Quan l’art posa la mirada i qüestiona l’”status quo” és quan molesta, aleshores se’l vol fer callar i es posen en marxa tots els mecanismes del poder per, de manera sempre abusiva, silenciar-lo i impedir que doni una mirada diferent sobre allò que el poder no vol que sigui debatut.
Aquesta ha estat la situació que s’ha viscut amb l’exposició “55 Urnes per la Llibertat”, una mostra produïda pel Comité de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord i ideada per Esteve Sabench. Aquesta iniciativa va nèixer amb una gran força i va anar creixent en una onada de solidaritat de tots aquells que hi van participar.

La pluralitat és una constant en totes les mirades de les obres, però també en tots els elements que la composen. El conjunt de les peces reflexa l’expressió artística de creadors de diferents generacions , de diferents llenguatges, de procedències diverses (des de París a les Terres de l’Ebre, amb la inclusió d’una artista alemanya) , pro-independència i no pro-independència però tots units amb un objectiu; denunciar els fets de l’1 d’octubre amb la finalitat de donar-los a conèixer, deixar-ne memòria i treballar per la llibertat, la democràcia i la solidaritat.
No hi ha partidismes, no hi ha mirada sobre les particularitats de les idees, només hi ha el focus sobre uns fets que tots els artistes participants consideren importants i que generen la necessitat de treballar a favor de la llibertat. Tots els creadors que han pres part del projecte no han dubtat ni un moment en participar a la mostra perquè sabien que les obres eren bàsicament una defensa de la democràcia.

I aquest valor s’ha vist atacat per la decisió de la Junta Electoral Local de Tortosa, on s’estava celebrant la mostra, d’ordenar el seu tancament. Per una banda l’art es mobilitza per posar sobre la taula la defensa de la veu del poble i de la seva llibertat, per l’altra el poder fa un abús de les possibilitats que li dóna la seva força i decideix que el públic no pot veure unes peces que potser li farien qüestionar masses coses.
“55 Urnes per la Llibertat” porta un llarg recorregut, es va iniciar el juliol del 2018 a Brussel.les, ha passat per Perpinyà, Barcelona, Girona, Vilanova i la Geltrú , Olot i Tortosa. Ha coincidit durant aquest període amb campanyes electorals i mai havia tingut cap problema, això ens fa evident com a cada pas perdem una llibertat.

Quan l’art s’expressa a favor de la llibertat i la democràcia i el poder veu necessari fer-lo callar perquè ho considera una crida partidista, quan la capacitat de crítica de l’expressió artística esdevé quelcom a silenciar és quan es fa evident que les bases sobre les quals hem construït el nostre sistema i el nostre estat estan ben lluny dels postulats que proclamen.
La situació que ha viscut aquesta exposició, desgraciadament, no és única. La tendència cap a la repressió de la llibertat d’expressió va calant com una pluja fina i a cada volta esdevé més agosarada i intransigent. Des del món de la cultura i de l’art cal lluitar per revertir aquesta situació i aturar aquesta deriva cada cop més autoritària i cridar amb força que ens cal un art que ens ajudi a qüestionar-ho tot, que la censura ha de ser erradicada i que el pensament crític ha de ser una forma d’expressió lliure i sense restriccions.

NOTA . Les veus silenciades han estat: Franc Aleu, Nora Ancarola, Miquel Arnaudies, Biel Barnils, Jacquie Barral, Jordi Bartoli, Núria Batlle, Pere Bellés, Fabien Boitard, Daniéle Busquet, Tom Carr, Francesca Caruana, Pascal Comelade, Roger Cosme, Joël Desbouiges, Quim Domene, Philippe Domergue, Pep Duran Esteva, Ignasi Esteve, Joan Fontcuberta, Marc Fouquet, Gabriel, Jesús Galdón, Jordi Isern, Salvador Juanpere, Emmanuelle Jude, Patrick Jude, Brigitte Kühlewind-Brennenstuhl(BKB), Delphine Labedan, Lola Lasurt, Antoni LLena, Anna Llimós, Francesca Llopis, Assumpció Mateu, Maro (Odile Marot) Enric Mauri, Carme Miquel, Pere Noguera, Gilles Orly, Frederic Perers, Enric Pladevall, Xevi Prat, Jaume Ribas, Antònia Ripoll, André Rober, Dolors Rusiñol, Esteve Sabench, Gerard Sala, Carme Sanglas, Claret Serrahima, Servand Solanilla, David Torrents-Jacqueline Molnár, Francesc Torres, Montse Vendrell, Christian Vila, Marga Ximenez, Vicenç Altaió, Xavier Antich, Joan Becat,David Fernández, Joan M. MInguet i Vicent Partal.