World Arts / Art & Science
Sons en causa

La Guáquira. Nit de gripaus, cuques de llum i pluja

Read it in English

N10.17.709-O068.40.044. 19.54. 28.07.2011. Altitud : 105 m. Orientació a l’oest

La Guáquira és una hisenda propera a la ciutat de San Felipe de Yaracuy. El grup Ecous, vinculat a la Universitat Experimental de Yaracuy, que, amb el suport de l’Ambaixada d’Espanya, ens ha convidat a fer aquesta visita, duu a terme un interessantíssim estudi sobre paisatge sonor de les activitats agrícola i ramadera, les fonts econòmiques principals de l’Estat de Yaracuy. 

El nom d’aquest estat venezolà deriva dels mots jirajaras yara (‘agafar aigua’) i cuí (‘lluny’); de manera que Yaracuy significa “agafar aigua de lluny”.  No sembla, però, caldre anar gaire lluny a Yaracuy per agafar aigua, perquè hi plou força i això és el que assegura durant tot l’any la verdor i la humitat dels seus boscos. 

He pedalat una estona per un camí força estret en la direcció d’on sonaven unes granotes molt diferenciades de la massa d’insectes. En una clariana al costat del riu, prop de l’entrada del grup d’edificacions on ens allotgem, cantaven a ràfegues d’una remor d’aigües, més suau i aguda. Sonaven com si discutissin. Abans, quan instal·lava els estris per enregistrar, les cuques de llum guspirejaven. Igual que als contes de fades, però he tingut un esglai de mort.  Tot fugint d’un so de fons de naturalesa alhora mecànica i elèctrica, al pont d’entrada al campament, penjava el micròfon d’una branca, però un rugit terrible ha sonat darrere meu. Un animal enorme? No. Simplement, un generador —o vés a saber què— es dispara cada cop que algun dispositiu remot ho requereix. Havia anat a parar al costat de la caseta on viu aquest procel·lós monstre electromecànic tan sorollós, que, de fet, s’ha manifestat unes quantes vegades. El que m’espantava del rugit és el començament, que té una articulació semblant a la que podria produir-se pel pas de l’aire a través d’una gola de grans dimensions. Fa pensar en un felí descomunal; tan gran, que no pot ser cert que existeixi, però l’esglai te l’enduus igual. També ha passat un cotxe que sortia de la hisenda i això explica que abans hagués vist de lluny la llum d’una  llanterna prop d’aquí. Hi ha molta gent: realitzadors de documentals, uns biòlegs espanyols que em van presentar ahir, la gent d’en Dalis, el senyor Orlando, capatàs de la Guáquira, Carlos, l’encarregat de les claus… Massa moviment. A banda de les bestioles, que són moltes, i dels sons mecànics terrestres, un avió sobrevola la regió. Si hagués de fer cas de la meva oïda, plovia, però no em mullava. Típic de la selva: cauen branques i aigües arreu encara que no plogui. Tot i que també és típic que surtis ben moll, encara que no plogui.

La Guáquira · Estanaces.

Ara, fugint per segona vegada d’ocurrències sonores inquietants, les ventades a ràfegues continuen. M’he quedat sol amb la llanterna i la bicicleta enregistrant els gripaus d’uns gorgs que la vista ja no distingeix. S’ha fet molt fosc. Fernando, Argenis i Juan, els realitzadors de documentals que m’entrevistaven aquesta tarda, són lluny a la seva furgoneta. Visc ara un autèntic espectacle íntim i acústic. El senyal és boníssim. Malgrat ser més a prop d’ells que dels gripaus, a penes sento els grills i les llagostes. En primer pla, un gripauet que xiula i unes pedres que xoquen. O són branques? A les fosques és difícil de saber. L’avió passa un altre cop i un nou gripau glossa el primer amb un cant de la mateixa durada. Calla i deixa pas a quelcom més ràpid i molt més greu que, per un instant, copsa l’atenció escènica; però se’n va i el gripau d’abans resta solitari. Cerca parella, igual que el grill aquest que no ha parat en tota l’estona. Precisament ara que hi penso, alguna cosa de poca grandària que aleteja per aquí li fa baixar el nivell. Gairebé deixa de sonar, però aviat torna a la càrrega: l’afany reproductiu és més fort que qualsevol temor; i això és independent de l’espècie. És general. En aturar el seu cant, emergeix una llagosta per uns segons. No, no estima el silenci. Redueix el ritme i després el reprèn. És un lluitador. O potser, com diria l’amic Llorenç del nostre comú i malmès amic Ivar, un ‘follaor’.

Al bosc de la Guáquira.

Sota el meu arbre, experimento el paisatge sonor com una massa de so feta de xiulades, estridulacions i bombollejar d’aigües. I trons! No sé si hauré de sortir cames ajudeu-me. Abans del tro, passava lluny una moto de dos temps i simultàniament alguna cosa ha produït un cop metàl·lic prop del micròfon. La clariana s’omple novament de cuques de llum. En Dalis tenia raó: venen a boca de nit. Cuques de llum, grills, gripaus i granotes, vent, moto i avió, cruixit de branques i trons, de sobte, callen; ha d’estar plovent. Per sort, el meu arbre és gran i abundós de fulles i branques. Quant trigarà a calar? I de la bicicleta, que en faré, aleshores? Amaina i els gripaus tornen a la càrrega. Grills i llagostes, també. Plou de nou, crec; o tal vegada és el vent, que de tant en tant em duu alguna gota. No estic moll, per ara. 14 minuts d’enregistrament; me’n vaig o aguanto? Aguanto. Encara sort que els meus nous amics m’han deixat la seva llanterna. Amb aquesta foscor podria trencar-me la crisma o perdre la meitat de l’equip. Un altre esglai! Aquesta nit, en va plena. Un objecte potser metàl·lic ha caigut per aquí! 

Malgrat el vent i la pluja, les cuques de llum també aguanten. Ja fa molt que és de nit. Escintil·len pertot arreu.  En tinc molt a prop. Que bo. Són gairebé al costat del micro. Semblen mudes. No el destorben; tan sols l’il·luminen. De genolls al prat, algú diria que faig penitència. Res semblant: és la posició que amb més eficàcia m’evita els moviments i no vull sons meus als enregistraments. Al camí més ample, la furgoneta dels meus amics encén els fars. De lluny, amb prou feines il·lumina aquí el dors d’algunes fulles. El pas d’un altre vehicle mostra el camí, que no triga a esmunyir-se en la foscor. 19 minuts enregistrats! En falta només un! Tornen el vent i la pluja. Aquest arbre aguanta molt. De moment tinc sort, però quan abandoni la seva protecció, què? No sé. Cal anar a sopar. Com s’assemblen en Jorge i l’Hilario! Fa dies que ho penso, però no li ho diré pas.

.

Nord: 10° 17′ 7,09″ – Oest: 68° 40′ 0,44″ – 28/07/2011 19:54.

Sons en Causa

Sons en Causa és un projecte de l’Orquestra del Caos basat en el registre del patrimoni sonor propi d’una sèrie de contextos culturals on a l’entorn mediambiental, a causa del creixement econòmic, són previsibles canvis irreversibles a curt i mitjà termini. Les diversitats cultural i biològica, encara enormes, són massa fràgils. Mereixen ser tingudes en compte i la seva gran importància, divulgada. El patrimoni intangible, i amb ell, el sonor, està seriosament amenaçat en molts llocs del món. Un cop produïts els canvis que ara ens semblen inevitables, els sons, i amb ells les seves causes, hauran desaparegut per sempre.

Enregistraments: Josep Manuel Berenguer

Josep Manuel Berenguer
Josep Manuel Berenguer és coordinador i professor de Psicoacústica i Música experimental del Màster en Art Sonor de la UB i director l'Orquestra del Caos. President d'Honor de la International Conference of Electroacoustic Music del CIM / UNESCO, President de Quantum Art Lab, membre del Patronat de la Fundació Phonos i del grup MISAME. El seu treball inicialment electroacústic s'ha orientat a la instal·lació, al temps real i a la interactivitat. Les temàtiques desenvolupades inclouen qüestions relacionades amb la filosofia i la història de la ciència, els límits de llenguatge, l'ètica, la vida i la intel·ligència artificial, la robòtica, el metabolisme de la informació, així com els límits mateixos de la comprensió i la percepció humanes del món. Luci, que explora els comportaments complexos emergents de superposicions d'elements simples, va rebre el Premi ARCO-Beep d'Art Electrònic.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close