Arts visuals / Exposicions

Juande Jarillo. La versalitat de la fotografia

Coincidint amb l’exposició “El sentit de l’escultura” que s’està duent a terme a la Fundació Miró s’exhibeix “Vistes”, un conjunt de nou fotografies de Juande Jarillo, que es poden contemplar al seu vestíbul. L’artista també té una obra en l’altra exposició, concretament una fotografia de 2008 realitzada a Madrid.

Juande Jarillo. Vistes
Comissària: Martina Millà
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc. Barcelona
Fins al 27 de febrer 2022

L’espai expositiu de “Fotografia al vestíbul” forma part d’un homenatge al llegat del fotògraf Joaquim Gomis, que va ser el primer president de la Fundació Joan Miró, de qui també s’exposen obres de manera temporal en aquest espai, alternant-les amb les d’altres fotògrafs. Des de fa deu anys que la Fundació programa aquests tipus d’exposicions al vestíbul, a partir d’un acord amb els hereus de Gomis i la Generalitat de Catalunya, sent la pròpia Fundació la que gestiona l’Arxiu Gomis, difonent i potenciant la seva obra. La mostra està comissariada per la cap d’exposicions de la Fundació, Martina Millà.

Juande Jarillo (Granada, 1969) es va formar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i viu a Barcelona. Al marge de la seva dedicació al món de la fotografia, també col·labora amb artistes i centres d’art realitzant projectes fotogràfics i vídeos, així com amb dissenyadors gràfics. Les seves creacions s’han pogut contemplar també a Madrid, Algeciras  i Tokio. Ha participat en fires internacionals com per exemple la Fira de Video-Art LOOP de Barcelona.

La seva obra gira entorn del terreny que li és més proper, o sigui, escenes de la vida quotidiana, ja que li permet observar “allò incongruent i allò banal, allò màgic i allò absurd”. Una de les seves premisses és la de mostrar desconcert, versatilitat i  estupor, gràcies a la utilització que fa dels mitjans visuals i literaris. Habitualment no trobem un fil argumental en la majoria de les seves composicions, però en canvi existeix, encara que ens pugui passar desapercebut, ja que “al·ludeix a una realitat que ha deixat de ser comprensible, plena i diàfana”.

Juande Jarillo. Exposició Vistes. 2006-2009. Fundació Miró

Les vistes de Juande Jarillo

Les obres que es mostren a Vistes van ser creades entre els anys 2006-2009, abans i després de la crisi financera i global que vam patir. L’artista durant aquest període de temps va anar buscant llocs on es concentrava la gent a Barcelona, principalment pel centre de la ciutat. Esperava pacientment el moment adequat per captar les imatges que volia. Per això procurava buscar “les textures, la llum i els vectors gairebé invisibles que entrecreuen el paisatge urbà en qualsevol moment”·

Es tracta d’unes “vistes” que podríem considerar com a costumistes, tal com habitualment es defineix en el món pictòric quan l’artista representa a grups de gent passejant pel carrer o en un parc, o el que és el mateix, “moments banals del nostre dia a dia”. Tots els personatges que apareixen són anònims i per tant aliens a ser fotografiats per una càmera, pel que es mostren de manera natural: parlant amb la seva parella o amics,  mirant els aparadors de les botigues o simplement caminant sense cap destí concret.

Juande Jarillo. Exposició Vistes. 2006-2009. Fundació Miró

Hi ha una escena molt curiosa com és la d’un grup de persones que estan al vestíbul de l’escala, com si estiguessin fent una reunió de veïns. Jarillo els ha fotografiat des del carrer, ja que l’entrada de l’edifici és tota de vidre i permet prendre aquesta instantània. Ells no saben que els està fotografiant i què de sobte es converteixen en els protagonistes de l’escena. En una altra imatge veiem en un primer pla un gran nombre de motos aparcades, mentre en un segon pla hi ha cotxes en un pàrquing a l’aire lliure, i al darrere diversos autobusos aturats a la parada. Al fons apareixen uns grans edificis d’habitatges en forma de rusc.

Però també hi ha altres imatges on només es veu a dues persones caminant, una davant de l’altra com si anessin a saludar-se, però en realitat no es coneixen, sinó que l’efecte òptic ho sembla, fins i tot dona la sensació que arribin a xocar, tot i que la vorera és molt ampla. Al fons de la composició es percep la imatge de l’artista mentre està fent la foto. Això indica que la fa a través del vidre d’una botiga, i per tant allunyat de l’escena. La fotografia més impactant és la d’un motorista enmig d’un eixam de motos  on sembla impossible que pugui escapolir-se d’aquest laberint.

De fet, el que ens mostra l’autor és un conjunt d’escenes que poden ocórrer en qualsevol gran ciutat, on la banalitat i l’absurd s’ajunten amb la realitat que sovint observen els nostres ulls, però amb la diferència que Jarillo les transmet des d’una perspectiva general, cercant la “coincidència formal, un joc de mirades i reflexos, una composició de figures o d’artefactes urbans”.

Ramon Casalé Soler
Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’art, per la Universitat de Barcelona (1985). Màster de Museologia i Gestió de Patrimoni (1998). Diplomat en Taxació, Catalogació i Expertització d’obres d’art, per l’Escuela Superior de Anticuarios (2006). Membre de l’ACCA, AICA i ICOM. Cap de secció d’art de Las nueve musas (Madrid), crític de Arteporexcelencias (La Habana), Bonart (Girona), L’Independent de Gràcia (Barcelona, Butlletí Soc. Cat. d’arqueologia (Barcelona) i El temps de les arts (València).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close