Arts visuals

L’aventura d’Arranz-Bravo i Bartolozzi a la fàbrica Tipel

L’exposició “La fàbrica Tipel: el somni pintat” que presenta la Fundació Arranz-Bravo celebra els cinquanta anys de les pintures murals d’aquest edifici industrial a Parets de Vallès. Mostra un muntatge de fotografies inèdites —moltes de Xavier Miserachs—, un recull de documentació de la premsa internacional i nacional del moment, així com obres originals d’ambdós artistes.

La fàbrica Tipel: el somni pintat
Comissariat: Albert Mercadé i Carles Toribio. Direcció creativa: Artur Muñoz
Fundació Arranz-Bravo
Av. Josep Tarradellas, 44. L’Hospitalet de Llobregat
Fins a l’1 de maig de 2022

Aquest tàndem artístic fou l’artífex de la intervenció a la famosa manufactura de pells Tipel, al peu de l’autopista; 2.000 metres quadrats d’un exercici imaginatiu i de gran impacte visual que fou considerada en el seu temps per la premsa anglesa l’obra pop de dimensions més grans d’arreu del món. L’empresari Isidor Prenafeta, el germà del polític Lluís Prenafeta, que fou company dels dos artistes a Belles Arts abans de continuar el negoci familiar, els va fer l’encàrrec. Restaurada el 2019, després d’anys de decadència, és considerada una icona de l’art pop a Catalunya.

Una de les façanes de la fàbrica Tipel

Tot just inaugurada la dècada dels seixanta, un col·lectiu d’artistes que es coneix amb el nom de “Noves realitats”, reacciona davant del llenguatge de l’abstracció en un retorn de la pintura cap a la figura usual i la realitat, a través de diverses tendències: nova figuració, neodadaisme, neosurrealisme i art pop. Dins d’aquesta onada, l’any 1966, Rafael Bartolozzi i Eduard Arranz-Bravo participen amb nou artistes més entre ells Robert Llimós, Gerard Sala, Àngel Jové i Sílvia Gubern a l’exposició “Nuevas Expresiones” que presenta la Sala Gaspar de Barcelona.

Un dels murals de la fàbrica Tipel

Aquest grup d’artistes inconformistes, rebels i transgressors, trencaren amb el triomfalisme de l’informalisme i aportaren un nou realisme, expressat amb gran sentit irònic. Revaloren la figura humana que la recuperen amb un agut esperit crític, com a reflex de la dimensió social i de l’esperit de lluita. Aquests pintors van tornar a exposar junts en alguna altra mostra, però va ser el tàndem Bartolozzi /Arranz-Bravo (1967-1982), la parella artística més coneguda a casa nostra, la que va protagonitzar una singular experiència de treball en equip amb un seguit d’activitats de caràcter divers: exposicions conjuntes, intervencions públiques i happenings. Aquest duo es trenca als anys vuitanta, moment d’inici d’una nova etapa creativa en solitari, després de quinze anys de col·laboració continuada.

Fou l’actuació pictòrica de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès l’obra més important de transcendència pública que van realitzar conjuntament Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) i Rafael Bartolozzi (Pamplona, 1943-Tarragona, 2009). A finals de febrer de 1971, es va inaugurar una de les icones més representatives de la cultura artística dels anys setanta a Catalunya i aquesta participació nodrí una de les propostes més interessants de la nostra figuració. L’encàrrec inicial de l’empresari Isidor Prenafeta —un mural en una sola paret exterior de l’edifici— es va expandir a través dels més de dos mil metres quadrats de superfície de façana completa, contribuint fins i tot en el disseny d’elements estructurals, com les finestres i la xemeneia, així com l’elaboració d’escultures —els vuit xais de guix per a l’exterior— o divertides iniciatives de pintura expandida —els camions de l’empresa, les samarretes dels treballadors i d’altres objectes insòlits. Amb cinc mesos realitzaran el que serà considerada la pintura mural més gran del món amb elements propis de la cultura llibertària  —la psicodèlia i la utopia—, a través de colors vitals i formes dilatades, que emergeixen festivament entre les boires del Vallès. La gosadia i transgressió d’aquelles formes orgàniques i sinuoses com si fossin budells, tubs o xemeneies i d’aquells colors llampants i folgosos trencaven amb la grisor i l’hermetisme que caracteritzaven els exteriors fabrils. A les façanes laterals, uns arbres ironitzaven sobre l’espai que l’home manlleva a la natura, mentre que uns xais de mida natural denunciaven el sacrifici dels animals, justament a les portes d’una fàbrica d’assaonat de pells. Una obra de to sarcàstic i burlesc, amb elements de filiació mironiana, que sovint fa referència a elements industrials de tendència futurista. Les parets interiors estaven decorades amb màquines, camions i elements relacionats amb el futbol.

Amb tot, el 2 d’abril de 1971 aquesta obra va ser denunciada al MOPU per la societat Autopistes del Mediterrani perquè atemptava contra la seguretat de la circulació. La reacció fou ràpida i unànime i el 14 de març La Vanguardia va publicar una portada a color amb l’article “Una pintura insòlita en Parets” de Baltasar Porcel i fotografies Xavier Miserachs. Va seguir una gran revolta a la premsa i els crítics Corredor-Matheos, Cirici Pellicer, Joan Teixidor i Giralt-Miracle, van escriure efusius escrits en la seva defensa. Revistes nacionals (Oriflama, Bocaccio) i internacionals (Domus o Architecture Design), en feren ampli ressò. Tot aquell moviment propicià que la denúncia no prosperés i que la Tipel es convertís en una de les icones culturals més recordades del seu temps; transformada en tot un símbol de llibertat en els darrers anys de la dictadura. Finalment, el Ministerio va desestimar la denúncia i poc després, seguint amb aquest exemple d’obra pública, organitzava un concurs d’escultures per a situar a l’autopista.

Arranz-Bravo i Bartolozzi pintant un dels murals de la fàbrica Tipel

Al llarg dels cinquanta anys d’història de la Tipel, Arranz-Bravo i Bartolozzi hi han realitzat diferents intervencions murals. El 1976, van pintar un segon mural de temàtica marinera, en una paret de més de trenta metres davant de la fàbrica. El 1988, els dos artistes, que ja treballaven per separat, van pintar sobre les parets de la nova sala de calderes (Arranz-Bravo) i el nou laboratori (Bartolozzi). El 1994 la Tipel va tancar quan va fer suspensió de pagaments i no va ser fins al 1998 que el seu nou propietari, Pere Hernández, va fer-la valdre. La tardor del 2019 va impulsar la restauració dels murals, que va assumir el mateix Arranz-Bravo, acompanyat dels artistes Bernat Daviu i German Consetti. Recentment, l’Ajuntament de Parets ha encarregat al despatx d’arquitectes RCR que dissenyi una passarel·la per poder visitar el conjunt pictòric, declarat bé cultural d’interès local (BCIL).

L’exposició “La fàbrica Tipel: el somni pintat”, comissariada per Albert Mercadé i Carles Toribio —que ha editat el llibre La fàbrica pintada, d’Arranz-Bravo i Bartolozzi (Ajuntament de Parets, 2022)— recupera un conjunt de materials inèdits sorgits en el curs de la publicació. Va descobrir a casa d’Arranz-Bravo una caixa amb una vuitantena de diapositives que constataven el procés de treball. Tot i que es desconeix qui va ser l’autor d’aquell reportatge gràfic, es creu que pot ser de Xavier Miserachs. En tot cas, Miserachs va documentar la fita artística en una altra sessió i la prova són els contactes del seu fons, dipositats al MACBA. El muntatge, dissenyat per Artur Muñoz, està concebut espacialment per estructures d’altes banderoles amb textos del moment que recorden la construcció en paral·lelepípede de l’edifici i una boira de fum inunda l’espai per submergir-nos en el “somni pintat”. 

Fotografies inèdites de l’exposició La fàbrica Tipel el somni pintat c Artur Muñoz

Aquesta iniciativa treu a la llum per primera vegada fotografies d’època, dibuixos preparatoris, pintures, objectes, escultures originals de la fàbrica, així com una selecció d’articles publicats a diaris i revistes en defensa de la Tipel. Inclou també una selecció d’obres dels dos artistes connectades iconogràficament amb les pintures murals i documents sobre la creació de l’obra.

En definitiva, la fàbrica Tipel és una gran al·legoria col·lectiva que condensa tot un seguit de referents i d’inquietuds d’una època i d’un cosmos mental, tant d’Arranz-Bravo/Bartolozzi com de tota una generació.

La fàbrica Tipel el somni pintat c Artur Muñoz
Conxita Oliver
Llicenciada en Història de l’art per la UB. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), de la qual formà part de la Junta Directiva entre els anys 1987 i 1995. Premi GAC 2022 a la Crítica d’Art (Galeries d’Art de Catalunya). Ha desenvolupat la crítica d’art a: revista Batik (1980-1982) -on fou cap de redacció-; revista Arte Omega (1992-1996); diari Avui, suplement Cultura (1982-1997) i a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999–2002) i Ona Catalana (2000–2004). Col·labora actualment en mitjans especialitzats (Bonart i El Temps de les Arts). Ha publicat el llibre “Discurs crític. 25 anys d’escrits” (novembre 2009), Ed. Mediterrània. Ha estat conservadora del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya (1987-2002); membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Bens del Patrimoni Històric i Artístic de Catalunya (1993-1996); responsable de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya del Departament de Cultura (2012- 2016); Directora de l’Arts Santa Mònica (2012-2014) i Coordinadora del Pla Integral de les Arts Visuals de Catalunya (2014-2021). Ha comissariat una cinquantena d’exposicions i ha coordinat més d’un centenar de mostres. És autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani. Forma part de jurats de premis d’art, assessora programacions i col·leccions i ha catalogat diferents col·leccions públiques i privades.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close