Hi ha experiències que deixen un pòsit i una profunda empremta en el nostre esperit i en la nostra memòria. Pel que ara podem veure a l’exposició de Blueproject Foundation, l’experiència de Cristina Mejías a l’illa grega de Gavdos la va deixar tan colpida i fascinada que ha estat el punt de partida d’una sèrie de treballs que hi estan directament relacionats..
Cristina Mejías: You can’t leave Fingerprints on Stone.
Blueproject Foundation
Carrer de la Princesa, 57
Barcelona.
Fins al 23 d’octubre de 2020
Es tracta d’objectes, escultures i videoinstal·lacions, realitzats des del 2018 fins a l’actualitat, en què la memòria del temps viscut en aquella illa i la relació amb el món de l’arqueologia assoleixen el protagonisme principal. Són treballs que fan referència als records que l’autora conserva del temps que va poder compartir amb Efthimis Theou ̶ performer i arqueòleg i una de les persones a càrrec de l’excavació de Katalymata ̶ en aquesta illa grega que diversos relats identifiquen amb la mítica illa d’Ogígia, on la nimfa Calipso va retenir Ulisses en el seu viatge de tornada a Ítaca.
Just entrar a la Sala Project ens trobem davant d’un muntatge o instal·lació que recrea, de manera artística i referencial, l’essència d’una excavació arqueològica. És un muntatge que mostra i oculta a la vegada diversos “objectes” de materials diferents i de formes interessants, senzilles i atractives.
From Things to Flows està composta per una superfície ondulada (feta amb làmines de fusta d’avet) on s’amaguen o s’exposen diverses formes –objectes més que escultures- que tenen diferents encants i/o atractius. Són formes fetes amb ceràmica, vidre bufat, etc, que es troben disperses per aquesta superfície, que tan aviat s’oculten sota un replec o una ondulació com apareixen al damunt de tot plegat i a cara descoberta. En algun cas, fins i tot algun d’aquests objectes es troba abandonat molt discretament en un racó de la mateixa sala, cosa que el fa passar desapercebut o més difícil de localitzar.
After Wheeler és el títol de dues peces escultòriques compostes tan sols per una simple reixa metàl·lica quadriculada on hi ha incrustat algun objecte carregat d’història i de memòria com ara una banya de cabra, un tros de fusta, una ceràmica esmaltada, etc. Són dues obres que, d’alguna manera, recorden i homenatgen Sir Mortimer Wheeler, l’arqueòleg britànic que va revolucionar el món de l’arqueologia quan va substituir el mètode de l’excavació arbitrària per l’excavació estratigràfica i el sistema de quadrícules.
Hueco de boca y hueso és una peça de forma cilíndrica, d’un metre i mig d’alçada i feta amb xapa de fusta, que deixa entreveure el seu interior per mitjà d’una obertura o canal que ens permet endevinar uns petits objectes il·luminats però de molt difícil accés; tota una metàfora de la dificultat que comporta descobrir les coses valuoses que estan ocultes, sepultades o amagades, les coses que descobrim per mitjà de l’arqueologia i d’altres formes de recerca i de coneixement.
A les videoinstal·lacions les imatges i els comentaris posen en relació les característiques i la fenomenologia de la disciplina arqueològica amb la història oral que configura els mites i les llegendes de l’illa; dues maneres diferents d’acostar-se a la realitat que, encara que sembli una paradoxa, poden ser complementàries.
Una d’aquestes videoinstal·lacions, You Can’t Leave Fingerprints on Stone, és la que dóna nom a la mateixa exposició. L’altra, An Other History, es presenta com una instal·lació bicanal en què les dues pantalles assoleixen una forma orgànica i antropomòrfica que es complementa.
I amb el títol de Captar la forma, cambiar la anécdota trobem quatre petites peces ben diferents, d’aparença valuosa, que són argiles i objectes trobats que procedeixen de Gavdos; uns objectes-escultura que tan aviat els podem trobar sobre un prestatge a la part alta o baixa de la paret com penjats senzillament del sostre.
Cristina Mejías va ser seleccionada com a artista resident de la fundació a la passada convocatòria i la seva proposta va ser triada, entre quasi sis-centes, per a dur a terme projectes expositius i de performance.
L’activitat artística de Mejías gira habitualment al voltant del fenomen del pas del temps, de la narració i del llenguatge. En aquesta ocasió, la fascinació per l’arqueologia, per les troballes, per l’acumulació dels fragments i de les restes de la història, per les narracions orals i per la presència dels records, es fan molt evidents.
Cristina Mejías és una de les artistes emergents més interessants que transita pels camins en què la producció artística s’acosta a la (re)construcció de la història i de la memòria tan objectual com oral o artística.
