La galeria Marlborough va obrir les portes l’any 1946 a Londres i des de llavors sempre ha representat grans pintors, començant pels expressionistes alemanys ja fa més de mig segle. La seu de Madrid es va inaugurar amb Francis Bacon en 1992 i la de Barcelona en 2006 amb una col·lectiva que incloïa artistes com Luis Gordillo, Juan Genovés i Lucio Muñoz. No estranya, per tant, que se la consideri la galeria de la pintura amb P majúscula i, tot i això, acaba de llançar-se al món de l’art digital amb una exposició dedicada a un dels pares del net.art, Mark Amerika (Boulder, Colorado, 1960), escriptor, músic i artista visual, la dilatada carrera del qual ben resumeix l’evolució de les noves tecnologies aplicades a la creació.
Mark Amerika. Remixing Reality. 1993-2023
Galeria Marlborough
Enric Granados, 68. Barcelona
Fins al 13 de maig de 2023
Potser els clients habituals de Marlborough se sorprenen en saber que les acolorides impressions penjades a l’entrada de Mark Amerika. Remixing Reality. 1993-2023, no són originals d’artista sinó imatges capturades per Mark Amerika de Google Street View l’1 d’abril del 2012 quan aprofitant l’April Fools Day, Google va decidir meravellar els internautes amb una experiència única: gaudir el món en 8 bits com si els carrers s’haguessin convertit en un videojoc dels anys vuitanta. No obstant això, el fet no sembla constituir un problema, ja que 48 hores després de la inauguració ja s’havien venut tres obres i se n’havien reservat altres tres. “No ho esperàvem, vam decidir arriscar-nos conscients que podia ser una exposició difícil per al nostre públic usual, però l’acceptació ha estat total”, explica la comissària Lorea Iglesias, coordinadora de Marlborough Barcelona i responsable dels projectes digitals, que ha comptat amb tota la complicitat de la directora de la galeria, Mercè Ros.
La mostra, que es presenta com una mini retrospectiva d’aquest creador eclèctic i multidisciplinari, arrenca amb GRAMMATRON (1993-1997), la seva opera prima, que amb PHON:E:ME (1999) i FILMTEXT (2002), compon la trilogia del net.art que el va donar a conèixer al món. Emblemàtica d’un nou model de narrativa sorgit d’Internet i les possibilitats de l’hipertext, GRAMMATRON trenca amb la linealitat narrativa del segle XX i enllaça amb la metanarrativa d’escriptors visionaris com Borges i Cortázar. GRAMMATRON, que va marcar l’obertura a l’art digital de la Biennal del Museu Whitney de Nova York el 2000, convida l’usuari a prendre decisions contínues per construir una narrativa al voltant de l’heroi ciberpunk Abe Golam, encara que trenta anys després de la seva creació ja no es pot visionar en línia, sinó que requereix un entorn informàtic vintage.
Al compàs de l’evolució de les tecnologies de la comunicació, Mark Amerika ha anat tocant totes les tecles perquè a través de les seves obres tinguem un acostament i una percepció de l’espai digital sempre nous. “Internet no només permet noves experimentacions, sinó que les requereix” afirmava l’artista l’any 2000, gairebé deu anys abans de presentar Immobilité, considerat el primer llargmetratge artístic rodat amb un telèfon mòbil. També va ser pioner en l’ús de l’error, el glitch, com a recurs artístic. Mentre el món perseguia la imatge perfecta, la resolució més gran i el triomf de la hiperrealitat, Amerika creava el Museum of Glitch Aesthetics (MOGA), una institució fictícia consagrada a l’Artista 2.0, un personatge igualment fictici l’obra del qual permet explorar les potencialitats de l’error i l’imprevist, aprofundir en les pràctiques d’apropiació i remescla de continguts i suggerir reflexions crítiques sobre la cultura digital, la indústria informàtica i el món de l’art.
El projecte, un encàrrec de l’Abandon Normal Devices Festival amb motiu dels Jocs Olímpics de Londres del 2012, es va plasmar en obres que s’han convertit en pedres miliars del desenvolupament de l’art a Internet com Lake Como Remix, un hipnòtic viatge “ciberpsicogeogràfic”, que acaba de ser adquirida per la .NewArt {collection;}, excol·lecció Beep d’Art Electrònic. Al fons reunit per l’empresari de Reus Andreu Rodríguez i la seva dona l’artista Marie-France Veyrat, s’han incorporat dues obres més: el Goyaglitch dedicat a la cèlebre pintura de Goya Saturn devorant el seu fill, conservada al Museu del Prado i gravada per l’artista amb la càmera d’un mòbil de primera generació i una impressió de la sèrie Value Proposition. “Durant la pandèmia, amb l’auge dels NFT, l’art digital es va convertir en una mercaderia en alça per primera vegada a la història, així que vaig decidir respondre aquest nou mercat d’art especulatiu creant una sèrie d’obres titulada Value Proposition amb el Powerbook del 1994, que vaig utilitzar per crear GRAMMATRON”, explica Mark Amerika que durant la seva estada a Barcelona ha participat amb qui això signa, en una conversa a Casa Seat, que ja està disponible en línia. Value Proposition, una denúncia de l’art mercantil, com totes les seves obres explota les contradiccions inherents a la introducció d’un element pertorbador com l’art digital en un entorn altament reglat com el mercat de l’art.
Després de la seva presència a Barcelona, Mark Amerika se n’ha anat a Portugal on presenta Abducted Realities, un projecte site specific, comissariat per Ana Carvalho, a l’espai Casa Comum de la Rectoria de la Universitat de Porto on experimenta amb les possibilitats creatives de la intel·ligència artificial, mostrant el seu interès per les anomenades xarxes neuronals artificials. “La intel·ligència artificial és un terme general que fem servir per descriure la relació amb les tecnologies algorítmiques més avançades. Una altra manera de veure-ho és considerar-la com una intel·ligència creativa artificial que està investigant el seu propi potencial creatiu amb tu. Aleshores què passa si en realitat no estàs usant la IA com una eina creativa per investigar la teva imaginació, sinó que és la IA que t’està usant per aprendre com desenvolupar el seu propi potencial creatiu?” es pregunta Mark Amerika, llançant una qüestió que sens dubte tota la societat tindrà manera d’explorar els anys vinents.
