Santo Domingo de Silos. La temàtica de la mística i la meditació sempre li han interessat, per això alguns dels personatges que més li han influenciat són Sant Joan de la Creu i Ramon Llull, principalment per les seves visions místiques.

En total s’exhibeixen 15 peces que permeten visualitzar un procés de síntesi que li ha portat molt de temps desenvolupar, on s’aprecia nítidament el seu “domini del color, de les transparències i superposicions que juguen un paper central en la seva producció visual”. A diferència d’obres anteriors, aquí el que veiem són impressions digitals, o sigui  imatges realitzades mitjançant l’ordinador des del principi fins al final. Per a Broto aquesta tècnica –tintes pigmentades sobre paper amb un suport de metall- li ha permès “arribar a noves textures i elaborar una paleta de color més àmplia”, ja que amb l’ordinador pot treballar de manera més directa amb la llum, pel fet que “la  pintura hi té molt a veure, i a més permet fer variacions sobre una mateixa idea”.

Totes les obres són una exaltació del color i de la llum, on l’artista divideix la composició en dues parts: un fons on apareixen línies horitzontals de diferents gradacions i un primer pla on sorgeixen una sèrie de formes irregulars que donen sensació de moviment, com si fossin fluids que es van desplaçant per tot el quadre. Els colors predominants són el vermell i el groc, encara que també n’apareixen d’altres que combinen perfectament amb els plantejaments estètics que l’artista pretén aconseguir, tot i que l’atzar és manifesta en tota la seva immensitat.

Dolors Durán Úcar, en el text del catàleg de l’exposició del monestir de San Juan de la Peña, assenyalava que “l’obra actual de Broto murmura a cau d’orella de qui vulgui estar atent, una música aquosa, com a petits corpuscles submergits en líquid a penes detinguts, captats per un instant per a l’espectador”. De totes maneres segueixo preferint el Broto pintor-pintor, el del support-surface, el del gestualisme i dels drippings que regalimaven per la tela, on es percebien uns camps de color vibrants a través de diversos elements geomètrics i musicals. Obres plenament poètiques, de les que Juan Bufill definia com a pintura-naturaleza, ja que la seva “pintura és abstracta, però no abstreta (…) no es conforma amb l’estètica i expressa en la seva pintura les maneres de la matèria-energia”.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Articles relacionats amb Galeria Carles Taché

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close