Arts visuals / Exposicions

L’art silenciat

Quan l’art posa la mirada i qüestiona l’”status quo” és quan molesta, aleshores  se’l vol fer callar i  es posen en marxa tots els mecanismes del poder per, de manera sempre abusiva, silenciar-lo i impedir que doni una mirada diferent sobre allò que el poder no vol que sigui  debatut.

Aquesta ha estat la situació que s’ha viscut amb l’exposició “55 Urnes per la Llibertat”, una mostra produïda pel Comité de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord i ideada per Esteve Sabench. Aquesta iniciativa  va nèixer amb una gran força i va anar creixent en una onada de solidaritat de tots aquells que hi van participar.

Nora Ancarola. Urna d’Or, 2018. Fotografia Robin Towsend

La pluralitat és una constant en totes les mirades de les obres, però també en tots els elements que la composen. El conjunt de les peces reflexa  l’expressió artística de creadors de diferents generacions , de diferents llenguatges, de procedències diverses (des de París a les Terres de l’Ebre, amb la inclusió d’una artista alemanya) , pro-independència i no pro-independència però tots units amb un objectiu; denunciar els fets de l’1 d’octubre amb la finalitat de donar-los a conèixer, deixar-ne memòria i treballar per la llibertat, la democràcia i la solidaritat.

No hi ha partidismes, no hi ha mirada sobre les particularitats de les  idees, només hi ha el focus  sobre uns fets que tots els artistes participants consideren importants i que generen la necessitat de treballar a favor de la llibertat. Tots els  creadors  que han pres part del projecte no han dubtat ni un moment en participar a la mostra perquè sabien  que les obres eren bàsicament una defensa de la democràcia.

Esteve Sabench. Tardor 2017, mentrestant el vot brota. 2018. Fotografia Robin Townsed

I aquest valor s’ha vist atacat per la decisió de la Junta Electoral Local de Tortosa, on s’estava celebrant la mostra, d’ordenar el seu tancament. Per una banda l’art es mobilitza per posar sobre la taula la defensa de la veu del poble i de la seva llibertat, per l’altra el poder fa un abús de les possibilitats que li dóna la seva força i decideix que el públic no pot veure unes peces que potser li farien qüestionar masses coses.

“55 Urnes per la Llibertat” porta un llarg recorregut, es va iniciar el juliol del 2018 a Brussel.les, ha passat per Perpinyà, Barcelona, Girona, Vilanova i la Geltrú , Olot i Tortosa. Ha coincidit durant aquest període amb campanyes electorals i mai havia tingut cap problema, això ens fa evident com a cada pas perdem una llibertat.

David Torrents & Jacqueline Molnár. Ofegats. 2018. Fotografia Robin Townsed

Quan l’art s’expressa a favor de la llibertat i la democràcia i el poder veu necessari fer-lo callar perquè ho considera  una crida partidista, quan la capacitat de crítica de l’expressió artística esdevé quelcom a silenciar és quan es fa evident que les bases sobre les quals hem construït el nostre sistema i el nostre estat estan ben lluny dels postulats que proclamen.

La situació que ha viscut aquesta exposició, desgraciadament, no és única. La tendència cap a la repressió de la llibertat d’expressió va calant com una pluja fina i a cada volta esdevé més agosarada  i intransigent. Des del món de la cultura i de l’art cal lluitar per revertir aquesta situació i  aturar aquesta deriva cada cop més autoritària i cridar amb força que ens cal un art que ens ajudi a qüestionar-ho tot, que la censura ha de ser erradicada i que el pensament crític ha de ser una forma d’expressió lliure i sense restriccions.

Enric Pladevall. In Memoriam 1 octubre 2017, 2018. Fotografia Robin Townsed

NOTA . Les veus silenciades han estat: Franc Aleu, Nora Ancarola, Miquel Arnaudies, Biel Barnils, Jacquie Barral, Jordi Bartoli, Núria Batlle, Pere Bellés, Fabien Boitard, Daniéle Busquet, Tom Carr, Francesca Caruana, Pascal Comelade, Roger Cosme, Joël Desbouiges, Quim Domene, Philippe Domergue, Pep Duran Esteva, Ignasi Esteve, Joan Fontcuberta, Marc Fouquet, Gabriel, Jesús Galdón, Jordi Isern, Salvador Juanpere, Emmanuelle Jude, Patrick Jude, Brigitte Kühlewind-Brennenstuhl(BKB), Delphine Labedan, Lola Lasurt, Antoni LLena, Anna Llimós, Francesca Llopis, Assumpció Mateu, Maro (Odile Marot) Enric Mauri, Carme Miquel, Pere Noguera, Gilles Orly, Frederic Perers, Enric Pladevall, Xevi Prat, Jaume Ribas, Antònia Ripoll, André Rober, Dolors Rusiñol, Esteve Sabench, Gerard Sala, Carme Sanglas, Claret Serrahima, Servand Solanilla, David Torrents-Jacqueline Molnár, Francesc Torres, Montse Vendrell, Christian Vila, Marga Ximenez, Vicenç Altaió, Xavier Antich, Joan Becat,David Fernández,  Joan M. MInguet i Vicent Partal. 

Fina Duran
Llicenciada en Història de l’Art a l'Universitat Autònoma de Barcelona. Membre de l’ Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art(AICA)
Tècnica especialista en Patrimoni i Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya.

Coordinadora general d’exposicions a Arts Santa Mònica fins 2017, comissariat d’exposicions, coordinadora centres d’art territorials (2005-2008) col.laboradora revistes d’art, autora de llibres d’art infantils.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close