Arts visuals

La reconstrucció de la memòria. Habitar l’oblit

El Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, a les seves dues seus, presenta un programa expositiu i d’activitats envers la reivindicació de les víctimes de la guerra civil espanyola i de la dictadura franquista. Davant del moment històric actual d’auge del feixisme les dues propostes posen el focus en la recuperació de la memòria democràtica, alhora que proposen una reflexió quant a la dignificació de les persones desaparegudes o silenciades. “Forats per a fer un rèquiem”,  comissariada per Ingrid Guardiola i Meritxell Ferrer, inclou dues peces basades en casos reals: 22 forats per a fer un rèquiem del col·lectiu Cabosanroque que aborda el comboi que el 1959 va traslladar 179 cossos no identificats de la demarcació gironina al Valle de Los Caídos i Exhumació núm 2 de Miquel García, un desenterrament simbòlic de més de 5.000 persones soterrades en fosses comunes a Catalunya. Per completar la recerca, “Vacances amb Franco”, en coproducció amb el Museu de l’Empordà i comissariada per Cristina Massanès, explora la relació entre el turisme i el franquisme. Aquestes mostres estan vinculades al protocol sobre arxiu i memòria de l’actual projecte del Bòlit.

Forats per a fer un rèquiem
Cabosanroque i Miquel Garcia
Comissàries: Ingrid Guardiola i Meritxell Ferrer
Bòlit
Fins al 13 d’octubre de 2024

Vacances amb Franco
Bòlit_StNicolau i Museu de l’Empordà
Comissària: Cristina Massanès
Artistes Monika Anselment, Denys Blacker, Christophe Otto, Annette Riemann, Tom
Fins
al 6 d’octubre de 2024

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va suposar la mort d’entre 400.000 i 700.000 persones, segons diferents historiadors, a les quals caldria sumar unes 50.000 morts posteriors al conflicte bèl·lic a causa de la repressió franquista. Després de quasi tres anys de guerra, Catalunya va ser ocupada per les tropes franquistes. Per una banda, la derrota portaria desenes de milers de catalans a marxar a l’exili, a ser empresonats i, en el pitjor dels casos, a ser afusellats i enterrats en fosses comunes. Encara ara, es calcula que hi ha 140.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, moltes de les quals es troben a les 4.265 fosses. A Catalunya n’hi ha més de 900 i s’estima que només se n’han obert un 10%. La subjugació va marginar la memòria dels seus adversaris republicans i va deixar aquests morts abandonats a les cunetes. Mentre van desapareixent els últims testimonis de la Guerra Civil espanyola i de la postguerra immediata, les ferides i el seu dolor, no només no s’han esvaït, sinó que segueixen més vives que mai.

La memòria democràtica a debat. Els enterraments anònims de la dictadura franquista

Habitem l’oblit a través de la creació artística, la qual crea artefactes que sobreviuran a la nostra pròpia desaparició. Molts artistes contemporanis treballen en aquesta direcció per recuperar les víctimes afusellades pel franquisme de l’amnèsia social. En aquesta línia, Vint-i-dos forats per a fer un rèquiem és un oratori contemporani; una instal·lació audiovisual interactiva que es construeix a partir del silenci contingut dins de forats excavats a terra; el nombre dels quals canvia en funció del lloc on s’emplaça la peça. Se centra en les fosses comunes de l’autarquia franquista; un tema recentment ressorgit a causa d’un debat públic causat per la negativa d’alguns governs autonòmics, formats per partits de dreta i extrema dreta, d’aplicar la llei de la memòria democràtica 20/2022. La mostra vol ser un acte d’homenatge als morts anònims, els cossos dels quals van ser traslladats al Valle de los Caídos el 23 de març de 1959. La proposta dels artistes Laia Torrents (Vic, 1976) i Roger Eixut (Palma, 1975), components de Cabosanroque, neix d’un article publicat l’any 2008 a la Revista de Girona on Joan Pla rememorava l’episodi del comboi que va traslladar 179 cossos trobats en 22 fosses comunes a la província de Girona fins a l’actual Valle de Cuelgamuros. El tàndem ha treballat a partir de les fosses comunes de 19 municipis de les comarques gironines, dels quals 9 col·laboren directament amb la iniciativa. Amb el suport del Bòlit, el Memorial Democràstic i la historiadora Queralt Solé, han fet una investigació per localitzar els emplaçaments de les sepultures amb les complexes dificultats intrínseques que comporta. Per una banda, un conjunt de pesos amb terra extreta dels forats genera una nota sobre una corda; per l’altra, els silencis dels vídeos registrats a cada excavació congela el moment. El resultat és un muntatge que funciona com un oratori laic que permet submergir-se en la memòria, la violència i el trauma.

Aquesta instal·lació crea una xarxa de memòria conjuntament amb Exhumació núm. 2 de Miquel Garcia (Barcelona, 1975), realitzada amb l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya; una entitat per mantenir viu el record dels republicans executats pel franquisme a Catalunya per raons polítiques i ideològiques. Es tracta d’una obra multidisciplinària que combina pintura, performance i vídeo per a la realització d’una exhumació simbòlica. Presenta una llista impresa amb més de 5.000 persones soterrades en fosses comunes a Catalunya. El contingut de la compilació ha estat tapat amb una pintura termosensible de color negre que n’impedeix la lectura. Per tal de reproduir l’acció d’extreure a la llum allò que ha estat encobert i amagat, es va convidar a l’esmentada associació a participar i a activar la llista. L’acció es va realitzar al Fossar de la Pedrera de Barcelona, on s’inhumaren 1.717 persones entre els anys 1939 i 1952, de les quals 1.686 van ser afusellades al Camp de la Bota, 8 als fossars del castell de Montjuïc i 23 van ser executades amb el garrot vil a la presó Model de Barcelona. Les famílies de les persones executades desvetllen les dades dels seus parents fregant la pintura negra. Mitjançant la calor humana, les seves dades tornen a sortir a la llum. Per realitzar la peça, Miquel García va rebre l’ajut de Girona Crea i el Memorial Democràtic, a més a més de la producció del Bòlit. Actualment, l’artista està desenvolupant la recerca per realitzar  Exhumació núm. 3 a la ciutat de Madrid.

Vacances amb Franco. El plaer versus la repressió política

A la dècada dels setanta, en una Espanya silenciada per la lenta agonia del franquisme, els joves van començar a trencar els motlles d’una comunitat trista i adolorida. Inspirats per la Califòrnia de finals dels seixanta i el maig francès parisenc, va irrompre l’alliberament sexual, la contracultura, la rebel·lió social, l’underground i un indici de llibertat que s’introduïa a la península a les maletes de centenars de milers de turistes que descobrien el país. La societat civil tenia una vitalitat extraordinària i la transgressió va inundar els carrers. En els nuclis costaners és on va sorgir amb més proliferació el desenvolupament del visitant de sol i platja a un ritme vertiginós. Comença el “boom” turístic que topa obertament amb les vivències de la tirania. El famós eslògan “Spain is diferent” havia calat. Segons Joan Buades: “El franquisme es va salvar pel turisme”. La dictadura franquista va utilitzar el turisme per buscar l’aprovació internacional, convertint-lo en una eina de validació d’un pretès model democràtic. Turistes de les democràcies europees, aliens a la repressió franquista, trobaven a la costa espanyola un destí d’esbarjo. La mostra aplega obres de vuit artistes estrangers (Monika Anselment, Denys Blacker, Christophe Otto, Annette Riemann, Tom Theunissen, Stefanie Unruh, Ulrike Weiss, Jörg Zimmer) que de petits estiuejaven en aquella Espanya franquista. A partir de les seves vivències, cada autor/a ha elaborat una obra de nova creació amb material d’arxiu familiar, fotografies d’època, films, records i textos. Les intervencions estan repartides entre Figueres i Girona per articular un retrat de la història recent d’Espanya en el que es palesa la contradicció entre dues experiències oposades: la del gaudi ociós i la de l’opressió política.

El Bòlit, dirigit per Ingrid Guardiola, és un dels centres territorials del Sistema Públic de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya, dona visibilitat a les arts visuals i als i a les artistes, tant del territori local, com català i internacional, mitjançant la difusió de les arts visuals a través d’un extens programa d’exposicions i activitats, que aborda temes d’interès general i específic del món contemporani.

Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’art per la UB. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual formà part de la Junta Directiva entre els anys 1987 i 1995. Premi GAC 2022 a la Crítica d’Art (Galeries d’Art de Catalunya). Ha desenvolupat la crítica d’art a: revista Batik (1980-1982) -on fou cap de redacció-; revista Arte Omega (1992-1996); diari Avui, suplement Cultura (1982-1997) i a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999–2002) i Ona Catalana (2000–2004). Col·labora actualment en mitjans especialitzats (Bonart i El Temps de les Arts). Ha publicat el llibre “Discurs crític. 25 anys d’escrits” (novembre 2009), Ed. Mediterrània. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002); membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Bens del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya (1993-1996); responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012- 2016); Directora de l’Arts Santa Mònica (2012-2014) i Coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Ha comissariat una cinquantena d’exposicions i ha coordinat més d’un centenar de mostres. És autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close