Arts visuals / Exposicions

La Crucifixió de Francesc Torres

Serà difícil expulsar de la memòria de qualsevol que visiti el MNAC aquest estiu del 2021, l’impacte visual que provoca l’espectacular avió bombarder Tupòlev en posició vertical, que sembla a punt d’estavellar-se contra el terra de la Sala Oval. L’espectacular instal·lació de Francesc Torres “Aeronàutica [Vol] interior” ha convertit l’emblemàtic espai del museu en una mena de camp d’aviació militar de l’època de la Guerra Civil, amb la imponent presència de dues rèpliques fidels a escala 1:1 de dos avions soviètics del bàndol republicà: el bombarder soviètic Túpolev SB-2 Katiuska i el caça Polikàrpov I-16 Mosca. Són dos avions que no poden volar però que precisament per això són considerats per Torres com obres d’art i escultures.

Aeronàutica [Vol] interior. Francesc Torres
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Barcelona
Fins al 26 de setembre de 2021

La instal·lació, en el marc del cicle que el MNAC està dedicant amb diverses exposicions i activitats al tema de la Guerra Civil, es refereix directament a la història del camp d’aviació de la Sènia, construït pel govern republicà a mitjan del 1937 però que el setembre del 1938 va esdevenir un estratègic aeròdrom franquista que va acollir la Legió Còndor alemanya. Són temes recurrents en tota la trajectòria de Francesc Torres la seva fascinació pels vehicles, la recuperació de la memòria històrica (sobretot la de la Guerra Civil espanyola) i el seu vincle amb l’art del passat, sense complexos, ni sense arrogàncies acadèmiques. Però per Torres la petjada de la història i també de la història de l’art no és una simple rememoració del passat. La història és present, és actualitat, en l’obra de Francesc Torres, com si el temps no existís. Els esdeveniments i l’art d’altres èpoques ens interpel·len perquè la condició humana és sempre la mateixa, per sort o per desgràcia.

L’avió ‘Katiuska’ en posició d’estavellar-se dialoga amb la iconografia gòtica de la ‘Crucifixió de Sant Pere’, de Pere Serra CORTESIA MNAC

De fet, la instal·lació que Torres exposa al MNAC és un immens monument a la condició d’aquesta espècie animal a la qual pertanyem, capaç de construir monstruoses màquines voladores dissenyades per fer el més mal possible des de l’aire. Una espècie que no dubta en assassinar massivament a civils innocents i destruir ciutats senceres. A més de la potencialitat estètica, la impressió que ens provoca a tots el bombarder en vertical no només és perquè fa més de vint metres d’ala a ala, és perquè sabem que és una màquina feta per matar indiscriminadament, un monstre mecànic.

La instal·lació remet també al ritual del sacrifici. Un bombarder com aquest Katiuska replicat es va estavellar al camp de la Sènia en el darrer bombardeig republicà el desembre del 1938. Van morir dos dels tres tripulants de l’avió. Torres confronta la imatge amplificada d’una taula gòtica del segle XIV de la col·lecció del MNAC, el Sacrifici de Sant Pere, de Pere Serra, amb l’avió que té forma de creu en plena caiguda. El vermell de la roba del sant fundador de l’Església, crucificat cap per avall, sembla escolar-se per sota del bombarder en el fragment de l’obra que s’ha desplegat al terra de la sala, com si fos un regueró de sang. Amb aquesta imatge, Torres posa l’accent en la violència i la sang vessada a les guerres.

Pere Serra, Crucifixió de sant Pere, cap a 1400. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Malgrat que siguin reproduccions, els dos avions protagonistes de la instal·lació són increïblement reals gràcies a un personatge sense el qual aquesta obra de Francesc Torres no hauria pogut existir mai. És José Ramón Bellaubí Caballer, director del Centre d’Aviació Històrica de la Sènia, i actualment també alcalde d’aquesta població. És ell qui com a boig de l’aviació fa anys que es dedica a construir rèpliques d’avions, que s’exposen en el centre dedicat a recuperar la memòria del camp d’aviació de la Sènia. I va ser quan Torres va visitar aquest centre quan es va gestar la idea de la instal·lació, que ha comptat amb la complicitat absoluta de Bellaubí en tot moment. Ell continuarà treballant, en hores lliures, perquè quan es clogui l’exposició pugui acabar del tot la rèplica del Katiuska, que encara no està completa. Però acosteu-vos a l’avió i admireu els detalls del seu interior, com, per exemple, la tapisseria del seient de l’espai del vigilant amb la coberta transparent que hem vist tants cops a les pel·lícules bèl·liques.

Membres de la Legió Còndor dinant sota una olivera a l’aeròdrom de la Sènia CORTESIA MNAC

Però encara que els avions siguin els protagonistes de l’obra, la instal·lació va molt més enllà. Les oliveres evoquen les 9.000 que es van haver de talar per construir el camp d’aviació a tota velocitat. De nou, un sacrifici: les van talar la mateixa gent del poble, en pro de la defensa de la República, conscients que estaven perjudicant el puntal de la seva economia. També trobem uns bidons de benzina que havia utilitzat la Legió Còndor al camp i que la gent del poble va conservar per contenir oli. I no hi falta una banda sonora amb grills inclosos per acabar d’ambientar la instal·lació.

S’inclouen també una sèrie de fotografies que documenten aquell moment històric, sobretot del període en el qual hi van ser els alemanys, que semblen estar més de vacances que enmig d’una guerra, menjant, bevent i amb una prostituta nua a la falda. En una d’aquestes imatges, es pot veure l’edifici -Les Coves de Martí-, al costat de l’aeròdrom, que va esdevenir el bordell dels soldats alemanys.

Aeròdrom de la Sènia CORTESIA MNAC

La instal·lació de Francesc Torres, per la seva escenografia immersiva i analògica, recorda altres obres de l’artista com la inoblidable El carro de fenc, del 1991, al Centre d’Art Santa Mònica, que també es connectava amb una obra antiga, la pintura del mateix nom del Bosch. Ara, la Sala Oval ha tornat a demostrar, com va passar el 1995 i el 2019 amb l’exposició del tapís de L’Anyell de l’Apocalipsi d’Antoni Miralda, que és un espai ideal per a aquest tipus d’intervencions. El polèmic Mitjó gegant de Tàpies hauria funcionat perfectament. Ara, gràcies a la gosadia i afany per l’excel·lència d’un artista amb tanta força i sentit poètic com Francesc Torres, la Sala Oval del MNAC brilla com mai. Una visita imprescindible.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close