Arts visuals / Patrimoni

La Viquipèdia del segle XI

No és un tapís. És un brodat. Que els escolans a mitjan segle XIX trencaven a trossets per tal de netejar llànties i metalls litúrgics. Un brodat de llana. Avui ens endinsarem en una diapositiva que a poc a poc ha virat del roig al verd. Benvingudes i benvinguts al “Tapís de la Creació” de la Catedral de Girona. Que no és ni un “tapís” ni parla només de la creació… És més fascinant encara.

Bullirà el mar com la cassola al forn.
Ausiàs Marc (inspirat en un passatge del Llibre de Job, de l’Antic Testament)

És de grans dimensions. Una diapositiva enorme: de 3,60 metres d’alçada per 4,5 metres d’amplada, que ja és superfície. El conegut com a “Tapís de la Creació” de la Catedral de Girona és una obra d’art gairebé única al món. Comparable a l’extraordinari Tapís de Bayeux. Aquest té un centre d’interpretació per a ell sol. Nosaltres, ho haurem de fer amb el nostre “brodat”.

Per arribar a contemplar-lo, hem de fer un viatge conscient de 90 esglaons: els que haurem de pujar per arribar al davant d’una de les joies del nostre patrimoni: una enciclopèdia que ens conta el món de fa mil anys. El 1538 ja era famós. Potser a l’emperador Carles V no li fèiem massa gràcia. Havia deixat la seua amant Germana de Foix de virreina de València i no ens entenia massa, però hi havia altres coses que les tenia clares: al xic li agradava veure objectes extraordinaris, amb un punt mitològic. I si ens hi fixem bé, al brodat de la Seu de Girona podem trobar un unicorn. El mite de l’unicorn, que com el del velló d’or, el del grial, o de la taula redona… fascinaven l’emperador de mig món. Per això, quan el Carles visità Girona aquell any, va demanar expressament anar a admirar “lo drap de Carlesgran de la història de l’emperador Constantí”. És la primera referència documental que tenim del “Tapís de la Creació”. On és Wally? On és l’unicorn?

En aquest fragment del tapís trobareu l’unicorn.

Leonardo da Vinci escrivia sobre l’unicorn: “A causa de la seua manca de temprança (l’unicorn), sense saber com controlar-se davant el plaer que sent per les donzelles, s’oblida de la seua ferocitat i salvatgia i, deixant a un costat tota por, va cap a les donzelles assegudes i s’adorm a la seua falda: és llavors quan el caçador el pot abatre…”. Açò ho escrivia un dels homes més racionals i escèptics del Renaixement cap a 1470. Ell continuava creient en les propietats fantàstiques dels unicorns. Perquè els unicorns existien: ho deien els llibres i els viatgers que n’havien vist. N’apareixien als llibres de la Bíblia, als textos grecs.

Però la primera referència de la qual beuen tots aquests relats apareix en un text del segle II DNE, el Physiologus, un tractat anònim on apareixien històries de roques, plantes i animals. Estava escrit en grec i s’havia fet a Alexandria. Allí, trobem l’unicorn com un animal menut i ferotge, molt difícil de caçar: només ho podies fer si trobava una donzella verge. Aquest estat l’amansia i el caçador podia véncer-lo… Ja està! L’unicorn era un “avatar” de Jesucrist, humil i ferotge alhora, que es calmava quan veia una verge… sa mare que era com l’Església universal posterior. Què voleu? La gent que pensava totes aquestes coses tenien poca feina. I a més, les banyes d’unicorn tenien propietats guaridores especials. La substància de què estaven fetes es deia “alicorn” i era com la panacea universal. Tothom en època medieval volia tenir aquest polsim miraculós, de manera que es va despertar un tràfic d’alicorn arreu d’Europa. Trossets de banya servien com a amulet i ben bullits, com a antídot. Qui tenia una banya d’unicorn era “very important person”.

Un altre segment amb animals.

Per això, les banyes de narval van començar a ser molt apreciades. Perquè aquests animals sí que existien. I de fet, devien ser l’animal amb el qual s’inspira el mite de l’unicorn. El duc de Borgonya Carles el Calb tenia sis banyes de narval, algunes de les quals feien més de dos metres de llarg. I eren exhibides al costat de les joies de la Corona dels diferents estats. Els nostres reis també estaven interessats per aquell fenomen: Joan el Caçador –en general molt despreocupat del govern dels seus reialmes i més interessat en tot allò que era plaer de cort i gentileses diverses- quan era duc de Girona, estava molt preocupat pel seu destí: se li havien mort tres fills de manera consecutiva i el 1377 demanà al bisbe de Lleida la banya que es trobava penjada a la capella funerària d’Ot de Montcada, a la Seu. Ho feia perquè considerava que aquell tros d’ivori tenia efectes antiabortius i segons que deia, facultats de ressuscitar éssers vius. La prova la van fer amb un jueu condemnat a mort: li feren beure una metzina mortal i després li donaren a beure un preparat amb alicorn: “visch després V jorns aytant sa com d’abans”. El pobre home visqué, però el rei va tornar a decidir sobre el seu destí: “mas despuys lo faem penyar”.

Independentment de la salvatjada, el fet d’associar propietats guaridores a la banya d’unicorn despertà el desig de tenir banyes de l’animalet per tot arreu de la Corona: així el bisbe de València, la infanta de Sicília, el comte d’Urgell, el d’Empúries… Començaren a encarregar trossos i polsim de banya d’unicorn. Això provocà una alça en la cotització d’unicorn que el mateix rei Joan usà diplomàticament. A canvi d’anells amb un trosset d’ullal de narval el monarca pactava coses amb el mateix papa d’Avinyó o el comte de Flandes. L’unicorn s’havia convertit en una raó d’estat.

Representacions del sol i la lluna. Amb el color roig dominant.

Es conta que els seminaristes del segle XIX de la Seu de Girona l’havien triat entre un fum de “draps vells” per a posar-lo al terra del campanar, i així fer més suportable el fred que tenien quan anaven a revoltar les campanes. Però algú que passava per allí un dia — llegiu un curiós i intel·ligent foraster— oferí una suma extraordinària pel “drap”. Aquells escolanets que eren capaços de trencar-ne trossets per tal de fer teles amb què netejar els objectes litúrgics, no van ser capaços de dir que sí. Candelers i llànties estarien brillants gràcies als parracs del brodat, però vendre’l… Un canonge va ser consultat i va decidir que allò no es venia. La “creació” es quedava a casa.

Recordem que els erudits proposen que tampoc no és exclusivament de “la creació”. Bé, aquest brodat de llana acolorit, amb tints naturals, sí que ens conta la Creació bíblica, però a banda, hi ha moltes més coses. Tot allò que era important per a una gent que vivia en contacte amb agents atmosfèrics, amb fenòmens desconeguts, però que marcaven el seu cicle vital. I que eren conscients que d’aquella realitat còsmica eren la part més vulnerable.

El brodat va ser realitzat segurament al monestir de Sant Daniel de Girona i la directora del projecte fou Mafalda de Pulla, la mare de Ramon Berenguer III. Possiblement, coordinava un equip de brodadores que van donar el millor d’elles mateixes: segurament, una part important de la seua vida, del seu temps. Aquest “equip” femení va aconseguir “crear” un relat que barreja imatges paganes i religioses.

Interpretació sui generis de la generació dels vents.

Encara que el color predominant del brodat és el roig, el “tapís” ha anat virant al verd, exactament igual però a l’inrevés, que feien les diapositives Perutz i Kodak quan portaven 20 anys exposades. Com podem suposar a la part de darrere, els colors originals s’han mantigut més que a la part de davant. La túnica del Crist que catalitza tot el relat per davant es veu verda i al dors, té un color porpra que recorda que aquell Pantocràtor és realment un emperador. La dificultat de “dibuixar” amb molta definició les figures a causa del gruix del material — llana— fan que les línies transformen algunes criatures del brodat en éssers arcaics, com prehistòrics. Així, els peixos de la zona de la creació del món semblen eixits d’una làmina de l’època mesozoica.

Açò va contribuir que a finals del segle XIX, quan es “visibilitzà” el brodat fos qualificat de “catifa del Gegant”, en una expressió que reunia tot aquell món que començava a emergir de les ombres i les boires del passat. Els mateixos operaris de la Seu de Girona argumentaven el nom amb una lògica meridiana: segons ells, aquell fragment de tela es posava davant del Monument de Dijous Sant, que era una mena de cadafal on es guardaven les Sagrades Formes els dies de Setmana Santa. Per tant, el brodat es posava als peus del “gegant”, el Crist mort i ressuscitat.

Si ens hi fixem, el brodat fet de llana, presenta a la part central i amb tints naturals, la creació del món. Però orbitant, també s’hi representen moltes més coses. Del brodat només en tenim una part. Era més gran. I és estrany, perquè aquests brodats estaven fets sobre una base de lli. I el nostre “tapís” està fet amb llana sobre llana. Però encara és més extraordinari quan contemplem la iconografia de la “diapo”: combina d’una manera sorprenent la simbologia cristiana de la creació, amb la cosmografia i la història. Pel que fa a la cosmografia, trobem els rius del paradís, els dies de la setmana, els mesos, les estacions. És com una agenda amb encant. I la Història apareix a la zona inferior amb el relat de la Vera Creu…

L’home i la natura, un dels temes recurrents del brodat.

El brodat ens presenta el cel i la terra, l’ésser humà i la naturalesa. És una síntesi del món i de la imatge que tenia l’ésser humà d’ell mateix i de les coses a finals del segle XI. Als voltants del creador hi havia els 7 cels: l’aire, l’èter, el firmament —amb els seus planetes— l’espai igni, el cel dels àngels i el cel de la Trinitat. La terra per a ells era un disc pla sobre el qual se superposaven aquests cels… Hi trobem Adam i Eva, els primers dies, els quatre vents, el pas del temps com un ancià amb barba, escenes agrícoles, Abel, Samsó, els rius del paradís: Geó, Fisó, el Tigris i l’Eufrates (que algun escolanet va fer usar per a torcar alguna llàntia)… Molts erudits han comparat aquesta iconografia amb la de la Porta de Ripoll. En un dels extrems, apareix el carro d’Apol·lo i escrit: “dies solis invictus…”

Alguns pensen que devia estar penjat del mur, però uns altres opinen que es posaria com a catifa, per a les ocasions litúrgiques especials. Si hagués estat penjada en forma de baldaquí, protegint el Monument per exemple, els ciris l’haurien fet malbé… Perquè és cert que les esglésies d’Occident els principals dies festius es decoraven amb teixits que alhora, escalfaven, protegien i contaven per als que no sabien llegir passatges i fets d’una enciclopèdia universal.

Vicent Artur Moreno
Vicent Artur Moreno (València, 1962), és professor de la Universitat de València, doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Arqueologia, Història de l’Art i Periodisme. Ha fet guions per a documentals sobre el patrimoni i ha estat comissari d’exposicions com ara “Vicent Ferrer, entre la realitat i el mite”. En l’àmbit de la divulgació patrimonial ha estat creador de més d’una cinquantena de rutes arreu de la Mediterrània.
Alfons Llorenç
Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia. Ha estat de redactor en TVE (València) i director de diversos programes. Com a realitzador ha estat cap d'emissions de la cadena Hispavisión. Ha estat corresponsal de Destino, Canigó, i El Noticiero Universal, ha col·laborat a Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, Triunfo, i altres. Assessor per a Assumptes Culturals del President de la Generalitat Valenciana (1989-1995). Ha rebut premis del Ministeri de Cultura d'Espanya sobre Arte, Tradiciones y Costumbre de los Pueblos de España i el 2007 el Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2012 amb 'El Sant del dia' en la modalitat d'assaig.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close