Arts visuals

Lara Almarcegui, l’existència del subsòl

Vint-i-cinc tones de matèria volcànica s’estenen arreu del primer nivell de la Galeria 6 de l’IVAM. Un considerable impacte visual i conceptual com ho són els 31 metres cúbics de lava triturada que composen la instal·lació ‘Volcà d’Agras. Drets miners’ de Lara Almarcegui.

La trajectòria d’Almarcegui (Saragossa, 1972) es desenvolupa sobre sèries de demolicions, llocs abandonats i d’altres naturals que permeten a l’artista abordar l’essència dels espais des de la relació naturalesa i ésser humà, i com aquest sembla decidit a transformar-la amb les seues acciones, les més de les vegades, irreparables. Aquest és el cas dels jaciments minerals i demés recursos naturals de qui l’estat té la propietat dels drets miners podent cedir a empreses privades els drets d’investigació, d’exploració i d’explotació. Així va ocórrer amb el volcà d’Agras, a Cofrents, actiu fa menys de dos milions d’anys i explotat durant les dècades dels 70 i 80 per Asland com a pedrera havent quasi exhaurit la capa de lava lleugera, component del ciment. Esta és una de les conclusions d’Almarcegui qui va adquirir els drets d’exploració de les cendres per estudiar l’estat actual del volcà i donar-lo a conèixer.

Volcà d’Agras. Drets miners
Lara Almarcegui
Galeria 6, IVAM
Fins al 27 d’octubre

‘Volcà d’Agras. Drets miners’ discorre per la vessant didàctica quan al segon nivell de la Galeria 6 es mostra tot el material generat durant el procés administratiu d’obtenció dels drets, informes i plànols tècnics a més de dos audiovisuals. La imatge en moviment d’aquests apropa els visitants a l’indret real mentre els intertítols narren la seua història i característiques geològiques, els processos d’explotació i el procés administratiu per a exercir l’aprofitament. Tot un desplegament científic i pedagògic que té com a objectiu conèixer la naturalesa en estat pur –el que hi havia- les conseqüències actuals d’anys d’explotació –el que resta- i, tot plegat, cridar l’atenció sobre la necessitat de protegir els recursos -esgotables- naturals. De fet el permís d’exploració que ha obtingut Almarcegui comporta la paralització dels treballs d’explotació al menys durant un anys, una xicotet respir per a l’indret d’Agras.

Lara Almarcegui. Volcà d’Agras. Drets miners. Foto: IVAM
Lara Almarcegui a la sala expositiva on es pot veure “Volcà d’Agras. Drets miners”. Foto: IVAM

El projecte es desenvolupa dins ‘IVAM produeix’ programa mitjançant el que, a més d’exhibir, l’Institut incentiva la producció d’obra nova expressament per a la sala que ens ocupa. Per una banda Almarcegui acostuma a treballar sobre els espais museístics com va demostrar a la intervenció del Pavelló espanyol en la Biennal de Venècia, 2013. I per altra banda el seu interès per la naturalesa explotada va començar el 2015 amb l’obtenció dels drets miners de dipòsits de ferro a Noruega i Àustria.

Trobar-se amb un volum de 25 tones de lava triturada a un espai museístic, veritablement, inquieta el i la visitant. La conjunció roca volcànica, sala expositiva i visitants dona com a resultat una crida urgent que té a veure amb la crisi actual d’exhauriment dels recursos naturals. Almarcegui, qui actualment viu a Rotterdam, realitza un viatge a l’indret valencià de Cofrents, introduint-se literalment en les entranyes que el constitueixen, com bé ha declarat la seua intenció és entendre la constitució geològica del nostre entorn, pas fonamental per a posar-lo en valor i protegir-lo. Aquest viatge a l’origen dels components dels ciments d’allò que veiem, palpem i habitem -els edificis, ens mostra, conta i, quasi que per a molts, descobreix que hi ha un subsòl, patrimoni comú de variada riquesa que sofreix una instrumentalització brutal que el posa en risc. ‘Volcà d’Agras. Drets miners’ discorre en la vessant de l’art militant, aquell compromès amb el seu temps i el seu entorn. Aquell que commou l’espectador més enllà de la sala on s’exhibeix.

Aïda Antonino-Queralt
És doctora en Història i Estudis Contemporanis per la Universitat Jaume I. Compagina la recerca amb la crítica cinematogràfica a Industrias del Cine i la gestió cultural. És programadora del projecte 'ReViu' per a l'Espai Cultural Obert Les Aules de la Diputació de Castelló i coordinadora de la sala d'exposicions temporals del museu El Molí d'Arròs d'Almenara, Castelló. Ha comissariat les mostres 'Disjuntives poètiques d'un paisatge a la deriva' i 'Disjuntives poètiques per pensar el present' de la 'Col·lecció d'Art Contemporani de la Generalitat Valenciana/ Primers Moments'. I de la col·lectiva 'L'any del desconcert' a l'ECO Les Aules. A hores d'ara desenvolupa el projecte 'EncapsulArt, Art contemporani de la província de Castelló' seleccionat en la convocatòria pública #CMCVaCasa. Cultura online del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close