Arts visuals / Exposicions

La nova galeria de Juan Naranjo a Barcelona

Juan Naranjo ha obert una nova galeria als Jardins Montserrat de Barcelona. Incansable emprenedor en el camp de la fotografia, expert en subhastes i llibres d’art i fotografia, acaba de deixar la llibreria Kbr de la Mapfre i ens sorprèn amb una nova iniciativa, que complementa l’activitat que des de fa uns anys desenvolupa al carrer Casanova, 136-138 amb el nom de Galeria & Documentos.

Fins ara ningú havia prestat atenció als documents d’art més enllà de les avantguardes històriques dels anys 20 i 30 del segle XX, catàlegs antics, cartells, fulletons, fotografies documentals, i documents visuals i sonors. Fins fa poc es deia que els arxius es donaven als museus a canvi de la seva acceptació. La compra dels Archivos Lafuente de Santander per 33 milions d’euros o els de Harald Szeemann per 22 milions de francs suïssos per la Fundació Getty demostren que els “papers d’art” tenen un valor. És en aquest camp que Juan Naranjo està lluitant per revertir la falta d’interès del nostre país en els documents, els arxius fotogràfics i artístics per transformar-los en inversió per tal que siguin una eina fonamental per a l’estudi de la història de l’art i la fotografia. En una època que avança cap al món digital, el document històric en paper o en suport original esdevé un tresor patrimonial preuat.

Irma Marco, Dark side of social media, 2020

Juan Naranjo s’ha especialitzat en el període documental dels anys seixanta i setanta i dels seus autors, locals i internacionals, i també en l’obra d’art com a document. A part de les exposicions museístiques dedicades a l’obra d’art conceptual que hi ha hagut a Catalunya i a l’Estat espanyol, els documents sempre han quedat a l’ostracisme o han emplenat simplement vitrines per farcir exposicions i convèncer el públic que l’exposició s’havia treballat a fons. Aquest és un dels problemes que han tingut algunes exposicions del MACBA.

Juan Naranjo és algú a qui li agrada la concreció i la síntesi. Així, ja des de la seva Galeria & Documentos, ha treballat extensament la fotografia contemporània, ha editat portfolis, documents sonors, i ha dut a terme nombrosos projectes, exposicions i edicions.

Words / Paraules

La nova galeria dels Jardins Montserrat ha obert amb el títol de Words, és a dir, paraules. Una exposició de recerca textual que dona valor poètic a la visualitat i a l’inrevés. Certament, l’experimentació poètica ha estat sovint la punta de llança de corrents artístics plàstics. Només cal pensar en dadà i el surrealisme. Els poetes han estat els visionaris que atien la flama del que ha de venir.

Naranjo hi ha reunit setze autors contemporanis, entre poetes, artistes visuals, conceptuals i practicants del vídeo que han anteposat el vessant poètic de l’obra a la disciplina artística. Si aquest ha estat el seu interès general, en aquesta exposició concreta mana la paraula fora de context, que pren nova significació en transformar-se en objecte visual i en obra d’art. Des del lletrisme d’Isidore Isou i de Maurice Lemaître, als jocs de lletres de Jana Kluge, als  cartells d’Alfredo Jaar; al missatge de la banderola activista d’Irma Marco, a poetes visuals com J.M. Calleja o Eduard Escofet, i performers com Bartolomé Ferrando, sense deixar de banda altres propostes en la mateixa línia de Miroslav Klivar o Jean Le Gac.

Mariano Zuzunaga, Mi único alimento, 1985

Però també hi trobem clàssics de l’art conceptual de les files internacionals, com Jochen Gerz i Ian Hamilton Finlay, i de les locals, com Jordi Cerdà, Xavier Franquesa o Marcel Pey. Aquest darrer amb una clàssica obra del seu quefer: Blood! (1980) digna de museu, un treball activista que combina imatge i text que des d’una posició inconformista critica el món sencer en un canvi de dècada. Ens sorprèn també que un fotògraf com Mariano Zuzunaga aparegui aquí com a poeta visual amb un text de 1985 a la manera d’un poema “engargotat” per la tipografia d’una màquina d’escriure amb el títol “Mi único alimento”. Té un component espectacular l’obra de Vicenç Altaió, Festes de la canonització 2003, amb diferents làpides que situen tres creadors del segle XX, Gaudí, Beuys i Tàpies entre dos sants, Ignasi de Loiola que escrigué els Exercicis espirituals a la Manresa de 1622 i les festes de canonització el 2003 i Santa Teresa de Jesús (1515-1582). Entremig, Antoni Gaudí ((1852-1926) amb un ciri i en procés de canonització; Joseph Beuys (1921-1986), de qui s’ha celebrat el centenari que gairebé l’ha canonitzat, amb un barret com a atribut, i Tàpies, una làpida amb una creu, que només posa la data de naixement 1923, en espera de la celebració del centenari i conseqüent canonització.

Vicenç Altaió, Festes de canonització, 2003

Menció a part mereix en una col·lectiva plural d’aquestes característiques el treball videogràfic de Julian Alvarez i Lydia Lunch, titulat Fucking Christmas de 1989, un producte dels anys vuitanta quan la càmera de vídeo emprenia un moviment accelerat, la musica punkie es barrejava amb el tràfic de la ciutat i la veu femenina d’una cantant convertida en udol era un al·legat contra l’avorriment d’unes festes nadalenques a la ciutat de Barcelona, on les llumetes —que, per cert, no han desaparegut— eren senyal de ciutat endormiscada abans que els Jocs olímpics ens fessin perdre la son i les lleganyes del franquisme. Òbviament, en blanc i negre.

Com a activitats que acompanyaran aquesta exposició Words es presentarà l’edició de Kathrin Golda-Pongratz titulada Más allà de los esqueletos de Valdecarros, que forma part de la sèrie Landscapes of Pressure (2014) i una àmplia selecció de vídeos de Jana Kluge, del projecte Gutenberg’s Legacy, homenatge a Marshall McLuhan, ue va dur a terme amb la col·laboració de compositors com Monty Adkins, Basilio del Bocca, Gerardo i Horacio Vaggione, entre altres.

Celebrem aquest nou aterrament de Juan Naranjo amb un segon local a Barcelona on, a més d’exposicions, hi haurà accés a subhastes de fotografia i documents visuals i sonors, sempre amb segell poètic.

Pilar Parcerisas
Crítica d'art i curadora d'exposicions independent. Doctora en Història de l'Art i llicenciada en Ciències de la Informació. Membre fundadora del diari Regió 7. Ha comissariat més de cinquanta exposicions, entre elles: Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980 (1992), Dalí. Afinitats Electives (2004), Man Ray, llums i somnis (2008), Vienna Actionism (2008), Il·luminacions. Catalunya visionària (2009), Dalí, Duchamp,Man Ray. A Chess game (2014-2916), Joan Ponç. Diàbolo (2017-2018), Adolf Loos. Private spaces (2018). Ha publicat Art & Co. La màquina de l'art (2003), Barcelona Art-Zona (2007) Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007) i Duchamp en España (2009). Crítica d'art del diari Avui i Elpuntavui (1982-2017). Ha escrit guions per al cinema, entre ells destaca el llarg L’última frontera (1992). Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close