Al Museu de Belles Arts de la ciutat alpina de Chambéry, a l’Alta Savoia, hem visitat una exposició en què la muntanya és elevada a figura artística més enllà de pintar-ne la fesomia ja que, per més que la pintura sigui figurativa, en alguns casos gairebé com una fotografia, la imatge retè, o exalça, la mirada del pintor. Es tracta de “L’adresse au paysage. Figures de la montagne”. De Jean-Antoine Linck à Marianne Werefkin, un esplèndid recorregut històric artístic sobre la representació de les muntanyes dels Alps des del segle XVIII fins al segle XX.
L’adresse au paysage. Figures de la montagne. De Jean-Antoine Linck à Marianne Werefkin
Museu de Belles Arts de Chambéry
Fins al 5 de novembre de 2023
Aquesta mostra sobre la mirada al paisatge i les figures de la muntanya s’il·lustra amb un bon nombre d’obres significatives dels artistes d’aquesta zona muntanyosa com Jean-Antoine Linck, Marc-Théodore Bourrit, Samuel Birman, Giuseppe Pietro Bagetti, Alexandre Calame…, o que han viscut en aquest indret com Marianne Werefkin que, procedent de Tula, Rússia, va estar vinculada al grup de la Blaue Reiter, de Munic, i que va establir-se bona part de la seva vida a Ascona, Suïssa, on va morir. També s’hi apleguen peces insòlites de viatgers que s’han enamorat dels Alps, com els enigmàtics Souvenirs de Suisse, dibuixos de Victor Hugo, o els no menys misteriosos gravats, o «físiques sacres», com en diu el mateix autor, Johan Melchior Füssli, o la càlida pintura d’Élisabeth Vigée–Lebrun, on l’artista representa una personal i somniosa figura del Mont Blanc vista des d’una ombrosa vall de Chamonix.
Les muntanyes imposen per la seva grandiositat, encanten pel seu misteri i atrauen els més gosats per la dificultat d’assolir-ne els cims. No hi ha una muntanya igual a una altra, i la seva personalitat sovint defineix un paisatge, un territori, una geografia. És el cas dels Alps que el viatger que travessa el cor d’Europa contempla encisat des de l’avió, o que va veient retallats els seus cims en el firmament de colors canviants el viatger que circula en cotxe per autopistes i carreteres de França, Suïssa i Itàlia. A prop tenen els Alps els que viuen a la seva falda i de dia i de nit s’amaren d’aquesta companyia que, en la seva majestuositat, els recorda que hi ha alguna cosa sagrada en aquelles grans moles que, coronades de llum, toquen el cel, com el Mont Blanc tan mitificat pels romàntics. Segons escriuen al catàleg de la mostra els seus curadors: Jean-François Chevrier i Élia Pijollet, van ser els Alps, al segle XVIII, els agents que a Europa van inspirar el concepte de Muntanya, que aquí escric amb majúscula per tal de donar-li el sentit simbòlic que va adquirir també en la seva representació plàstica, més que la científica que en dona fe, ja sigui un oli, una aquarel·la, una pintura al tremp, un dibuix, un gravat o una fotografia artística.
Les fascinants obres de Marianne Werefkin, que s’han inclòs en aquesta exposició de gran interès visual en el seu conjunt, destaquen per la llum prodigiosa que desprenen unes imatges de la muntanya que sense apartar-se de la seva forma són una pura expressió subjectiva, anímica, del paisatge de muntanya. No en va l’artista és una representant del bo i millor dels moviments simbolista, expressionista i fauvista. Va ser aquesta autora de caràcter pictòric singular qui en els seus escrits va definir l’Expressionisme. En la seva estada a Munic va fer grup artístic amb Franz Marc, Vasili Kandinsky i Gabriele Münter. Les obres de Marianne Werefkin exposades a L’adresse au paysage. Figures de la montagne mostren una alta graduació de simbolisme i misticisme que, per la seva expressió amb colors molt contrastats, reflecteix les emocions profundes que imanten la mirada de l’espectador i el commouen. A vegades, visitar una exposició és com visitar una catedral, un temple o una ermita, i respirar-ne una altesa espiritual que eleva el cor.
