Arts visuals / Patrimoni

La cambra d’or de Pedralbes: la joia d’Elisenda de Montcada

El monestir de Pedralbes és un robí amagat dins d’una ciutat fascinant: Barcelona. Acabem d’arribar al món del romànic i el gòtic dels segles XIII i XIV. Un temps agònic que anunciava el triomf de les ciutats i dels ciutadans. I ací hi ha un carrer ple de llambordes que mena a un monestir: el va manar fer Elisenda de Montcada, la darrera dona del rei Jaume II el Just. I conté una joia desconeguda per a molts barcelonins.

Viuré lluny trasplantada
i a dintre d’un fossar,
marcida ací en la terra
per reflorir allí dalt
on los sospirs fineixen
i es para d’enyorar…

Eulàlia Anzizu

-Hi ha d’haver blau cel.
-Abadessa Francesca… se’n diu atzurita, blau d’atzur…
-Això… tot el sostre com el cel, ple d’estels, les parets d’or, amb una barreja de goig i de dolor, com la vida. Amb personatges que expressen sentiments, que m’acompanyen en les meues oracions, com els que m’heu contat que heu vist a Sena, o com les que pinta el germà… el germà…
-Giotto, abadessa, Giotto… Estem en contacte amb el mestre Ferrer, un dels seus alumnes més avantatjats que acaba d’arribar d’Assisi. Ell us construirà “el paradís”…

Eren les primeres idees que havien de crear una obra mestra. L’abadessa era Francesca ça Portella –neboda de la reina Elisenda- i el lloc era una capella per on la llum del dia entrava per un òcul situat a la zona del claustre del monestir de Pedralbes. Era la capella de Sant Miquel i el mestre que havia de fer el projecte era Ferrer Bassà, pintor del rei i de la cort. El recinte es transformaria en una de les joies d’un robí enmig de la ciutat de Barcelona. Era l’any de Nostre Senyor de 1346.

Aquell any, un dels nostres primers grans pintors de la transició del gòtic al Renaixement fa una obra sublim, malauradament desconeguda per molts dels mateixos barcelonins.

L’obra innovadora de Ferrer Bassà, pintor del rei i de la Cort.

El monestir de Pedralbes és un robí amagat dins d’una ciutat fascinant: Barcelona. La llarga caminada fins al cenobi es transforma en un escenari insòlit quan passes un de les cases d’estiu que Martí l’Humà es va manar fer a principis del segle XV: el palau de Bellesguard. Per aquesta zona Barcelona perd el seu aire modern, fins i tot “pijo”, i es transforma en un diorama amb un gust medieval i salvatge. Acabem d’arribar al món del romànic i el gòtic dels segles XIII i XIV. Un temps agònic que anunciava el triomf de les ciutats i dels ciutadans. I ací hi ha un carrer ple de llambordes que mena a un monestir: el va manar fer Elisenda de Montcada, la darrera dona del rei Jaume II el Just. Cap a 1330 ací es va retirar una reina, que passà a ser abadessa. Terra i cel. Elisenda es va soterrar ací i hi va construir dues tombes: una com a reina que comtempla el claustre. I una altra –que com un espill- es projecte a l’interior de l’església. És per dir-ho d’una manera moderna, com la cara A i B d’un disc llegendari: el que conta la vida d’Elisenda. A la cara B la reina ja és abadessa.

Al vessant oriental de sant Pere Màrtir va ser fundat per Elisenda el monestir de Pedralbes. El franciscanisme havia entrat amb molta força ls nostres territoris, i les clarisses s’encarregaren de donar vida a aquest monestir, amb una extraordinària església gòtica d’una nau amb un absis poligonal i capelles entre contraforts. Les clarisses eren la versió femenina del franciscanisme. El conjunt monacal a més, tenia un claustre de tres pisos, dos d’ells fets al segle XIV. Al mur que connecta el claustre inferior i l’església trobem la tomba de la fundadora del cenobi, que es retirà ací quan morí el seu home, Jaume II.

Claustre del monestir de Pedralbes.

El gran monestir ofereix al visitant sorprés tots els elements propis d’un cenobi medieval: dormitoris, sala capitular, refetor, cuines… El 1346 la capella de Sant Miquel es va veure pintada per uns frescos de Ferrer Bassà, seguidor de la moda que imperava en aquell moment: els pintors de Sena i sobretot d’el Giotto. Un Sant Miquel que havien posat de moda els franciscans i que Francesc Eiximenis nomenà protector i patró de la ciutat de València. Era el precedent de Batman, el polivalent drac alat urbanita…

El monestir creat per ella va ser un focus de cultura que les monges escamparen pel món: crearen medicines, estudiaren herbes, criaren plantes guaridores. I també resaren. Però per això necessitaven una “càpsula de meditació”, un lloc on poder connectar la terra i el cel. Aquell cenobi va crear un dels llocs més encisadors i evocadors del segle XIV: la Capella pintada per Ferrer Bassà que és l’exemple de com els nous corrents artístics aconseguien convertir un fragment de la terra en l’avantsala del paradís cobejat.

El mateix disseny de la capella està pensat perquè la connexió entre humà i més enllà es produesca d’una manera directa, sense interferències. Una primitiva finestra deixava entrar la llum que es projectava sobre totes aquelles figures que representaven escenes bíbliques i que refulgien com diamants en el moment en què la llum de fora les tocava. La idea de la segona abadessa del cenobi era construir una “càpsula d’oració”, un lloc on ella poguera posar-se en contacte amb aquella espiritualitat que anys després cantaria Raimon: “…buscant la llum, buscant la pau, buscant Déu… Al vent del món…”.

Imatges diverses de la capella, pensades per la connexió amb el diví i l’oració.

Francesca s’abstreïa per un temps de les seues feines “terrenals” ací dins, a la capella de Sant Miquel que li va pintar Ferrer Bassa, un pintor —un artífex- extraordinari—. Aquest precursor del Renaixement seguidor del Giotto i investigador de les primeres perspectives transforma un cubicle en un calidoscopi d’escenes que portarien l’abadessa –o a qui fos- a un estat d’oració, meditació i recolliment. Potser a un estat alterat de consciència…

El projecte pictòric venia d’Itàlia, i era innovador per les tècniques i per la temàtica: on les dues dimensions es transformen en espais tridimensionals i on apareixen personatges que gesticulen, expressen, es mouen, interpreten sentiments com mai no s’havia vist. La inexpressió del món medieval desapareix en aquesta caixa màgica. En entrar a la cambra, Francesca ça Portella tindria una experiència immersiva similar a la que ara experimentem amb el 3D.

La disposició de les pintures en estrats i requadres intensificaven les escenaris tridimensionals, el tractament de la llum, l’escorç i la perspectiva. Això era l’art modern de meitat del segle XIV.

I enmig d’aquesta meravella, l’abadessa tenia el privilegi de pregar, meditar, de connectar amb el més enllà… Les imatges havien d’estimular la part més espiritual i emocional de la monja franciscana. A la part inferior de la capella hi havia requadres que imitaven alguns estils de l’antigua pintura romana, que en aquells anys començava a descobrir-se en el subsòl de la Roma cristiana. Era la Roma dels Cèsars, oculta durant molts segles. Aquell segle XIV la Roma dels papes començava a descobrir una ciutat més antiga, subterrània: la Roma dels Cèsars.

L’anunciació de Pedralbes.

Aquella dona era dins d’una pintura, d’un diorama sagrat que li contava històries de Jesucrist, del seu patiment —però alhora també— hi veia com la Mare de Déu li transmetia escenes de goig.

La cambra era la reproducció d’un univers: a dalt, un cel ple d’estels. Als murs, unes pintures que contenien fragments d’or, plata i estany. Aquests metalls provocaven a l’espectador la sensació que tot refulgia. L’impacte devia ser corprenedor.

En part, la conservació de tot aquest patrimoni li’l devem a Eulàlia Anzizu, una dona que es dedicà en cos, ànima i fortuna a dignificar el passat i el present del convent. Ella que venia de les famílies Girona, Agrafel, Güell, Bacigalupi, Comillas, Anzizu… Va ser abadessa del cenobi i moltes coses més. Des de l’austeritat, l’eficàcia i la senzillesa, va posar en marxa projectes que van permetre la conservació del patrimoni de les clarisses i del franciscanisme… Però que mai va revelar el secret del mató de Pedralbes.

Va canviar el poder i els diners per ser una dona, persona, monja, escriptora, historiadora, arxivera, poeta, musèografa, compositora, organista… El 1902 organitzà la “Cel·la de l’Àngel”, un vertader protomuseu casolà amb el mobiliari i les peces d’art religiós que ja havien patit dècades d’oblit i d’espoli.

Adéu-siau, he mort, no vull reviure:
astres enllà jo hi tinc lo meu tresor;
si us fa tant goig lo món, quedeu-s’hi sempre, deixeu-me estar a mi, ben lluny ne som…
Visqueu a pler, que prou la mort s’atansa
llavors…veurem qui haurà sigut més foll!!!

Eulàlia Anzizu

Alfons Llorenç
Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia. Ha estat de redactor en TVE (València) i director de diversos programes. Com a realitzador ha estat cap d'emissions de la cadena Hispavisión. Ha estat corresponsal de Destino, Canigó, i El Noticiero Universal, ha col·laborat a Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, Triunfo, i altres. Assessor per a Assumptes Culturals del President de la Generalitat Valenciana (1989-1995). Ha rebut premis del Ministeri de Cultura d'Espanya sobre Arte, Tradiciones y Costumbre de los Pueblos de España i el 2007 el Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2012 amb 'El Sant del dia' en la modalitat d'assaig.
Vicent Artur Moreno
Vicent Artur Moreno (València, 1962), és professor de la Universitat de València, doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Arqueologia, Història de l’Art i Periodisme. Ha fet guions per a documentals sobre el patrimoni i ha estat comissari d’exposicions com ara “Vicent Ferrer, entre la realitat i el mite”. En l’àmbit de la divulgació patrimonial ha estat creador de més d’una cinquantena de rutes arreu de la Mediterrània.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close