Arts visuals / Patrimoni

La senyora dels anells

En aquest article relacionarem anyells, anells, Agnès, Agnese, Agnesi i Inés… Tot en un. I és que contemplar en directe una de les obres més renaixentistes a aquesta banda de la Mediterrània és un privilegi que passa poques vegades en un any. Tenen davant un triangle màgic, una Mare de Déu guapíssima, un cant a la fertilitat, un matrimoni místic… i les runes imaginades d’una Roma sense temps passejades per un sant Jordi a cavall.

Joan de Joanes és segurament un dels artistes més coneguts, amables i eficients que produí el Regne de València al segle XVI. I també dels millors. Ell —amb una base inequívoca del ple Renaixement romà— creà els arquetips dels personatges religiosos que poblaran l’univers catòlic del segle XVII. Ell va ser sense dubte un dels pinzells més importants de la Contrareforma. Aquest pintor és possiblement el primer artista que adapta els estilemes de Rafaello Sanzio i els transforma en un llenguatge encara més amable i suau. I aprofita el magistral sfumatto de Leonardo perquè els personatges prenguen volum en les taules i en les teles. Son pare, Vicent Massip, és el geni que prepara el fill, i aquest perfecciona la tècnica del pare, la popularitza, la transforma en icones creïbles, que respiren, càlides i casolanes. De Joan són els Cristos eucarístics, els barons de dolors, els àngels guapíssims, les Santes Cenes perfectament harmòniques i dignes d’una revista de disseny d’interiors… Tota aquesta iconografia amable, sense crits, sense escarafalls, ocuparà els cervells i els cors dels feligresos, de la gent humil de parròquia.

Però a banda de la gran producció —ens atreviríem a dir que “industrial” de Joanes i el seu taller, molt d’ell femení— hi ha algunes obres mestres que romanen ocultes en algun mur de la catedral, en algunes capelles de Sant Nicolau o en passadissos dels museus d’algunes ciutats. Ací, al Museu de Belles Arts de València, hi ha una obra extraordinària, possiblement la millor i més equilibrada obra renaixentista convencional del mestre: es diu Les noces místiques del venerable Agnesi. I possiblement la va pintar cap a 1553.

Els estudiosos destaquen la bellesa extraordinària del paisatge, que és un record de Leonardo que passa a través dels pinzells d’un alumne seu, Fernando Yañez de la Almedina, un castellà que es va fer pintor a Florència i a Venècia, i que s’instal·là a València en tornar de formar-se cap a 1515. D’ell són les extraordinàries taules de l’altar que tanquen el cambril de la Mare de Déu de la catedral i que ens mostren passatges de la vida de la Verge. Joanes també beu de Rafaello Sanzio i no deixa d’experimentar amb l’sfumato que fa dels rostres i de les epidermis dels personatges superfícies que alenen, volumètriques i vellutades.

Detall del quadre, amb el segment dedicat a santa Dorotea i sant Teòfil.

Les noces són una iconografia singular resolta a la manera italiana: amb una “sacra conversazione”. Al centre, la Mare de Déu amb l’infant amb una corona de gessamí i pomes o campanetes de jardí. Algunes espècies —introduïdes des d’Amèrica— tenen propietats catàrtiques, de manera que és possible que el venerable se’n fera alguna tisana de tant en tant. A la parella l’acompanyen sant Joanet amb un anyell i una creu, que acaricien dos innocents que s’hi volen enfilar. Sabem que ho són per les ferides a les mans i al coll. Un altre xiquet és sant Joan evangelista que escriu un llibre sobre el seu símbol, l’àguila. A la dreta, santa Dorotea que dona a sant Teòfil unes magranes i un ram de roses i assutzenes. Ja sabeu, els símbols de la fertilitat, de Venus, d’Afrodita. A l’esquerra, el venerable Joan Baptista Agnès col·loca un anell a santa Agnès, la qual té en braços un “agnus dei”, un altre “anyell”. En aquesta ocasió, místic: la representació de Jesús. 4 “anells” que gairebé fan una “cadena”, una cadena de sacrifici, de disciplina, d’obediència… Al fons, podem veure sant Jordi a cavall matant el drac. A la inscripció que hi ha dalt podem llegir: “Crux est innocus ad stemmata florida trames” “(‘La creu és per als innocents camí cap a les corones florides’). Tot quadra. Innocents. Quedeu-vos amb aquesta paraula.

L’aparició dels dos innocents ens recorda l’advocació de la mare de Déu dels Innocents i desemparats, envoltada de personatges virtuosos. De fet, aquests dos infants són una “síntesi” dels xiquets que moriren segons el mandat d’Herodes, per tal d’eliminar el Jesús que havia nascut per aquelles dates. I potser el model l’agafa Joan de Joanes de la imatge original. Però no ho sabrem mai, perquè el rostre era de les poques coses originals de l’antiga imatge escultòrica, i aquest es va refer el 1939.

Antigament, aquesta obra de Joanes estava penjada a la capella Borja de la Seu, fundada per Francesc de Borja en honor al seu avantpassat el duc de Gandia. Però abans l’espai que ara ocupava la capella havia estat dedicada a sant Jordi i sota la protecció dels comtes d’Oliva, els Centelles. Per això Joanes incorpora sant Jordi al fons de l’escena, que l’havia encarregada Francesc Gelabert de Centelles per a homenatjar el clergue amb fama de santedat, Joan Baptista Agnès, que havia estat el seu tutor. Aquest, fent cas al vot de castedat va sublimar la seua sexualitat casant-se místicament amb Santa Agnès. El venerable, d’ascendència genovesa va ser preceptor de Serafí Centelles, l’hereu del comtat d’Oliva, i molt amic dels ducs de Gandia, del duc de Calàbria i de la seua segona dona, Mencía de Mendoza.

Detall del quadre on es veu menudet el sant Jordi.

Aquest Joan Baptista havia estat beneficiat de la Seu, i de molt jove ja havia encomanat la primera obra mestra de Joan de Joanes, un altre assidu al cercle d’amistats del místic. Es tracta del Baptisme de Crist, on el venerable —que va pagar l’obra —també hi apareix en un cantó. Aquesta pintura extraordinària es troba només entrar a la seu per la porta barroca a mà esquerra, però el contrallum fa que siga molt difícil la seua visió. Diuen els especialistes que és una de les primeres obres que respira un Renaixement ple. I curiosament, el venerable és el que subvenciona l’obra. Gràcies a aquests dos retrats podem assistir a l’evolució cronològica d’Agnès al llarg dels anys, un personatge importantíssim dins de la vida política, social i religiosa valenciana de finals del segle XV i la primera meitat del segle XVI.

Agnès va ser prevere, lletraferit, teòleg , molt pròxim a la noblesa valenciana i enemic visceral de la revolta agermanada. Amb un toc profundament humanista que l’afectava en el camp espiritual i intel·lectual, va escriure algunes obres. Entre elles n’hi ha una que es diu “La vida, martyri y translació dels gloriosos martyrs e reals prínceps sant Abdó y Senén” i que entre altres coses diu “¿I què pot ser major descuit que amb sol·licitud sobrada cercar i voler els bens de la carn mortal, i tant descuidar-nos dels bens de la immortal ànima? Amor, per a ser justament estimat i acceptat ha de ser pur i no en res interessat”.

Durant molt temps aquest amor entre les societats occidentals l’ha representat la figura de la Mare de Déu sota moltes advocacions. La presència de marededeus en aquestes societats mediterrànies és tan antiga com la conquesta cristiana, que es va encarregar de “trobar” imatges femenines a molts pobles que anaven “cristianitzant-se”. Dins de campanes, a l’interior d’arbres, dins dels clivells rocallosos… Maria, Cinta, Montserrat, Salut, Neus, Gràcia, Aigües Vives, Mercè, Lluch, Bona Son, Lledó, Lliris, Carme, Núria, Meritxell, Roser… N’hi ha moltes, d’advocacions marianes pròpies, però n’hi ha una a València que té un especial predicament: en origen, és una Mare de Déu del Llit, d’Agost, dorment: que alguns la van aixecar i la van vestir, coronar i guarnir fins al deliri. A mitjan segle XVI ja la trobem alçada.

La Mara de Déu jacent acompanyant els difunts.

La que representa Joan de Joanes podria molt bé inspirar-se en aquesta dama del cel que començà a ser molt famosa en aquells anys, i que va apartar moltes altres advocacions ciutadanes. Es trobava jacent perquè acompanyava els cossos dels difunts que havien mort en circumstàncies poc convencionals i no tenien família: ajusticiats, bojos, empestats, prostitutes, nàufrags… Ella —l’única— els acompanyava al clot. Per això el seu cap es troba lleument incorporat, perquè pretén fer la sensació que la imatge “contempla” el mort que li han posat… Però això hem de posar-ho en dubte. Si en origen, la imatge era ajaguda, era normal que tingués un coixí sota el cap, perquè es representa al llit. Com també era normal que tingués un lliri a la mà. Una deessa que acompanya els “miserables”, els “exclosos”…

”Ignnocents” segons el parer del pare Gelabert, aquell que creà la confraria dels“ innocents” el 1409. En l’edat mitjana hi havia moltíssima gent a la societat que eren “miserables”, no integrats. De manera que necessitaven una advocació específica per a ells: desheretats, folls, innocents, prostitutes, condemnats, actors, nàufrags… Aquelles despulles socials eren acompanyades per una mare de Déu del Llit, dels…”innocents”. També hem de dir que a algunes contrades de la Catalunya costanera existia una Mare de Déu dels Desemparats que tenia cura dels mariners…

Una mare de Déu que començava a moure’s. La dels “innocents”. Perquè en origen era una mare adormida. El nom de “desemparats” vindrà després. Feta d’un material molt lleuger, perquè havia de ser transportada. Bàsicament, una carcassa. Només careta i mans. En les processons anava dreta, i ajaguda en els actes fúnebres. Ja el 1460 es va construir un “bastiment” o suport per a portar-la dreta en les festes de la Concepció, i el 1464 se li posa el mantell de seda brodat que aixopluga els innocents. Trenta anys més tard, Joan Guillem i Martí de Sentmartí refan el daurat de les robes de la talla gòtica. Com hem comprovat a la senzilla imatge d’un principi van afegint-se-li elements. Possiblement, la imatge —que s’aixeca i es gita segons les necessitats— comença a semblar-se a la que veiem ara. I és quan les institucions decideixen que aquesta Verge dels “miserables” acompanye els cadàvers dels sentenciats a mort des del barranc del Carraixet fins al cementeri de Sant Joan cap a 1540. Encara que semble mentida, el protocol té una part festiva, perquè els actes començaven al barranc al costat d’una ermita. La festa s’iniciava amb un àpat extraordinari per a tots els indigents, i continuava quan tot el seguici s’aturava a Sant Miquel i els Reis mentre els monjos cantaven un respons. Mentrestant, el cadàver de l’ajusticiat els acompanyava. En arribar a Sant Julià i a Santa Mònica, capellans i monges eixien a cantar. En entrar per les portes de Serrans, tot el seguici era rebut pel clergat de les parròquies i per la Mare de Déu, que ja esperava dreta mentre contemplava el col·lectiu macabre. I després, ja en posició ajaguda de nou, es posava a acompanyar els morts fins al cementeri de Sant Joan. Ella dalt, i el cos amortallat a la zona inferior, com en una llitera. Com diuen els inventaris “imatge de la Verge Maria qui va sobre los cossos, ab un brot de lir e una creu de fust” I també comenten que van anar posant-li joies des del principi. Com és normal, els preparatius del ritual i l’espera de la imatge alçada devia ser contemplat pels ciutadans com un autèntic espectacle: una imatge dreta, guarnida, plena de ciris… esperant els cadàvers.

La representació ja dreta de la Mare de Déu dels Desamparats.

Més tard, l’alçaren definitivament, la vestiren i l’ompliren de garlandes, cabells i medalles. Però de la imatge original queda ben poc. El rostre no és l’original gòtic, ja que el va “refer” l’escultor Josep Maria Ponsoda el 1939. I encara que alguns s’entesten a dir que la cara va desaparèixer per culpa d’un tret anarquista, no és així perquè la destrossa va ser anterior. Les “cirurgies” que va experimentar la imatge van del segle XVI al segle XX, de manera que la visió actual es troba molt allunyada d’aquella escultura senzilla i adormida del XV. Els innocents són del XVIII i el Jesús infant és del XX. D’una verge gòtica preciosa —només la cara i les mans eren volumètriques- es convertí en l’actual Mare de Déu dels Desemparats, amb una família que s’encarrega exclusivament dels seus cabells, monyos i extensions. Aquesta Mare de Déu ha tingut més intervencions estètiques que Cher. Així, seguint el famós anunci d’una coneguda marca de telefonia mòbil, si eliminem l’exagerat cabell de la imatge, si llevem les robes i les capes d’or, si oblidem els faixins militars feixistes, les medalles franquistes i la posem en posició horitzontal… tenim una Mare de Déu del Llit de tota la vida.

Vicent Artur Moreno
Vicent Artur Moreno (València, 1962), és professor de la Universitat de València, doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Arqueologia, Història de l’Art i Periodisme. Ha fet guions per a documentals sobre el patrimoni i ha estat comissari d’exposicions com ara “Vicent Ferrer, entre la realitat i el mite”. En l’àmbit de la divulgació patrimonial ha estat creador de més d’una cinquantena de rutes arreu de la Mediterrània.
Alfons Llorenç
Alfons Llorenç (Alcoi, 1951, València, 2024) era llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia. Ha estat de redactor en TVE (València) i director de diversos programes. Com a realitzador ha estat cap d'emissions de la cadena Hispavisión. Ha estat corresponsal de Destino, Canigó, i El Noticiero Universal, ha col·laborat a Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, Triunfo, i altres. Assessor per a Assumptes Culturals del President de la Generalitat Valenciana (1989-1995). Ha rebut premis del Ministeri de Cultura d'Espanya sobre Arte, Tradiciones y Costumbre de los Pueblos de España i el 2007 el Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2012 amb 'El Sant del dia' en la modalitat d'assaig.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close