L’arqueologia i la història de l’art son disciplines germanes, dins de les ciències socials, i moltes vegades germanes bessones. Fins i tot en el cas de l’exposició que proposa el Museu d’Arqueologia de Catalunya com a cloenda del 20è aniversari de la declaració de l’art rupestre de la façana mediterrània peninsular com a Patrimoni Mundial per part de l’UNESCO, arqueologia i art semblen sinònims.
Art Primer. Artistes de la prehistòria
Comissariat: Inés Domingo Sanz i Antoni Palomo Pérez
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Fins al 28 de juny de 2020
No és gens fàcil crear una exposició sobre unes pintures realitzades sobre pedra, moltes vegades dins d’una balma, i sense poder-les traslladar, i molts menys arrencar del seu emplaçament original. Però s’ha de reconèixer que la solvència i dedicació de l’equip humà del MAC per resoldre aquesta complexa exposició.
Estructurada amb cinc grans àmbits, i una introducció, el visitant recorre la nostra història més pretèrita, i també la de d’altres espècies del gènere Homo, fa 60000 anys enrere, a través de les representacions, figuratives i abstractes, de l’art primitiu.
El primer dels àmbits de l’exposició s’ha centrat en l’art paleolític, datat entre 36000 i 11700 anys enrere. On gran part de les manifestacions artístiques que ens han arribat fins als nostres dies s’han concentrat coves, balmes, abrics o roques, especialment a la zona de Sud-Oest d’Europa. Un art on predomina la representació pictòrica i amb relleu d’animals. Motivades, potser, com a desig o exvot a les seves divinitats.
Però no només pintura i gravat centren aquest àmbit. En una de les vitrines de l’exposició podem contemplar algunes flautes, realitzades amb ossos d’aus, que amb les seves peroracions emetien sons. Precisament al costat de la vitrina, s’ha brindat l’oportunitat d’escoltar el so d’aquests instruments datats fa uns 40000 anys.
Dins d’aquest àmbit també trobem peces d’escultura, les conegudes venus, entre elles una rèplica de la venus de Willendorf, conservada actualment al Museu d’Història Natural de Viena i que va ser descoberta el 1908 per l’arqueòleg Josef Szombathy.
L’exposició s’encamina cap a la promoció de l’art rupestre local, destinant una importància palmària cap a l’art llevantí. L’arribada de nous grups va desenvolupar noves tradicions artístiques conegudes com art macroesquemàtic i esquemàtic. Al mateix moment, gairebé fa uns 11000 anys, començaven a aparèixer les primeres representacions de l’art narratiu. Un punt d’inflexió en aquesta pretèrita història de l’art. Representacions de dones i homes, animals i accions d’aquests grups amb una finalitat encara desconeguda.
A més de les temàtiques i possibles motivacions dels artistes, la mostra concentra una part important del seu enfocament als mitjans tècnic i pictòrics de les creacions rupestres: materials, tècniques, utensilis, orígens dels pigments… Una aproximació molt propera a anàlisis actuals del nostre art.
Aquests primers àmbits de l’exposició, situats a l’espai central de l’edifici del MAC, on s’han realitzat intervencions necessàries per a millorar l’espai força interessants, trobem diferents projeccions audiovisuals. En elles apareixen diferents vídeos d’animació, on s’han representat escenes vinculades a la reacció, excussió i recepció de les pintures.
Els dos últims apartats de l’exposició, representen una veritable cambra de els meravelles de la pintura rupestre. Una trobada impossible de diferents conjunts d’art rupestre nostrat, que gràcies a la tasca d’investigadors de tota classe han pogut reproduir en diferents formats els conjunts més destacats. Així, en un sol espai, podem trobar una munió de retalls d’aquests conjunts pictòrics. En aquesta zona destaca l’espai dedicat a la recerca realitzada per Henri Breuil.
Aquest fet nostrat de la pintura rupestre a casa nostra té data d’inici: 1908. Any en què foren descobertes les pintures de la Roca dels Moros del Cogul. Una zona on trobem representacions rupestres icòniques com la “dansa fàl·lica”, conjunts d’animals i inscripcions ibèriques i romanes. Aquest mateix espai, situat a Lleida, pot ser visitable pel públic de l’exposició mitjançant unes ulleres de realitat augmentada. Fet que reafirma la implementació de les tecnologies contemporànies al museu, cosa que s’ha d’agrair i senyalar positivament.
Una exposició que també senyala de forma molt important una visió de gènere. La presència de la dona dins de la societat prehistòrica i el seu paper en la creació artística des d’aquell moment. Els pintors son majoria en els nostres museus d’art, fins i tot parlem de mestre en el cas d’un autor desconegut. En aquesta mostra el primer que trobarà el visitant és una figura femenina preparada per pintar. Tota una declaració d’intencions del museu.
És, sens dubte, una de les exposicions de la temporada. De les mostres que farà despertar l’interès per l’art rupestre, amb una molt bona representació a Catalunya, en assentaments i centres d’interpretació o museus. Així doncs, és una de les més interessants produccions del MAC a la seva seu central de Barcelona.
Aquesta exposició ha coincidit en el temps en un dels grans descobriments de l’arqueologia moderna a casa nostra. La trobada d’un santuari prehistòric a la Cova de l’Espluga de Francolí amb més d’un centrar de gravats, datats fa uns 15000 anys. Una troballa excepcional i únic a Catalunya.
