Arts visuals

La dimissió de Nuria Enguita i el desmantellament de les bases museístiques valencianes

La dimissió feta pública ahir per Nuria Enguita, la directora de l’Institut Valencià de Cultura (IVAM), després d’uns dies que haurien d’haver estat de celebració, però que han estat plens de convulsions, culmina tot un daltabaix en la política museística valenciana i se suma al cessament del director del Consorci de Museus José Luis Pérez Pont el mes de novembre passat. Tot i que els dos casos tenen motivacions i recorreguts diferents, el resultat és el mateix: dos gestors escollits a través de concurs i amb una trajectòria brillant han estat apartats de les seues responsabilitats. Es tanca una etapa. I s’obri una de nova farcida d’incògnites.

El que havia d’haver estat un cap de setmana de celebració, amb la inauguració d’una nova exposició per mostrar els fons del museu i els actes corresponents al 35 aniversari de la institució, en un moment d’evident recuperació del prestigi de l’entitat, es va convertir en un malson per a la directora Nuria Enguita. A partir de diumenge passat, El Español publicava una sèrie d’informacions en què es feia públic que l’any 2020 Enguita feia una cessió de dues finques rústiques en la Vall de la Gallinera, per un valor cadastral sumat de 10.231 euros, a Todolí Citrus Fundación de la Comunitat Valenciana, una entitat dedicada a l’estudi de la citricultura i impulsada per Vicent Todolí, segurament el valencià de major trajectòria dins del món de la gestió artística contemporània i amb més influència i projecció internacional.

El suposat pes de Vicent Todolí en els membres que integraven la Comissió de Valoració que va atorgar el càrrec a Enguita, s’interpretava com un indici d’intercanvi de possible intercanvi de favors. Una comissió formada, a més de Todolí, per dos membres de l’Administració autonòmica; els artistes Virginia Paniuagua i Ricard Silvestre; Manuel Borja-Villel, llavors director del Museu Reina Sofia; Iwona Blazwick, directora de la Witechapel Gallery de Londres i Bernard Blistène, director del Museu d’Art Modern del Centre Pompidou de París.

La llarga relació professional entre Enguita i Todolí, que arrenca en l’IVAM, es feia servir per donar força a aquesta interpretació. Val a dir que la gestora madrilenya, avalada per la gestió en Bombas Gens, era l’única candidata que s’hi va presentar al concurs internacional. Abans d’això havia estat curadora en el mateix IVAM i havia dirigit la Fundació Antoni Tàpies a Barcelona.

Davant d’aquestes informacions, Enguita es va defensar argumentant que la cessió formava part d’una campanya de micromecenatge amb una vintena llarga de personalitats del món de l’art, entre elles Carmen Calvo, Cristina Iglesias, Xu Bing, Juan Uslé, Tacita Dean, Juliao Sarmento o Roni Horn, entre més. I recordava que l’objectiu era col·laborar en els programes d’investigació de la fundació. La cessió podia presentar alguna objecció estètica, pel pes de Todolí en la fundació i per ser posterior al nomenament d’Enguita, però difícilment es podia inferir de les informacions publicades una voluntat delictiva.

Així i tot, dimarts, el govern valencià filtrava l’enviament imminent a la Fiscalia Provincial de València d’una denúncia per un possible delicte penal a càrrec d’Enguita per haver fet una presumpta donació «pura a favor», o fins i tot «no modal o condicionada, per la qual cosa podria tractar-se d’una donació retributiva» a un dels membres del jurat que va nomenar-la per al càrrec. Aquesta actitud del departament de Cultura, dirigit pel vicepresident Vicente Barrera, antic torero i dirigent de Vox, convertia en insostenible la situació d’Enguita.

Dimecres, la madrilenya presentava la dimissió «davant la denúncia formulada per la Generalitat Valenciana i els continuats atacs a la meua persona basades enb informació falsejada». «És evident que no tinc el suport del govern valencià. Davant aquesta situació i per evitar més prejudicis al museu he decidit prendre aquesta decisió», va reblar Enguita, qui no va deixar passar l’oportunitat de defensar la seua gestió: «La setmana passada es van celebrar amb èxit els 35 anys de l’IVAM i va quedar demostrat que la institució està en el seu millor moment dels darrers 25 anys. No sembla casualitat que els malintencionats atacs contra la meua persona coincidisquen amb el moment de màxima visibilitat social del museu», reblava.

Final d’època

Comptat i debatut, resulta difícil no lligar els fils que presenta el cas. Poc després de ser confirmada en el càrrec per Barrera, i coincidint amb el 35 aniversari de l’IVAM, es filtren una sèrie d’informacions que anirien en la línia de continuar fent neteja en gairebé tots els càrrecs que tenen a veure amb la gestió cultural del govern del Botànic. Després del molt convuls cessament de José Luis Pérez Pont, molt contestat des del sector amb manifestos i concentracions davant la inconsistència dels arguments de la Generalitat, eixien també els directors adjunts de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) i, el 16 de febrer, el mateix director, Abel Guarinós. Malgrat la confirmació i el manteniment de les formes de portes enfora, Nuria Enguita podia ser un altre dels objectius de Vox. Ha estat així. Emprant a més un argument de possible tracte de favor que és molt sensible entre l’esquerra i deixa la gestora a les potes dels cavalls. Una operació senzilla de sumes i restes.

Així les coses, en aquest nou escenari de la cultura del País Valencià regida per l’extrema dreta, es tanca definitivament una etapa i s’obre una altra. Pel que fa a l’IVC, el perfil dels nous directors adjunts, María Fuster (Audiovisuals), María José Mora (Arts Escèniques) i Joan Cerveró (Música), convida a la prudència. Manca saber també qui es farà càrrec de la direcció general de l’IVC, però les directrius de Vox són qualsevol cosa menys tranquil·litzadores.

I el que és evident, és que costa imaginar un futur millor per les principals institucions museístiques del País Valencià juntament amb Belles Arts. El Consorci de Museus i el seu esperó de proa del Centre del Carme de Cultura Contemporània, s’havien convertit en un epicentre cultural i participatiu de primera magnitud, amb les visites triplicades i una programació que havia popularitzat la institució entre els joves. I l’IVAM, de la mà d’Enguita, havia continuat el camí de redreçament i de posar de nou la institució en el mapa internacional, un estatus que recordava quan el museu va arrencar de manera majestuosa. Fins que el PP i la nefasta direcció de Consuelo Ciscar interromperen el vol.

La gran qüestió per dilucidar és com serà el futur, quines repercussions tindrà per a l’ecosistema cultural, quines formes adoptarà. Com deia l’escriptor i pensador Eloy Fernández-Porta en X «com de costum una part important de la guerra cultural s’està lliurant a València i ara per ara no estan guanyant els bons. La de la Nuria Enguita és una pèrdua greu».

El Temps de les Arts

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close