Quan tanca una galeria d’art a Barcelona o en qualsevol altre indret de Catalunya ens produeix un cert desencís, ja que es perd una part important de la història de l’art del nostre país, i a la vegada afecta els artistes que hi solien exposar. En canvi, quan apareix una nova galeria, tot i que no substitueixi el buit deixat per l’altra, almenys tenim l’esperança que aporti propostes més creatives, degut principalment a la qualitat dels seus artistes. Però en aquesta ocasió, el motiu de satisfacció és diferent, ja que una galeria catalana obra una seu a Paris, concretament es tracta de la galeria Mayoral.
Tàpies aujourd’hui
Comissari: Arnau Puig
Lloc: Galeria Mayoral
36, Avenue Matignon. Paris
Fins al 18 d’abril de 2020
Manel Mayoral és el fundador de la galeria, que va començar el seu camí a final dels 80 encara que els seus orígens se situen a Reus i Tarragona, fins que finalment va arribar a Barcelona, però no a la seu actual del carrer Consell de Cent, sinó al Bulevard dels Antiquaris al Passeig de Gràcia. Des dels seus inicis s’ha interessat per l’art modern i de postguerra. Per tant, ha complert tres dècades d’existència, i per celebrar l’efemèride l’any passat ho van celebrar amb diferents exposicions i conferències, a més de l’edició de publicacions.
Per la galeria han passat artistes adscrits a l’informalisme i la postguerra, tant catalana com espanyola: Cuixart, Tàpies, Brossa, Saura, Chillida, MIllares, Guerrero, Zóbel, Canogar, Feito, encara que també hi han exposat alguns dels creadors més significatius del segle XX: Dalí, Picasso i Miró. Més endavant, artistes com Clavé o Barceló també hi han exhibit les seves creacions. Dins de l’àmbit internacional ocupa un paper significatiu, ja que des de sempre ha apostat per mostrar els seus artistes fora del país. Per això ha participat en les fires més importants, com per exemple ARCO i Art Basel. Actualment participa a TEFAF de Maastrich i Nova York, així com a Art Basel de Hong Kong.
El nou espai està situat en un lloc molt cèntric de la capital francesa, com és l’avinguda de Matignon, considerat un dels carrers amb més presència de galeries d’art, cas de la Galerie Lelong i Applicat-Prazan, així com la casa de subhastes Christie’s. La galeria va obrir a finalde l’any passat, sota la direcció de Siân Folley, que havia treballat a Sotheby’s de Paris, Nova York i Londres, especialitzant-se en l’impressionisme i l’art modern. Segons ell, desitja portar “l’avantguarda de l’art espanyol de postguerra a una base de recol·lecció més ampla, així com proporcionar solucions flexibles per a les necessitats ràpidament canviants dels nostres clients”. De fet, la intenció de la galeria és la d’implantar una manera de fer a llarg termini amb el mercat existent que hi ha, no solament a París, sinó a França en general.
Per a Jordi Mayoral, un dels motius principals d’obrir aquest espai parisenc és que després de trenta anys participant en fires internacionals, ara sorgeix una nova oportunitat per desenvolupar nous projectes, i quin millor lloc que la capital francesa per dur-los a terme, ja que degut al Brexit, possiblement Paris serà l’epicentre europeu del mercat de l’art. La intenció és portar els artistes d’aquí a allà que, encara que tinguin un cert nom, a banda de Tàpies, Saura, Chillida i algun altre més, la majoria no tenen el reconeixement internacional que es mereixen. Per això és necessari mantenir la línia i consolidar-la amb un tipus d’art que sigui rellevant, però que en un altre moment sí que ho va ser i així ocupar un espai que no existeix. En definitiva, es tracta d’oferir una mirada actual per captar nous col·leccionistes, ja que l’etapa dels artistes de la postguerra és essencial per entendre l’art contemporani.
La galeria compta amb una sala reservada per als seus clients i una sala d’exposicions que es troba a la planta baixa que des del carrer es pot contemplar perfectament. Cadascuna de les mostres temporals que es facin tindrà un comissari diferent.
L’exposició inaugural va ser Antonio Saura. Brigitte Bardot et d’autres femmes, comissariada per Martine Heredia, professora en diferents universitats franceses i especialista en l’obra de Saura –va fer la tesi doctoral sobre l’informalisme a Espanya. S’hi exhibiren sis grans obres del pintor aragonès, datades entre 1956-1963, coincidint amb l’època del grup El Paso. Una de les peces mostrades estava dedicada a l’actriu Brigitte Bardot, que es va exposar per primera vegada al Museu Guggenheim de Nova York, l’any 1964.
L’actual exposició té com a comissari al filòsof i crític d’art Arnau Puig, gran coneixedor de l’obra d’Antoni Tàpies, des dels seus orígens a Dau al Set fins al moment de la seva mort. La mostra porta com a títol Tàpies aujourd’hui, on a través de vuit obres que el mateix comissari ha elegit, permetrà al públic parisenc apropar-se a l’enorme expressivitat i plasticitat del creador català, artista inscrit dins de l’informalisme que, juntament amb autors com Fautrier, Burri i Dubuffet, van ser els principals exponents de l’informalisme de tendència matèrica.
