Arts visuals / Exposicions

La maldat benvinguda. Francesc Torres . L’home i la guerra

Els que ens interessem per les activitats artístiques ens hem trobat que una obra, una exposició, una instal.lació ens ha impactat, o ens ha sorprès, indignat, interessat o avorrit, entre diverses possibles reaccions a allò que hem vist. Però són poques, molt poques, les vegades que el que veiem ens remou des de molt endins i ens omple de qüestionaments.


Situar-nos davant de les nostres contradiccions, davant d’una realitat que ens entestem a ignorar, de les complicitats que no volem veure i de buscar respostes a unes preguntes que volem amagar no és mai fàcil però, evidentment, cada cop és més i més necessari.

La guerra, aquesta realitat que perdura a través dels segles, que forma part de la nostra història i cultura i rebutgem en les nostres manifestacions però que mai qüestionem amb les nostres accions, ens és mostrada amb les seves diferents cares sense desig de donar-nos lliçons ni aportar tradicionals moralines, simplement posant el focus en diferents aspectes que ens fan aturar i demanar-nos el perquè.

En el nostre món, on les opinions van i venen de manera incessant i generalment de manera frívola i poc analítica, ens impacta de manera especial veure una instal·lació on enlloc de discurs d’opinió es proposa visualitzar diferents realitats que conformen un fet que, d’entrada, voldries eliminar de la capa de la terra, la guerra.

Com cita en Francesc Torres en les seves molt recomanables memòries «La campana hermètica» :

L’art és una manera de ser al món

indissoluble de la vida, però no és la vida.

La vida i l’art són en llocs diferents

Però justament per això, per aquesta separació i distància, l’art, que té una capacitat limitada per canviar les coses, ens pot ajudar, per contra, a conscienciar i a reflexionar sobre la vida i sobre fets que semblen indestriables de la condició humana. En les seves reflexions Francesc Torres ens parla de la història explicada per Tucídides sobre la guerra del Peloponès. Un fet històric molt significatiu que ens posiciona directament davant d’una realitat. Es tracta del que es coneix com «La conversa de Melos» on els representants d’Atenes exigien als representants de la illa de Melos qus s’unissin a la Lliga Àtica i quan aquests esgrimien la seva neutralitat els atenesos els van amenaçar amb la invasió violenta de la illa. Quan els habitants de Melos es van mostrar sorpresos davant la desproporció de l’amenaça i van demanar com eren capaços d’alguna cosa semblant, la resposta d’Atenes va ser clara i meridiana. «Per què podem».

Evidentment la guerra i els seus motius és un tema complex i molt difícil d’analitzar, com remarca el mateix artista, però sigui com sigui cal que anem intentant treure alguna de les capes que la configuren per poder fer un pas més cap a la consciència de la seva realitat, encara que segurament no cap a la seva comprensió. I la instal·lació «La maldat benvinguda» ens ajuda a veure alguna de les contradiccions que s’evidencien quan s’intenta analitzar i ens porta a preguntar-nos com pot ser que malgrat l’evidència del desastre humà que representa, cada cop més gran, no es fa res per aturar-la.

El moment actual amb dues guerres properes de gran crueltat i duresa i nombroses de més llunyanes ( un llistat de 59 ) fa evident que el coneixement de la història no serveix per canviar res, i per tant fa més necessari que mai fer un pas endavant. Hem de ser capaços, a banda del posicionament de denunciar la crueltat de la guerra, de com diu Francesc Torres « anar més enllà d’un intent d’entendre i exposar perquè existeix com una maledicció bíblica impossible, aparentment, de ser erradicada del registre del comportament humà»

La instal·lació, i torno a utilitzar les paraules de l’artista « està formada per elements tots ells equívocs i de doble significat i la seva articulació narrativa no afirma ni nega, ni justifica ni condemna» i segurament és per això, per què va més enllà de l’habitual denúncia i ens col·loca davant tantes incongruències, de les quals també en som partícips, que ens fa trontollar.

D’entrada l’element principal és una ambulància. Evidentment serveix per salvar vides però no deixa de ser un vehicle militar encarat contra una paret i que sosté un ou que es recolza en el mur. Un ou, símbol de la vida i també de la fragilitat, que necessita de la pressió del poder i de la força per aguantar-se, una pressió que si augmenta l’esclafa contra la paret i per contra si disminueix fa que caigui i també es destrueixi. Una manera molt real de mostrar també la nostra necessitat de ser «protegits» pel poder de l’Estat, de la nostra acceptació vers aquesta pressió.

Instal·lació «La maldat benvinguda» de Francesc Torres al Born. Centre de Cultura i de Memòria

A l’altra banda de la paret una imatge icònica de la II Guerra Mundial realitzada per Eugene Smith on un marine nord-americà porta en braços un infant japonès que acaba de trobar en un forat. Una altra paradoxa: la tendresa al costat de la barbàrie .

A l’entrada de la instal.lació una altre imatge, aquesta de la guerra d’Ucraïna, on es mostra un home, que anava amb la seva bicicleta, abatut pels soldats russos, caigut amb els peus encara als pedals. Un civil, un ciutadà, aniquilat pel poder militar. Una sèrie de bicicletes envolta la imatge i fan ressaltar la indefensió del ciclista i el fet que no era un sol individu sinó que en són molts els caiguts.

Detall de l’ ou a la instal·lació «La maldat benvinguda» de Francesc Torres al Born. Centre de Cultura i de Memòria

Finalment un collage visual de diferents imatges de diverses guerres i accions militars que es van entreteixint amb la imatge d’una mare alletant al seu fill. Naixement i mort, dues fites de la nostra existència però que en aquest cas ens violenta perquè la violència i la mort que veiem no és la natural d’un individu sinó un final massiu provocat per la brutalitat de la guerra.

Només amb la descripció dels elements que formen la instal·lació ja se’ns obren múltiples qüestionaments, però la seva visió també ens crea un neguit i potser la necessitat d’anar un punt més enllà en les anàlisis que acostumem a fer i demanar-nos el motiu pel qual el «per què podem» dels atenenses encara és tant vigent.

La instal·lació es podrà visitar al Born. Centre de Cultura i de Memòria de manera individual per formar part posteriorment d’una exposició col·lectiva que qüestionarà el tema de la guerra. Obra i entorn que ens fan visible que la guerra és part de nosaltres i la nostra cultura però sobretot de la cultura del poder….i aquesta només es podrà canviar des de la força de la ciutadania i perquè cal que sigui així hem de començar, amb urgència, a fer-nos preguntes.

Fina Duran
Llicenciada en Història de l’Art a l'Universitat Autònoma de Barcelona. Membre de l’ Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art(AICA)
Tècnica especialista en Patrimoni i Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya.

Coordinadora general d’exposicions a Arts Santa Mònica fins 2017, comissariat d’exposicions, coordinadora centres d’art territorials (2005-2008) col.laboradora revistes d’art, autora de llibres d’art infantils.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close