Arts visuals

La fotografia al mig. Fotografia en la Col·lecció de l’IVAM des de 1950

L’IVAM-CADA exhibeix col·lecció i fons fotogràfic en “La fotografia al mig. Fotografia en la Col·lecció de l’IVAM des de 1950“. L’exposició focalitza la fotografia enmig les pràctiques artístiques, alhora que promou difuminar la categorització de les arts per tal de considerar-la no merament instrumental. El recorregut, de caràcter internacional, parteix amb la fotografia documental contemporània de Robert Frank i Lee Friedlander.

La fotografia al mig. Fotografia en la Col·lecció de l’IVAM des de 1950
Comissari: Enric Mira
IVAM-CADA d’Alcoi
Fins el 24 d’abril de 2022

L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, la directora de l’Institut Valencià d’Art Modern, Núria Enguita, i el comissari Enric Mira, inauguraven “La fotografia al mig. Fotografia en la Col·lecció de l’IVAM des de 1950” el darrer novembre a la seu de l’IVAM-CADA, situada a l’edifici de l’antic Monte de Piedad de la capital de l’Alcoià. L’exposició articula un plantejament que esmentava Núria Enguita: «la dificultat d’apropar-se a l’heterogeneïtat de les produccions artístiques des d’uns criteris tradicionals, com ara l’escultura o la fotografia, la unitat ideal de les quals com a categoria es dissol d’un temps ençà». “La fotografia al mig” respon a una de les proposicions que deriven del relativisme postmodern i que prenen rellevància especialment a partir dels anys 60 del segle passat: difuminar les categories, en aquesta ocasió, de l’art. 

Fotografia: Miguel Lorenzo

“La fotografia al mig. Fotografia en la Col·lecció de l’IVAM des de 1950” estimula el visitant a la reflexió. La mostra persevera en la fotografia com a instrument de comunicació sense perjuí de poder abastar també un caràcter ornamental. En principi, no concep la fotografia com una finalitat en ella mateixa, és a dir, no serveix de manera independent, però sí que està immersa en manifestacions artístiques com ara el cinema, implícita. D’ací el sintagma preposicional «al mig» del títol de l’exposició.

A l’espai expositiu es pregona la fotografia «com a recurs visual apropiat d’altres contextos com ara el cinema o la publicitat, com a representació d’una escena preparada davant la càmera, com una composició de múltiples registres fotogràfics, com a imatge manipulada en fotomuntatge o com a imatge directa de la realitat». La publicitat és un sector força interessant: oportunitat de feina i oportunitat d’expressió artística; la qualitat plàstica és inherent a l’objecte. Quan els preus de la producció en sèrie arriben a un punt mort, la competència es basa en l’estètica, però cal immediatesa; un gran lloc per a la fotografia.

Fotografia: Miguel Lorenzo.

Són 43 els artistes seleccionats per a “La fotografia al mig”: un passeig per l’ornament funcional de l’arquitectura de l’opinió pública. Partim amb el nou documentalisme de Robert Frank i Lee Friedlander en la dècada del 1950. Ens plauen les produccions del pop art i post-pop de John Baldessari, Cindy Sherman o Richard Prince. Ens insereix l’art conceptual i l’art d’acció amb totes les seves variants: Gordon Matta-Clark, Hamish Fulton o Valie Export. Apreciem el tema d’arxiu amb Bern i Hilla Becher; la potència visual de la nova objectivitat alemanya de Thomas Ruff i Candida Höffer; les estratègies narratives de Douglas Gordon o Gillian Wearing; el treball d’arxiu amb Akram Zaatari. Advertim els paisatges de Bleda i Rosa. Ens qüestionem la veracitat amb Joan Fontcuberta i les composicions de Pilar Beltrán. Tanmateix, les fotografies estan disposades per zones segons la temàtica: dones, immigració, natura…

La directora de l’IVAM, Núria Enguita, i el comissari Enric Mira. Fotografia: Miguel Lorenzo.

El comissari de la mostra, Enric Mira, destacava que el discurs expositiu ordeix les nocions d’empremta o petjada, narrativa i concepte pel que fa a la fotografia i la seua relació amb l’art. En primer lloc, la fotografia en qualitat de petjada constitueix una inscripció material de la realitat capaç de vincular-nos de manera tangible amb el món, i els altres amb qui convivim; en segon, com a narrativa pot documentar el món, relatar-lo o inventar-lo. Vist així, podem pensar que la fotografia és parenta del corrent del naturalisme, candidata potencial d’esdevenir servidora del realisme social i versàtil per crear nous significats o fotomuntatges.

La fotografia com a concepte posseeix una dimensió cultural a discutir per l’observador, perquè, des d’un punt de vista conceptualista, les nocions universals i abstractes són un producte de la ment, sense existència fora d’aquesta, de manera que són construccions culturals dels hòmens. Potser, més que ordir petjada, narrativa i concepte, podríem parlar més aïna d’una sort de successió: petjada, narrativa i concepte per a la construcció d’un nou ordre.

Irene Elisa Santacreu Cortés
Natural d’Alcoi. Graduada en Filologia per la Universitat d’Alacant. Actualment cursa el Màster en Estudis Literaris per la Universitat d’Alacant. Col·labora amb la revista Tipografía la Moderna. Publicació «Retórica y demagogia» en Eikasia: revista de filosofía.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close