Arts visuals / Patrimoni

La reivindicació de les mal anomenades arts aplicades, decoratives o sumptuàries

El llibre “Al servei de l’altar. Tresors d’orfebreria de les esglésies catalanes. Segles IX-XIII” estudia, contextualitza i cataloga 113 objectes litúrgics obrats a Catalunya durant l’edat mitjana.

Fins al segle XVIII no es va produir el que el Dr. Larry Shiner, professor emèrit de Filosofia i Història de l’Art de la Universitat d’Illinois, va anomenar “la invenció de l’Art” en el seu famós llibre que amb aquest títol va publicar el 2001, després de deu anys de treballar-hi.

Aquest historiador de l’art nord-americà demostrà que fins a aquest segle no hi havia cap diferència entre un artista (un pintor o un escultor) i un artesà (per exemple, un orfebre, un ceramista o una brodadora). Posteriorment, al segle XIX, es va anar consolidant la ignominiosa divisió entre artistes que exercitaven les “Belles Arts” i els artesans que practicaven allò que s’acabà anomenant “arts aplicades”, “arts decoratives” o “arts sumptuàries”. A partir d’aleshores, per ser un artista calia ser un geni, tenir inspiració i ser original, mentre que un artesà s’havia de conformar amb ser un home o una dona d’oficis que practicava una activitat manual per a la qual només calia tenir habilitat.

Afortunadament, llibres com “Al servei de l’altar. Tresors d’orfebreria de les esglésies catalanes. Segles IX-XIII” escrit per la Dra. Lourdes de Sanjosé i Llongueras contribueixen a desfer la falsa creença, encara molt arrelada, que un orfebre medieval no té la mateixa categoria ni estatus que un pintor o un escultor de la mateixa època.

Aquest llibre editat el juny de 2018 per l’Arxiu-Biblioteca Episcopal de Vic i el Patronat d’Estudis Osonencs amb la col·laboració d’alguns dels principals museus del país, suposa una fita en els estudis sobre art medieval a Catalunya. El llibre té com a punt de partida la tesi doctoral de la mateixa autora defensada el 27 de gener de 2016 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona sota el títol de “L’obra de Llemotges i d’altres orígens. L’obra de metall als segles XII-XIII a Catalunya”, dirigida pel Dr. A. José i Pitarch, si bé n’amplia l’horitzó cronològic, ja que la tesi es cenyeix al segles XII-XIII, mentre que el llibre abasta del segle IX al XIII.

Es tracta d’un llibre molt complet, dividit en dos grans blocs: l’estudi i el catàleg. L’estudi segueix l’ordre cronològic de les principals tipologies dels objectes litúrgics (calzes, patenes, creus, encensers i bàculs), mentre que el catàleg inventaria 113 objectes d’acord amb les tipologies esmentades a l’estudi.

Al servei de l'altar
Al servei de l’altar

El llibre inclou totes les obres fetes tant en un taller català com les obres foranes que han tingut presència històrica a Catalunya i que han influït en les obres realitzades aquí. Tanmateix, una part rellevant de l’estudi és el capítol dedicat a la producció catalana “a la manera de Llemotges”, és a dir, els objectes de metall amb aplicacions d’esmalt que a partir del segle XIII es feren a Catalunya imitant la producció llemosina.

D’altra banda, cal destacar també la comparació dels exemplars estudiats amb representacions dels mateixos objectes litúrgics que apareixen en manuscrits miniats, escultures o pintures catalanes de l’època; així com la relació amb objectes litúrgics forans, tot demostrant un notable exercici de contextualització per part de l’autora.

Més enllà del contingut del llibre, fruit de les extenses investigacions de la Dra. Lourdes de Sanjosé, cal ressenyar l’esplèndida edició del llibre, acompanyada de nombroses fotografies i en especial cal esmentar la incorporació de 27 làmines on es recull gràficament l’evolució històrica de les principals tipologies dels objectes litúrgics esmentats.

El llibre es clou amb un recull de l’extensa bibliografia consultada i amb la traducció al castellà i a l’anglès de la primera part del llibre, és a dir, de l’estudi.

Finalment, cal observar que una part important de les 113 peces catalogades i estudiades per la Dra. Lourdes de Sanjosé provenen del Museu Episcopal de Vic, essent especialment rellevant la col·lecció d’encensers medievals d’aquesta institució museística, ja que esdevé una de les col·leccions més importants i nombroses d’Europa. Aquesta col·lecció d’encensers fou aplegada majoritàriament per Mossèn Josep Gudiol i Cunill, conservador del Museu Episcopal de Vic entre 1898 i 1931, a la memòria del qual la Dra. Lourdes de Sanjosé dedica molt encertadament el seu llibre. Mossèn Gudiol i Cunill fou el pioner dels estudis d’orfebreria a Catalunya i va desenvolupar la seva tasca, precisament, en una època en la qual aquests objectes eren majoritàriament considerats “artesanals” i sense valor artístic.

Miquel Mirambell

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close