Arts visuals

La humilitat tapiana

“Fustes, papers, cartons i collages” és el títol de l’exposició d’Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) que presenta actualment la seva fundació; un títol manllevat del llibre que Joan Teixidor va publicar el 1964 arran de la mostra que va tenir lloc a la Sala Gaspar, a Barcelona el 1964. Aquesta faceta del seu treball es troba a la base de la seva concepció artística i filosòfica, i centra l’atenció en la precarietat dels materials, l’empremta que hi deixa l’artista i el missatge que vol comunicar. 

Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages
Fundació Antoni Tàpies
Aragó, 255. Barcelona
Fins al 22 de novembre de 2023

Comissariada per Núria Homs, aplega una trentena de dibuixos i de fustes de les dècades de 1960 i 1970, provinents del fons de la col·lecció, juntament amb préstecs nacionals i internacionals, a fi d’ensenyar peces poc vistes i algunes d’inèdites. La tria fa evident la voluntat de Tàpies de magnificar el que es considera petit i insignificant i assenyalar que tot allò que es concep com a marginal pot suggerir idees essencials. Aquesta és la darrera presentació abans d’engegar el centenari del naixement de l’artista a final del 2023. L’homenatge tindrà com a lema “Tàpies viu. Viu Tàpies” amb l’objectiu de potenciar la figura de l’artista i aprofundir en diversos vessants de la seva creació i del seu pensament, així com de ressaltar la vigència d’aquells temes que ens interpel·len avui.

Roman Ondak i Antoni Tàpies comparteixen espais en un diàleg que rellegeix i uneix les creacions dels dos artistes. Mentre l’eslovac rendeix tribut a tot el quotidià a través d’escultures, fotografies i instal·lacions espacials i qüestiona la perspectiva de l’espai a l’espectador, Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages centra la investigació en una sèrie de conceptes com són la pobresa, la fragilitat, la vulnerabilitat i fins i tot el patiment a partir de l’expressivitat dels materials mateixos. El paper, el cartó i el collage ja es troben a l’inici de la seva pràctica artística, concretament en obres realitzades durant el bienni 1946-1947, però és des de finals del 1958 que se n’incrementa la presència de forma significativa, convivint amb les famoses pintures matèriques. En aquell moment, influït per artistes com ara Marcel Duchamp o Kurt Schwitters, Tàpies va tenir la necessitat d’insistir i d’aprofundir en allò que ell anomenava “el missatge de l’insignificant, gastat o dramatitzat pel temps”. 

Tàpies. Violeta i forat rectangular, 1971. Col·lecció Isabelle Maeght, París. © Comissió Tàpies / vegap, 2023. © Maeght, 2023

Tradicionalment considerats com un aspecte menor, els papers i cartons de Tàpies tenen una importància fonamental en el seu art, i per això la selecció posa l’èmfasi en els materials escollits en funció del què volia expressar. La intervenció és molt subtil, sovint mínima, perquè vol que visquin i parlin per si mateixos. “El fet que el paper arrugat i plegat es trenqui amb facilitat”, explicava Tàpies, “o que el paper mullat sigui tou i orgànic són fenòmens que m’atreuen tant com les propietats materials de la pols de marbre o el vernís”, explicava a Borja-Villel en una conversa publicada al catàleg El tatuatge i el cos: papers, cartons i collages.

Tàpies va començar a pintar perquè volia entendre el món. I el moment de plena dictadura que va viure li va provocar una total rebel·lia contra els academicismes. A les dècades de 1960 i 1970 el dibuix està molt vinculat al collage, a l’assemblatge, al grattage, al fet d’estripar, doblegar o manipular el material perquè sigui el protagonista. Com el mateix artista afirma són les pintures matèriques les que deriven dels cartons, i no a l’inrevés. És significatiu que el color ocre-gris de les matèries sigui també el dels cartons. “Cap a la fi de 1958, vaig incrementar molt (…) les obres realitzades amb materials considerats pobres (…) Al costat de les grans composicions murals —a crits o en silenci—, els residus de cada dia. En realitat, fou la represa més conscient de temes que sovint m’havien atret. En les meves recerques havia descobert aquesta matèria, que jo trobo tan carregada d’estranyes suggestions, que és el cartró. Substància grisa, anònima, que difícilment es presta a ser manipulada i justament per això la més petita empremta de la mà el turmenta i el destrossa”, declarava Tàpies a Memòria Personal (Ariel, 1977). És la materialitat nua com a experiència espiritual i de coneixement que situa al mateix nivell que la música, la poesia o la filosofia. Darrere de la insignificança, del banal, de la quotidianitat hi ha per a Tàpies la poètica de la vida; només darrere de les petites coses podem trobar la felicitat. Salvat Papasseit deia: “Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa”. Per això, defensa els valors permanents i profunds que són els que situen l’home vinculat a l’univers i a la natura.

Tàpies. Díptic, 1972. Col·lecció Adrien Maeght. © Comissió Tàpies / vegap 2023. © Maeght, 2023.

Aquesta utilització de materials humils va accentuant de manera gradual un propòsit social que expressa l’angoixa provocada per l’opressió de la societat de finals del franquisme. En paraules de l’artista: “La situació social i política del meu país sempre ha tingut una repercussió important en la meva obra. Crec que això té a veure amb el fet que la concepció de l’art per l’art no em resulta vàlida. He mantingut sempre una actitud utilitària respecte a l’art.” Aquesta utilitat social de l’art prové, per a Tàpies, de la possibilitat d’introspecció i de contemplació profunda que conté l’obra d’art. En aquest sentit, assumeix el paper del fetiller, que té la funció de recuperar el ritual i de retornar a l’obra d’art la seva capacitat modificadora de la consciència. En la seva investigació intenta trobar imatges eficaces que provoquin un canvi de mentalitat. Per a ell, l’art com a capacitat transformadora, com a procés d’iniciació, és un mitjà capaç de fer possible la revelació del coneixement a través de la naturalesa de les coses. Tenia un do molt especial: el d’incorporar en el matèric tot el que és ocult i callat de la realitat latent, que és, alhora, la realitat imperceptible del quotidià.

Vista exposició Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages. Cortesia Fundació Antoni Tàpies

Tàpies és un artista posicionat entre dues situacions històriques i culturals diferents. Si bé, per una banda, els seus temes i obsessions, arrelats en elements quotidians i fins i tot de rebuig, són més propers a la generació que reaccionà contra l’expressionisme abstracte i l’informalisme; per l’altra, els seus postulats estètics entronquen bàsicament amb els corrents existencialistes. Alexandre Cirici, per la seva banda, des d’una visió historiogràfica, situa la figura de Tàpies com a artista frontissa dels llenguatges més contemporanis: considera que es va avançar uns anys al conceptualisme més actiu de Catalunya sobretot per la seva inquietud en determinats processos artístics i en l’exploració de materials. De la mateixa manera, va apostar per la denúncia i la lluita per la llibertat, així com per la transformació de l’individu i la societat mitjançant l’art. En el procediment de Tàpies, els materials febles i barats, d’ús quotidià, en desús i de naturalesa efímera com ara el cartró, el paper assecant o el paper de diari, són referències recurrents a l’art pobre.

Aquesta proposta se centra en una selecció de fustes, papers, cartons i collages de 1959 a 1975, i les fa dialogar amb pintures del mateix període que Tàpies tracta com si fossin un tros de paper o de cartó, que retalla, forada, enganxa o acobla, perquè la manera d’exercitar és la mateixa i l’artista transita d’un suport a l’altre amb total naturalitat, segons Núria Homs, comissaria de l’exposició. Quant al dibuix i al grattage, Tàpies descobrí una pintura que no es basava en la pinzellada sinó en l’escriptura, la incisió i la inscripció que, com el tatuatge ho és de la pell, són inseparables del seu suport. Treballava amb instruments durs, com ara el llapis, el punxó, les tisores o l’espàtula, que li permetien una relació amb la superfície de l’obra més física, immediata i visceral.

Tàpies. Cartó, fustes i draps, 1973. Col·lecció Adrien Maeght. © Comissió Tàpies / vegap 2023. Fotografia: © Maeght, 2023.

Tàpies parla de la realitat més immediata en un intent de sacralitzar les coses petites i senzilles que s’emmarca en la tradició franciscana de considerar tan important una pedra com una catedral. Bons exemples en són les peces que podem contemplar com ara Frottage de monedes (1960), Línies discontínues (1964), Paper blau (1967), Paper rosa (1967), Taques sobre diari (1969), Violeta i forat rectangular (1971) o Cartó amb fustes i draps (1973). Igualment, va ser un intel·lectual amb un gran bagatge lector i musical i va dur a terme una activitat intensa en el camp de l’obra gràfica amb llibres de bibliòfil i carpetes en col·laboració amb poetes i escriptors. I per això, el llibre d’artista El pa a la barca, se situa com a punt final del recorregut per incidir en l’antítesi del que seria una publicació de luxe. Realitzat a quatre mans entre Joan Brossa i Antoni Tàpies, fou editat el 1963 per la Sala Gaspar. Combina un text de Brossa amb la pobresa dels materials triats per Tàpies: un paper arrugat amb dues taques negres, un full arrencat, un retall de diari trencat i tacat i el fragment d’un sobre.

La mostra es completa amb la projecció del documental Malír Tàpies (1969) dirigit per Joan Acarín i produït per la televisió txecoslovaca. El film ens apropa Tàpies a Campins, on l’artista solia passar els estius des del 1960. És en aquesta localitat del Montseny on feia gran part de la producció anual. Mentre un narrador versiona uns textos de Tàpies en què parla d’algunes de les seves fonts d’inspiració, es mostren el paisatge i l’entorn, així com escenes de l’artista acompanyat de la seva família i del poeta Joan Brossa.

Altres exposicions de tesi que també van fixar la seva atenció en la humilitat, la simplicitat, el deteriorament o el dolor en l’obra de Tàpies, a més de la ja esmentada Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages (Sala Gaspar, Barcelona, 1964), van ser: Antoni Tàpies. Papiers & cartons (Galerie Berggruen, París, 1963) i Tàpies. El tatuatge i el cos: papers, cartons i collages (Fundació Antoni Tàpies, Barcelona, 1998).

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’art per la UB. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual formà part de la Junta Directiva entre els anys 1987 i 1995. Premi GAC 2022 a la Crítica d’Art (Galeries d’Art de Catalunya). Ha desenvolupat la crítica d’art a: revista Batik (1980-1982) -on fou cap de redacció-; revista Arte Omega (1992-1996); diari Avui, suplement Cultura (1982-1997) i a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999–2002) i Ona Catalana (2000–2004). Col·labora actualment en mitjans especialitzats (Bonart i El Temps de les Arts). Ha publicat el llibre “Discurs crític. 25 anys d’escrits” (novembre 2009), Ed. Mediterrània. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002); membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Bens del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya (1993-1996); responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012- 2016); Directora de l’Arts Santa Mònica (2012-2014) i Coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Ha comissariat una cinquantena d’exposicions i ha coordinat més d’un centenar de mostres. És autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close