Arts visuals

L’art escultòric de Vicent Bañuls i la memòria històrica d’Alacant

Alacant tomba les muralles i fa l’ampliació urbana. Les escultures estan en el pla d’urbanisme de finals del XIX. Encarreguen a Vicent Bañuls (Alacant, 1866 – 1935) que pose una escultura en cada plaça. Bañuls serà l’escultor dels principals fets històrics de la ciutat, dels personatges principals. Forja la memòria dels Màrtirs de la Llibertat, d’Eleuteri Maisonnave i de José Canalejas.

Passada la segona meitat del segle XIX, pobles i ciutats enderroquen les muralles medievals que els envolten. Els nous projectes de ciutat estan lligats al progrés tecnològic dels mitjans de transport, com ara el ferrocarril, i a la industrialització. Només alguns territoris les mantenen: Daroca, Girona, Peníscola… Alacant comença l’alliberament l’any 1860. Avui queden els noms: plaça Porta de Sant Francesc, plaça Portal d’Elx, plaça Porta del Mar, avinguda Alcoi.

L’escultor Vicent Bañuls. Fotografia: Eds. Tívoli.

El comandant general d’Alacant, l’aragonés Pantaleón Boné, ix de València amb una columna de 250 carabiners d’infanteria i 80 de cavalleria. A primeres hores de la nit del 28 de gener del 1844, arriba a la ciutat d’Alacant. Disparen uns trets a la plaça: comença la rebel·lió contra el govern usurpador de Madrid. El militar està recolzat per l’exalcalde alacantí en Manuel Carreras Amérigo (Alacant, 1792 – 1855). Visca la constitució! Visca la reina Isabel II i avall el ministeri!

Aquest és un perfil de la premsa de l’època: «En Pantaleón Boné nasqué cavaller i cavaller continuà. També fou jugador; de seguida servil; endemés carlista. Afusellà son pare. Rebé trabucada del mateix Cabrera sabedor que era pitjor que ell. Després es fiu liberal; de seguida l’emprà Espartero. Ara està al front del pronunciament d’Alacant» (La Posdata, 2/2/1844).

Als tres mesos, la rebel·lió de Boné fracassa. Arriba el general Roncali. Són les vespres. Empresona Boné i els qui agafen de la comitiva que l’acompanya. Els jutgen a l’ajuntament. Sentencien l’execució capital. El 8 de març de 1844, els alacantins ixen als balcons. Hora major: laudes. Tot ferm, Boné va al capdavant d’una vintena d’homes, tots amb els braços lligats, escoltats cadascun per 10 soldats més l’oficial. Arriben al centre del Malecó (actual Explanada). En filera, de cara al mar, els afusellen per l’esquena amb una descàrrega correguda. Roden palpitants els 24 cadàvers i la sang refulgeix a la llum del Sol. Silenci funeral.


Alacant. Monument mòbil als Màrtirs de la Llibertat. Celebració del XLV aniversari de les víctimes de la llibertat, La Ilustración. Revista hispano-americana núm. 438, 24/3/1889

En honor a aquests màrtirs de la Llibertat, aviat proliferen els homenatges cada 8 de març amb una missa i corones fúnebres a l’indret on els immolaren. Al poc temps naix el mite i es construeïx un monument mòbil de fusta i guix. Acabat l’acte cívic, any rere any, el guarden fins que esdevé en 1868 la revolució Gloriosa i guanyen el poder els progressistes. Comparteixen la ideologia dels ajusticiats del 1844. Plantegen fer un monument de pedra que no s’inaugurarà fins el 8 de març del 1907 al bell mig del Passeig dels Màrtirs de la Llibertat (actual Explanada). L’alcalde d’Alacant, en Manuel Cortés de Miras, encarrega el monument a l’escultor Vicent Bañuls. La figura femenina, l’al·legoria de la Llibertat, és l’esposa de l’artista.


Alacant. Monument estable als Màrtirs de la Llibertat de Vicent Bañuls. Targeta postal.

En un primer moment, el monument estava al centre de l’actual Explanada. Després fou traslladat a la Plaça del Mar. Però, en 1941, els franquistes lleven el monument decapitat i els noms dels carrers que recordaven aquells personatges alacantins. Damnatio memoriae. El Passeig dels Màrtirs passa a dir-se “Explanada de España”.

Vicent Bañuls esculpix en bronze un altre prohom d’Alacant: en Eleuteri Maisonnave i Cutayar (Alacant, 1840- Madrid, 1890). L’any 1895 inauguren l’escultura exempta. Forja el símbol de l’expansió de la ciutat cap a la il·luminació, cap a la riquesa. Heus ahí l’avinguda Maisonnave: els grans negocis urbans.

Maisonnave s’entén amb filla del seu amic federal unionista Emilio Castelar. Ell li fa la visita; ella l’estima. Semblava que es casaven, però finalment Maisonnave es casa amb la filla del ric conservador Santamaria, i per això, durant la Restauració, no l’engarjolen. Tot i ser republicà, arriba a alcalde d’Alacant i diputat. Maisonnave és un alcalde important. Fa gran la ciutat. Expira al llit.

Alacant. Vista general del monument a Eleuteri Maisonnave. Fotografia: Irene Elisa Santacreu Cortés (2021).

A un polític no li fan un monument per subscripció popular perquè sí. José Canalejas i Méndez (Ferrol, 1854 – Madrid, 1912) fa molt per Alacant. Transforma el Malecó en zona urbana. Des de Madrid, al Parlament, gestiona la construcció del port per negociar. Cal renovar el sistema portuari. Aconseguix les inversions necessàries per transformar la ciutat. La saneja. També construeix el ferrocarril Villena–Alcoi per poder baixar a les eleccions. Sempre és escollit diputat per Alcoi. Sempre, des que tractaren d’eclipsar els polítics alcoians. Quan ve a Alcoi, diu: «El proteccionisme és el més important del món per desenvolupar la indústria d’Espanya». En arribar a Alacant, exclama: «El lliurecanvisme és el més important del món per desenvolupar el port d’Alacant». Indústria i comerç: podia semblar un postulat populista però anava ben encaminat.

Finalment, li peguen un tret perquè és un home massa avançat al seu temps. També vol eliminar que els rics pogueren pagar 1500 pessetes i no anar així a la guerra. Vol un sistema electoral modern, democràtic, a la britànica…. Tanca la porta de la seua casa el 12 de novembre del 1912. Va a peu per presidir el Consell de Ministres. Es deté a l’aparador d’una llibreria a la Plaça del Sol de Madrid. A boca de canó, tret al cap! La bala li entra per l’oïda. L’orifici d’eixida està en l’ull. Un màrtir més. Immediatament, l’assassí se suïcida. Era un anarquista o un contracte d’algun ministre envejós? Hi ha una novel·la del 1929 que en parla: El asesinato de Canalejas.


Alacant. Vista general del monument a José Canalejas. Foto: Irene Elisa Santacreu Cortés (2021).

Per l’aniversari de la seua mort, el 1914, amaneix el monument a José Canalejas, un conjunt escultòric de bronze i pedra. Conflueixen els passeigs alacantins Màrtirs de la Llibertat i Parc de Canalejas (anterior Explanada d’Espanya). Al pilar central, excel·leix un obrer nuu de pedra: l’emblema corporatiu dels Enginyers de Camins, Canals i Ports. Sobre la peanya, Canalejas en bronze mira triomfal el port d’Alacant. Als seues peus jau un lleó, símbol de la fortalesa.

A l’altra banda, ens dona la benvinguda una dona amb un xiquet forjats: Gratitud. De nou, la model ha estat l’esposa de Bañuls. I entre Canalejas i Gratitud, a cada costat dos baixos relleus de pedra. «Sanejament» està de cara al Parc de Canalejas: la calavera de la mort als peus d’una dona i dos xiquets, la salut i la vida. La higiene urbana arriba en virtut de les millores que impulsa Canalejas. «Comerç» està de cara al passat Malecó, actual Explanada d’Espanya. Bañuls cisella l’activitat mercantil i el port. El caduceu del llatí Mercuri, déu del canvi i protector del comerç, i un home fornit, ens recorden l’essència d’Alacant.

.

Alacant. Escultura de la Gratitud del monument a José Canalejas. Foto: Irene Elisa Santacreu Cortés

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close