Arts visuals / Exposicions

Juan Uslé, pintura de pulsions

La quarta exposició individual de l’artista a Galeria Joan Prats, titulada Unsettled, presenta les seves darreres pintures i fotografies.

Juan Uslé. Unsettled.
Galeria Joan Prats
Fins al 28 de Desembre 2019

L’obra  de Juan Uslé ( Santander, 1954) parteix d’una reflexió profunda sobre l’essència de la pintura i d’una forma de mirar i de veure procedents de l’expressionisme abstracte nord-americà. Una pintura reduïda a elements bàsics -bandes paral·leles i horitzontals, trencades per traços verticals- edificada mitjançant franges de color, sense inici i final definit, que oscil·len en moviments rítmics. El pes, la profunditat abismal i la foscor d’etapes anteriors van donar pas a una paleta de color més lleugera i desmaterialitzada, amb tocs electrificants, acords vibrants i explosions de llum.

Juan Uslé. Herida y horizonte, 2019

Uslé no considera l’abstracció contrària a la idea de representació perquè creu que la separació entre ambdues categories és del tot obsoleta.  A través de la deconstrucció de referents figuratius del seu entorn i dels llocs on resideix crea aspectes pictòrics i cromàtics que fluctuen entre el pensament racional i el sentiment. Una combinació oposada entre un plantejament conceptual i una visió subjectiva i poètica: conciliació de geometria i lirisme, així com una interpretació simultània de l’interior i de l’exterior. Aquest diàleg de contraris és fruit de compartir residència entre Nova York –on hi va arribar el 1987- i el petit poble de Saro a Cantàbria; dos llocs antagònics que viuen a velocitats diferents i que li ofereixen un equilibri entre la trepidant megalòpolis i la calma de la natura.

Juan Uslé. Decisión, 2019.

Totes les imatges que Juan Uslé converteix en pintura provenen d’una mirada atenta de l’entorn, de les variacions de la llum, de les modulacions de color, de la brillantor de les superfícies o de les densitats texturals, tothora aconseguides per visions discontínues i aïllades que recreen fugissers llampecs visuals. Tenen el seu origen en els llocs i els paisatges més estimats per l’artista que fragmenta fins a descontextualitzar la imatge captada i convertir-la en quelcom desconegut. La seva obra és el resultat de materialitzar sobre la superfície fragments de l’objectivitat exterior que estructura en harmòniques construccions, després que la seva retina hagi transformat un detall de la realitat observada en quelcom abstracte. Són pintures de caràcter gestual que s’edifiquen en un procés de juxtaposició i superposició i que ens parlen d’immediatesa, procés i pas del temps.

Imatge de sala de l’expoció actual de Juan Uslé a la Galeria Joan Prats de Barcelona.

La quarta exposició individual de Juan Uslé a la Galeria Joan Prats, titulada Unsettled, aplega les seves darreres pintures i fotografies i el mateix títol fa referència a la inestabilitat i a la variabilitat. Una obra pictòrica resultat de teixir xarxes a base de pinzellades nascudes de l’energia i de les pulsions del cos. Una cadència energètica i un batec interior que atorguen latents vibracions i mesurats ritmes. Les seves pintures actuals metamorfosegen la realitat, ampliant fraccions i amplificant detalls fins a convertir-los en abstractes percepcions disgregades i esmicolades. Llums robades i impressions sobtades, percepcions elèctriques i ressons bategants, obtinguts per una progressiva fragmentació i multiplicació de les referències.

L’exposició es completa amb dues fotografies de gran format que remeten al recolliment i a l’emoció de la troballa.

Premi Nacional d’Arts Plàstiques (2002), Juan Uslé és una de les veus més sòlides i singulars de la pintura abstracta contemporània.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’art per la UB. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual formà part de la Junta Directiva entre els anys 1987 i 1995. Premi GAC 2022 a la Crítica d’Art (Galeries d’Art de Catalunya). Ha desenvolupat la crítica d’art a: revista Batik (1980-1982) -on fou cap de redacció-; revista Arte Omega (1992-1996); diari Avui, suplement Cultura (1982-1997) i a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999–2002) i Ona Catalana (2000–2004). Col·labora actualment en mitjans especialitzats (Bonart i El Temps de les Arts). Ha publicat el llibre “Discurs crític. 25 anys d’escrits” (novembre 2009), Ed. Mediterrània. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002); membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Bens del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya (1993-1996); responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012- 2016); Directora de l’Arts Santa Mònica (2012-2014) i Coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Ha comissariat una cinquantena d’exposicions i ha coordinat més d’un centenar de mostres. És autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close