Artista: Laia Estruch
Títol exposició: Crol
Lloc: Espai 13 de la Fundació Joan Miró
Dates: Fins el 08/12/2019
S’acaba d’inaugurar la nova temporada d’exposicions a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró. En aquesta ocasió el comissari és Marc Navarro (Deltebre. Tarragona. 1984), i li ha posat el títol de Gira tot gira. El projecte “examina i posa en pràctica la noció d’estranyament, tot proposant una relectura del nostre entorn immediat i de la forma com ens hi relacionem”. El cicle pretén respondre diverses preguntes relacionades amb els sentits, els estímuls i, sobretot, la circulació d’idees. Els artistes participants en aquest cicle són els joves artistes Laia Estruch, Beatriz Olabarrieta, Julia Spínola i Lorea Alfaro-Jon Otamendi, així com un projecte educatiu de Victor Ruíz Colomer.
En total es tracta de quatre projectes i el primer és el de Laia Estruch (Barcelona, 1981) amb Crol. S’ha format acadèmicament a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en Belles Arts i ha cursat part dels seus estudis a la Cooper Union University de Nova York. Des de l’any 2016 col·labora amb el programa educatiu del MACBA. Els seus projectes més recents han estat Moat I (2016) , que es va poder veure a l’Antic Teatre de Barcelona, i Moat II (2017), seleccionat en la convocatòria Artistas en Residencia i que es va presentar a La Casa Encendida de Madrid i al CA2M (Centro de Arte Dos de Mayo) de la localitat madrilenya de Móstoles. Ha rebut diverses beques i premis, a més de diverses residències, com per exemple a la Nau Estruch de Sabadell, BCN Producció, Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya, La Fragua The Forge Art Residency de Còrdova, Hangar de Barcelona i Roca Humbert de Granollers. Tanmateix, les seves obres s’ha exhibit, entre altres, al MACBA, a la Fundació Antoni Tàpies, al Centro Párraga de Murcia, a la Chapelle des Beaux-Arts de París i al Centro-Centro de Madrid.
El treball de Laia Estruch es mou entre la instal·lació i la performance, on el so a través de la veu és essencial en les seves creacions, tal com es pot comprovar a Crol. Aquesta instal·lació, barreja de performance i conjunt escultòric, es divideix en dues parts, una ubicada a la piscina de salts de les Piscines Municipals de Montjuïc, i l’altre a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró. O sigui, ambdues estan molt a prop una de l’altra, i possiblement no s’entén suficientment la proposta de l’artista si no es veuen les dues, ja que estan interrelacionades.
La raó principal de construir aquest relat és la d’establir un diàleg entre l’artista i l’espai, així com la d’investigar “sobre l’aigua com a element conductor de la veu i sondejar la piscina com a contenidor de narracions i memòria”. És obvi que quan hom observa, en primer lloc, la instal·lació de l’Espai 13, i sense tenir un coneixement previ del què es trobarà, li és difícil comprendre quina és la proposta de l’artista. Una vegada que es circula per la sala, poc a poc van apareixent algunes idees del que vol expressar. La primera visió que té l’espectador és l’existència d’una amalgama d’elements inflables de considerables dimensions que s’entrellacen i que estan disposats uns damunt dels altres formant una mena de circuit. Aquesta carena d’elements són baules, com les línies que separen els carrers d’una piscina, i que també serveixen per agafar-se, sobretot quan s’està aprenent a nedar. Algunes d’aquestes baules porten una matrícula, on es van alternant les de color blanc amb les de color blau. A part hi trobem una altra instal·lació més petita, però amb les mateixes característiques, que li serveix per poder fer una part de la performance. A les parets hi ha penjats dos tubs de ferro esmaltat de color vermell, que representen els agafadors o baranes de les piscines, que també li serveixen per agafar-s’hi i enfilar-s’hi en el decurs de la performance.
Al relat “sec i clos” de l’Espai 13 s’hi afegeix el discurs “humit i moll” de la Piscina Municipal, on també Laia Estruch intervé com a performer. De fet, ella vol experimentar com el cos s’interrelaciona amb l’aigua. Les piscines són el lloc on es poden produir diverses sensacions, tant físiques com sonores, sobretot a nivell vocal, com després comentarem. La piscina no deixar de ser un “escenari mutable i, ara també, laboratori d’experimentació sonora”.
Ara bé, encara no havíem comentat que en els dos espais el so és fonamental, sobretot perquè el treball de l’artista gira entorn d’aquest aspecte, com per exemple ha succeït en anteriors exposicions, com en Moat , on la veu és la matèria prima juntament amb el cos, el que és una referència essencial a l’hora de mostrar les seves creacions conceptuals, o el que és el mateix, la veu i el cos dins de les arquitectures. Precisament, a l’Espai 13 hi ha un àudio que dura 17 minuts, on s’aprecien unes gravacions subaquàtiques, així com la mateixa veu de l’artista a la recerca de la tradició musical vinculada amb l’aigua. La producció musical i disseny de so és d’Aleix Clavero i les gravacions subaquàtiques de Xavier Lloses. L’artista “entén la veu com una extensió del cos capaç de sintetitzar qüestions relatives al llenguatge, la parla, el gènere o les estructures socials”.
En resum, Crol és un estil de natació que prové de la paraula anglesa crawl, que significa reptar o arrossegar-se. Tot i que ja s’anava practicant des de l’antiguitat, no va ser fins a mitjans del segle XIX que es va introduir gradualment a Occident. Amb el temps es va anar popularitzant com una de les modalitats de la natació esportiva, i això es pot traslladar també al concepte de piscina com “arxiu líquid capaç de conduir veus i preservar narracions, memòria material i silencis”.
L’Espai 13 compleix quatre dècades d’existència, encara que abans es denominava Espai 10 i estava situat a una sala adjunta al vestíbul de la Fundació. La seva funció és mostrar la tasca dels joves creadors a través de comissariats emergents. Es pot considerar aquest espai com un lloc on s’han pogut veure joves creadors que amb el temps han passat a formar part destacada del panorama artístic internacional. Paral·lelament al cicle expositiu, es desenvolupen una sèrie d’activitats, com per exemple la col·laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona, dins del projecte Creadors EN RESIDÈNCIA, on el barceloní Víctor Ruiz Colomer és l’artista resident a l’IES Lluís Domenech i Montaner. També hi ha el projecte educatiu Gravitacions que condueix l’artista Serafín Álvarez, que permet apropar als estudiants a l’art contemporani.
